Quan arriba el moment de la jubilació i no hi ha relleu generacional, molts negocis viables s’enfronten a un repte decisiu: trobar algú que en garanteixi la continuïtat. En el cas de Cristalbox Vic, aquest relleu ha arribat de la mà de tres persones que coneixien l’empresa des de dins i que han decidit fer el pas de treballadors a propietaris. Una transició que permet mantenir l’activitat, preservar llocs de treball, donar continuïtat a una trajectòria consolidada i assegurar que el taller segueixi funcionant amb la mateixa proximitat, qualitat i confiança que l’han caracteritzat durant més de vint anys.
Aquest és, precisament, un dels objectius de Reempresa, el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses que Creacció gestiona a Osona: facilitar que negocis en funcionament trobin relleu i no es perdin per manca de continuïtat generacional.
En aquesta entrevista, Lluís Bigas, fins fa poc al capdavant de Cristalbox Vic, i Olga Martínez, una de les treballadores que ha assumit el relleu, expliquen com han viscut aquest procés, quin paper hi ha tingut l’acompanyament de Reempresa i què significa donar continuïtat a un projecte empresarial arrelat al territori.
– Lluís, com va començar la teva història a Cristalbox?
– Lluís. Fa més de 20 anys. Nosaltres veníem d’un taller on reparàvem carburadors, al carrer Montserrat. Dos dels socis del taller, en Pep i jo, ens vam plantar i vam obrir un taller on arreglàvem butaques, cremades, vidres…
I ens van venir a buscar uns que es deien Vidre Racing. Vam treballar amb ells uns quatre anys i, després, vam rebre la proposta d’incorporar-nos a una franquícia de CristalBox, de la mà d’uns empresaris de Tudela. I aquí estem.
– I tu, Olga, quan vas entrar a Cristalbox?
– Olga. Fa 16 anys. Soc la responsable de l’administració.
– I ara, quantes persones formeu part del taller?
– Olga. Som tres socis i dos treballadors més en plantilla.
– La franquícia de Cristalbox a Vic, que ha estat premiada en alguna ocasió, destaca per tenir uns clients molt fidels. Què penseu que valoren del vostre servei?
– Lluís. Nosaltres ens diferenciem de la competència, primer, perquè el vidre que muntem és d’origen i de qualitat, segon, pel tracte de proximitat amb la gent, més humà.
I també som diferents perquè treballem amb concessionaris i amb tallers, alguns de fora de la comarca. I evidentment, un servei de qualitat, ràpid, ben acabat…
– I com és que decideixes traspassar l’empresa?
– Lluís. No tenia relleu generacional. Ho vaig comentar amb els meus fills, un treballa d’electricista i l’altre és cap de trànsit de camions. No els interessava continuar amb Cristalbox, no era el seu àmbit.
En Josep ja estava jubilat i havia parlat amb Reempresa perquè volia vendre la seva part. En Miquel de Reempresa va venir, i em va demanar si també em volia vendre la meva part.
– I aquí entren els treballadors…
– Lluís. Els vaig comentar que em vendria el negoci l’any que ve, que fins i tot ja havíem tingut ofertes, però que no ens havien acabat d’agradar. I s’ho van rumiar un temps.
El primer que va fer el pas va ser en Ferran. De fet, quan el vaig agafar d’aprenent ja ho deia, que quan jo em jubilés s’ho quedaria ell. L’altre que es va decidir a entomar el negoci, en Raül, ja havia estat soci amb mi a Vidre Racing i ens ajudava com a autònom, venia al taller a enfosquir els vidres dels cotxes. Una persona molt agradable, sempre procura que tothom quedi satisfet. Primer vam fer una reunió amb ells dos i amb en Miquel de Reempresa.
– Olga. No era la meva intenció. Jo volia continuar com a secretària administrativa, però en Ferran em va engrescar. I ja ho veus.
– Que els mateixos treballadors es quedin una empresa, quins avantatges té?
– Olga. Que ho coneixem tot. Coneixem els clients, coneixem la manera de fer… sempre pots aprendre coses, però les bases ja estan assolides.
– Lluís. Això és el que em va agradar més, que es mantingués la manera de treballar. Vam tenir l’oportunitat de traspassar-ho a la competència, però ells volien fer uns canvis que no m’acabaven d’agradar.
– I ara que ja heu fet tota la transició, quin balanç en feu?
– Lluís. Molt bé, molt positiu. Tot ha anat molt rodó i encara ha quedat aquell lligam: si em necessiten per alguna cosa, encara vinc; si els haig d’aconsellar, ho faig.
– I en tot aquest procés, quin és el paper que ha tingut Reempresa?
– Lluís. Ens ha anat molt bé, sobretot en l’assessorament de tot el que calia fer i en la preparació del contracte de venda…
– I què és el que en valoreu més?
– Lluís. L’assessorament, la discreció, l’acompanyament, la proximitat.
– Olga. La confiança, ha estat un tracte molt proper. La gestió amb en Miquel ha estat molt àgil i ràpida: la documentació que ens demanaven, els tràmits…
– I pel que fa al relleu amb en Lluís, què en destacaries?
– Olga. El relleu ha estat genial, realment ha estat fàcil.En Lluís ens ha transmès uns valors i nosaltres els volem mantenir. Si això ja funciona, que continuï així.
– Què diries a uns treballadors que es volen quedar l’empresa?
– Olga. Si la coneixen i tenen una bona relació amb el cap i els companys… endavant! És una manera d’assegurar-se la continuïtat d’uns llocs de treball i d’una empresa!
– Per on els recomanaries començar?
Olga. Que demanin assessorament a Reempresa.
Si tens una empresa i estàs pensant en el relleu, o si vols emprendre assumint un negoci en funcionament, Reempresa és una oportunitat a tenir en compte.