Proxterra, projecte europeu del qual forma part Creacció, va estrenar fa uns mesos un Espai de Recursos en línia amb solucions pràctiques per a l’agricultura, la ramaderia i la indústria agroalimentària. Es tracta d’una caixa d’eines d’accés fàcil i gratuït pensada per ajudar professionals, empreses i agents del territori a identificar innovacions aplicables i avançar cap a un model agroalimentari més sostenible, circular i resilient.
En aquesta nova entrega de la sèrie sobre aquests recursos, avui posem el focus en la ramaderia extensiva: un model de producció ramadera on els animals es crien en llibertat o semillibertat, basat en l’aprofitament dels recursos naturals del territori, com les pastures, els prats, els boscos o altres espais oberts.
Més enllà de la producció d’aliments, la ramaderia extensiva pot tenir un paper clau en la gestió del paisatge, la prevenció d’incendis, la conservació de la biodiversitat, el benestar animal i el manteniment de l’activitat econòmica al món rural.
Els recursos que destaquem a continuació recullen solucions molt diverses per a la ramaderia extensiva, des de la gestió de pastures fins a la valorització de races autòctones, el compostatge o la convivència amb la fauna salvatge.
1. Allunyador sonor d’aus
Aquest recurs presenta els allunyadors sonors com una eina per protegir explotacions agrícoles i ramaderes de determinades aus o rapinyaires sense recórrer a mètodes letals. Aquests dispositius emeten sons o freqüències específiques per dissuadir els animals d’acostar-se a zones sensibles, com granges, camps de cultiu o espais on hi ha animals petits.
La solució pot ajudar a reduir pèrdues, protegir el bestiar i afavorir una convivència més equilibrada amb la fauna salvatge, especialment en entorns on cal compatibilitzar l’activitat productiva amb la conservació de la biodiversitat.
La fitxa també recorda que l’eficàcia pot variar segons el terreny, l’espècie i la mida de l’explotació, i recomana combinar aquests sistemes amb altres mètodes visuals o estructurals per evitar que els animals s’hi habituïn.
2. Compostatge a la granja
El compostatge a la granja és una pràctica plenament vinculada a l’economia circular. Consisteix a transformar materials orgànics procedents de l’explotació —i, en alguns casos, també residus orgànics externs— en compost, una esmena que pot retornar al sòl i millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques.
Aquest recurs posa de manifest el potencial del compostatge per valoritzar residus, reduir l’ús de recursos externs i aportar fertilitat als sòls agrícoles. També subratlla la importància de controlar bé l’origen i la qualitat de les matèries orgàniques utilitzades, per garantir un producte final segur, útil i amb interès agronòmic.
3. Pastura rotativa racional
La pastura rotativa racional és una metodologia de maneig del ramat i de les pastures que busca aprofitar al màxim la capacitat de creixement dels farratges, respectant els temps de repòs de cada parcel·la i evitant el sobrepastoreig. El sistema es basa a dividir la finca en diferents parcel·les i moure els animals segons l’estat de la pastura i les necessitats del ramat.
Ben aplicada, aquesta pràctica pot contribuir a augmentar la fertilitat del sòl, millorar la biodiversitat, produir farratge de qualitat, afavorir el benestar animal i incrementar el rendiment per hectàrea. La fitxa també remarca que requereix planificació, infraestructures adequades —com tancats i abeuradors— i un seguiment rigorós del funcionament del sistema.
4. Pastures permanents multi-espècie
Les pastures permanents multi-espècie combinen diferents plantes farratgeres, habitualment gramínies i lleguminoses, per crear prats més diversos, estables i resistents. Cada espècie aporta beneficis diferents al sistema i als animals: algunes milloren l’aportació energètica, d’altres contribueixen a la proteïna, a la fertilitat del sòl o a la disponibilitat de pastura en diferents moments de l’any.
Aquest tipus de pastura pot ajudar a millorar la qualitat nutricional del camp, reduir la dependència de fertilització externa, augmentar la biodiversitat i reforçar la resiliència davant sequeres, plagues o malalties. A més, mantenir pastures permanents evita treballar el sòl cada any i contribueix a conservar arrels vives i activitat biològica durant més temps.
5. Recuperació d’una raça de porc per obtenir carns i embotits ecològics d’alta qualitat
Aquest recurs parteix d’un model de reconversió d’una explotació porcina convencional cap a un sistema ecològic, basat en la cria de races autòctones com el porc negre Gascó i en la transformació pròpia de carns i embotits.
La proposta combina sostenibilitat, qualitat del producte, benestar animal i arrelament territorial. Recuperar races autòctones permet preservar biodiversitat genètica i patrimoni cultural, alhora que pot generar productes diferenciats i d’alt valor afegit. La fitxa també destaca la importància de la traçabilitat, la certificació ecològica, l’adaptació de les instal·lacions i el compliment de la normativa sanitària, ambiental i de benestar animal.
6. Silvopastura
La silvopastura és un sistema agroforestal que combina arbres, pastures i bestiar en una mateixa superfície. En aquest model, el ramat contribueix a gestionar la biomassa vegetal, reduir el risc d’incendis i mantenir espais forestals més oberts i diversos.
En un context mediterrani marcat per l’abandonament de certes pràctiques tradicionals i l’augment de la vulnerabilitat als incendis, la silvopastura pot ser una eina útil per equilibrar la producció forestal i ramadera, millorar la biodiversitat i generar noves oportunitats econòmiques en finques i zones rurals. La fitxa recorda, però, que cal una gestió controlada del pasturatge, una bona rotació de parcel·les i infraestructures adaptades per evitar la sobreexplotació del sòl o danys a la regeneració natural dels arbres.
