Taula per la gestió sostenible de Ramaderia a Osona

ANTECEDENTS
La comarca d’Osona té una llarga tradició ramadera i càrnia. Els orígens d’aquesta especialització es remunten a finals del segle IXX principis del segle XX, d’on en destaca el sector porcí però també el sector del vaquí de llet i la cria de cavalls.

En l’actualitat el sector agroalimentari, basat principalment en el sector ramader i càrnic, és el primer de la comarca en nombre d’empreses (17%), treballadors (30%) i facturació (53%). És evident doncs, la importància d’aquest per a l’economia del territori. Aquesta especialització, però, també a comportat un impacte ambiental, poden destacar la contaminació de les aigües subterrànies degut a l’excedent de les dejeccions ramaderes.

En aquest sentit, i d’acord amb la normativa catalana vigent, 40 dels 50 municipis d’Osona estan declarats com a zona vulnerable a la contaminació per nitrats. En l’actualitat s’estima que aproximadament el 50% de les fonts de la comarca presenten uns valors de nitrats superiors als acceptables per a la seva potabilitat, i en alguns casos superant fins a 12 vegades aquests nivells. Més enllà de la contaminació de les aigües subterrànies, les dejeccions ramaders també generen emissions d’amoníac, tòxiques per a la salut humana i animal, emissions de gasos d’efecte hivernacle, principalment de metà i òxid nitrós, i de males olors, provocant un impacte ambiental però també un rebuig social. I finalment també esmentar l’impacte a nivell de sols, degut als alts nivells de nitrats però també de fosfats alterant, entre altres, la biodiversitat i els ecosistemes del nostre territori.

Val a dir, que en els darrers anys s’han fet avenços significatius en l’àmbit de la reducció del volum i del contingut de nitrogen de les dejeccions ramaderes a través d’una bona gestió de l’aigua en les explotacions i l’ús de dietes baixes en proteïna bruta.

A més a més, alguns titulars d’explotacions ramaderes han optat per instal·lar sistemes de tractament de dejeccions individualitzats a les seves granges que complementen les plantes de tractament de purins col·lectives que existeixen a la comarca.

Malgrat això, i al fet que fa anys que el sector ramader i l’administració estan cercant solucions a la gestió de les dejeccions, la situació dista molt de poder-se considerar resolta de forma satisfactòria.

En efecte, considerant la superfície agrària útil a la comarca, es calcula que hi ha un excedent d’aproximadament 50% de les dejeccions ramaderes. És per aquesta raó que esdevé necessari continuar cercant solucions. Per una banda és pertinent plantejar-se el dimensionament de la cabana ramadera a la comarca al mateix temps que s’han d’estudiar opcions per tal de gestionar aquest excedent. Una estratègia evident seria l’exportació d’aquestes dejeccions fora de la comarca, però, en molts casos, aquest opció esdevé inviable econòmicament degut a la quantitat d’aigua, superior al 90%, que contenent els purins. És per aquesta raó que és necessari explorar estratègies, entre elles la eliminació però principalment la seva valorització. En aquest sentit, d’una amenaça en generem una oportunitat.

ORÍGENS I CREACIÓ
Davant d’aquest context i amb la voluntat de fer compatible un sector ramader modern amb la gestió sostenible del territori des del Consell Comarcal d’Osona, Creacció i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, es va impulsar la formació d’un espai de diàleg i concertació per trobar solucions eficients i eficaces per la correcta gestió de les dejeccions ramaderes a la comarca d’Osona, alinear tots els agents i esdevenir un interlocutor únic del territori per avaluar les propostes públiques i privades que sorgeixin per a la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes.

És per aquest motiu que el 15 de setembre de 2015 es va constituir la Taula per a la gestió sostenible de la ramaderia a Osona, més coneguda popularment com a “Taula de Purins” donada la rellevància d’aquests en la situació mediambiental de la comarca. Els objectius generals d’aquesta Taula son els de perseguir la sostenibilitat ambiental, però també la econòmica i la social de la ramaderia a la comarca d’Osona.

La iniciativa de la Taula per a la gestió sostenible de la ramaderia a Osona es troba també emmarcada en un dels projectes PECT finançats en el programa RIS3CAT 2014-2020: PECT Osona Transformació Social. Aquest projecte PECT neix per mirar d’assolir una transformació territorial mitjançant la creació d’un model de creixement econòmic, intel·ligent, sostenible i integrador. Dins el PECT Osona es van finançar 3 projectes d’especialització (Agroecologia i sistemes alimentaris; Serveis sociosanitaris avançats; Innovació, emprenedoria i talent) que engloben un total de 8 operacions. Una d’aquestes operacions, que es troba dins el projecte d’Agroecologia i sistemes alimentaris, és la “Gestió Sostenible de les Dejeccions Ramaderes”.

COMPOSICIÓ
La Taula està presidida pel President del Consell Comarcal d’Osona el Sr. Joan Carles Rodríguez i està formada per un total de 21 membres que representen els diferents sub-sectors:

1. Sector Ramader:
a) Sindicat Unió de Pagesos representat pel Sr. Ramon Soler i el Sr. Carles Mencos.
b) JARC (Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) representat pel Sr. Jaume Bernis.
c) Cooperativa Plana de Vic representat pel Sr. Daniel Bassas.
d) Cooperativa l’Agrària de Torelló representat per la Sra. Marta Parés.
e) Associació d’usuaris de les plantes de tractament de purins, representat pel Sr. Armand Quintana.
f) ASFAC (Associació Catalana de Fabricants d’Aliments Compostos) representat per la Sra. Maria Carme Soler.
g) Pinsos Sant Antoni representat pel Sr. Joaquim Rusiñol.
h) Esporc SA representat pel Sr. Pere Vallbona i el Sr. Xavier Solanes.
i) Grup Gepork representat pel Sr. Josep Puigdollers.
j) Granges Deseuras representat pel Sr. Toni Deseuras.
k) Pinsos Victòria representat pel Sr. Eduard Puigivlia.
l) Provetsa, representat pel Sr. Jordi Font

2. Administració catalana:
a) Direcció General d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació (DACC) representada per la Directora General d’Agricultura i Ramaderia, la Sra. Elisenda Guillaumes.
b) Agència de Residus de Catalunya (ARC) representada pel seu Director, el Sr. Isaac Peraire.
c) Agència Catalana de l’Aigua (ACA) representada pel seu Director, el Sr. Samuel Reyes.
d) CREACCIÓ representada pel Conseller Delegat, el Sr. Joan Turró.

3. Centres de Recerca i Universitats:
a) UVic-UCC, en especial, Centre Tecnològic Beta, representada pel Director del Centre Tecnològic Beta, el Sr. Sergio Ponsá.
b) IRTA, representat pel seu Director General, el Sr. Josep Usall.

4. Altres entitats:
a) Cambra de Comerç representat pel Sr. Josep Sallent.
b) Grup de Defensa del Ter representat per la Sra. Ginesta Mary.
c) CapWatt, representat pel Sr. Joaquín Ozcoidi.

OBJECTIUS
Els objectius generals de la Taula per a la Gestió Sostenible de la Ramaderia a Osona, es resumeixen a continuació:
1. Transferència de coneixement.
2. Suport, assessorament i acompanyament en l’execució de projectes d’R+D+i.
3. Proposta i coordinació d’estratègies col·lectives i territorials de gestió i valorització de les dejeccions ramaderes.
4. Creació i promoció d’aliances i sinergies entre actors.
5. Sensibilitzar i conscienciar a tots als agents de la gravetat de l’impacte ambiental i la necessitat de cercar i aplicar solucions.

A continuació es detallen els objectius esmentats:
1. Transferència de coneixement
– Tecnologies consolidades de gestió de dejeccions ramaderes
– Tecnologies emergents de gestió de dejeccions ramaderes
– Tecnologies i tècniques per optimitzar l’ús de les dejeccions ramaderes com a fertilitzant
– Línies de finançament per a l’aplicació d’aquestes tecnologies

2. Suport i assessorament en l’execució de projectes d’R+D+i
– Aportar propostes i oportunitats per a realitzar projectes d’R+D+i
– Ajut en la creació de grups de treball; proposta i cerca de socis:

  • Altres empreses del sector
  • Enginyeries
  • Consultories (suport a la gestió i preparació de propostes i projectes)
  • Centres de recerca i universitats

– Cercar línies de finançament alineades al projecte i assessorament tècnic i administratiu

3. Estratègies col·lectives i territorials de gestió de les dejeccions ramaderes
– Plantes comunitàries de tractament de purins. Ex. Biorefineries
– Tractaments + transport. Ex. vinyes del Penedès

4. Creació i promoció d’aliances i sinergies entre actors
– Ser un nexe d’unió entre empreses proveïdores de tecnologia per a la gestió de les dejeccions ramaderes i empreses ramaderes

  • Conèixer i tenir caracteritzades les necessitats del sector, en general, i dels membres de la taula, en particular
  • Proporcionar suport als membres per a l’elecció d’empreses de serveis, mitjançant criteris tècnics i econòmics
  • Organitzar punts de trobada tipus B2B meetings

– Crear aliances i sinergies de la Taula amb altres entitats públiques i privades

  • Amb entitats comarcals i territorials. Ex: Altres Taules, com la Taula per a la qualitat de l’aire d’Osona
  • Amb entitats catalanes. Ex. Diputacions i Consells Comarcals d’altres territoris
  • Amb entitats privades proveïdores de tecnologies pel tractament de les dejeccions ramaderes

5. Transmetre i conscienciar a tots als agents de la gravetat de la problemàtica i la necessitat de cercar i aplicar solucions
– Facilitar tota la informació disponible respecte…

  • L’impacte ambiental
  • L’impacte social
  • L’impacte econòmic

… que suposa una mala gestió de les dejeccions ramaderes.

Transmetre la importància que juguen tots els agents implicats davant d’aquesta problemàtica.

Es presenta la Proposta ferroviària per al desenvolupament del corredor de l’R3. A … Llegir-ne més

L’objectiu de la iniciativa passa per fer créixer i activar les vendes d’aquests … Llegir-ne més

El programa Reempresa de Vic ha estat reconegut amb el tercer premi com … Llegir-ne més