Una cinquantena de persones participen a Vic en una jornada que posa sobre la taula les oportunitats i els reptes d’un sector emergent amb aplicacions en alimentació humana i animal i en fertilització.
La proteïna d’insecte té potencial per convertir-se en una font més dins del sistema agroalimentari, però el desenvolupament del sector dependrà de la seva capacitat per guanyar escala, reduir costos, avançar en un marc regulador encara complex i aconseguir una major acceptació per part del mercat i de la societat. Aquestes han estat algunes de les principals conclusions de la jornada “El valor de la proteïna alternativa d’insectes. Sostenibilitat i circularitat a través de la producció d’insectes”, celebrada aquest dimarts, 29 de setembre, a Vic.
La trobada ha reunit una cinquantena de persones i representants d’empreses, centres de recerca i administracions per analitzar un sector encara jove i poc conegut, però amb possibilitats de creixement i aplicacions que van molt més enllà del consum humà. La jornada s’ha estructurat al voltant de tres grans àmbits: l’alimentació humana (food), l’alimentació animal (feed) i la valorització del frass, el material resultant de la cria d’insectes que, un cop processat d’acord amb la normativa, es pot destinar a usos com la fertilització orgànica o l’esmena del sòl. En cada una de les taules hi havia un representant de l’administració, empreses productores, empreses receptores i centres de recerca.
La jornada ha estat organitzada per Osona Biocircular, amb el suport d’Innovacc, el gabinet tècnic del DARPA, el Centre Beta, Creacció, la Llotja de Vic i Indicat, l’Associació Catalana de la Indústria d’Insectes creada fa uns mesos amb la voluntat d’agrupar i donar veu a un sector emergent a Catalunya.
Alba Reguant, coordinadora d’Osona Biocircular, ha emmarcat la jornada en una estratègia territorial que busca impulsar la transformació del sector agroalimentari de la comarca a través de la sostenibilitat, la bioeconomia, la innovació i la diversificació. Reguant ha destacat que el treball conjunt entre administracions, empreses, universitat i centres de recerca és clau per generar noves oportunitats al territori, entre elles les vinculades a la proteïna alternativa i la indústria dels insectes.
En l’obertura, Raquel Sánchez Varela, directora dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a la Catalunya Central, ha remarcat precisament el potencial d’aquest nou model productiu per contribuir a l’economia biocircular i un sistema alimentari més sostenible. La idea, ha subratllat, no és substituir el model alimentari actual, sinó complementar-lo amb noves fonts de proteïna.
Preu, acceptació i regulació: els tres grans reptes
Salvador Montagut, president d’Indicat, ha situat tres qüestions com els principals reptes que determinaran l’evolució del sector: el preu, l’acceptació i la regulació. Per competir, la indústria necessita escala, automatització i aplicacions en què el valor de l’ingredient justifiqui el cost. En alimentació humana continua existint, a més, una barrera cultural, mentre que àmbits com els nous aliments, els substrats per alimentar els insectes, l’alimentació animal o els fertilitzants requereixen encara marcs normatius clars i previsibles.
El sector també està evolucionant des de la idea de comercialitzar “insectes” cap a la de produir ingredients capaços de donar resposta a necessitats concretes del mercat. Proteïnes, greixos o quitina són alguns dels productes que es poden obtenir, amb aplicacions diferents segons l’espècie i el mercat de destí. La tendència, segons s’ha exposat durant la jornada, passa per una major especialització i per créixer al mateix ritme que ho faci la demanda.
En aquest sentit, un dels missatges compartits durant les diferents taules ha estat que no n’hi ha prou amb disposar de tecnologia o capacitat productiva: cal que el producte sigui competitiu, respongui a una necessitat real i trobi un mercat disposat a incorporar-lo.
Canviar la percepció dels insectes
En el cas de l’alimentació humana, l’acceptació del consumidor continua sent un dels principals obstacles. Els participants han apuntat la necessitat de treballar en educació i divulgació per normalitzar els insectes com una font més de proteïna, especialment en forma d’ingredient incorporat a altres aliments.
Les noves generacions poden facilitar aquest canvi. Durant la matinal s’ha assenyalat que els consumidors més joves mostren una major predisposició a provar noves fonts proteiques i una sensibilitat creixent envers la sostenibilitat. Però perquè la curiositat inicial es converteixi en consum habitual cal superar el “primer tast”: el producte ha de tenir bon gust, un preu assumible i aportar un valor clar al consumidor.
La innovació en aquest camp tampoc depèn d’un únic factor. Carol Benedí, d’Eurecat, ha remarcat la necessitat d’abordar conjuntament qüestions com la sostenibilitat, l’acceptació del consumidor, la traçabilitat, la tecnologia o l’aprofitament dels subproductes. Catalunya, s’ha apuntat en reiterades ocasions, disposa d’elements especialment favorables per avançar-hi: indústria agroalimentària, granges, disponibilitat de subproductes, empreses d’ingredients, centres tecnològics i coneixement. I sobretot, persones.
Alimentació animal: potencial condicionat per la normativa i els costos
La segona taula s’ha centrat en l’ús dels insectes en alimentació animal i en el pet food, un dels mercats amb possibilitats de desenvolupament per al sector.
També aquí la regulació és determinant. Els insectes criats per alimentar altres animals tenen la consideració d’animals de granja i el material utilitzat per alimentar-los és legalment un pinso. Això limita els substrats que poden utilitzar-se: determinats residus, dejeccions, fangs o restes alimentàries no estan autoritzats, entre altres materials.
A aquesta complexitat s’hi afegeix el repte econòmic. L’escalabilitat de les instal·lacions, l’automatització i la proximitat entre els recursos, la producció i els clients són factors clau per reduir costos, mentre que el transport pot penalitzar fortament la viabilitat del model.
En aquest context, Xavier Rubies, de We’R Foods, ha apuntat que el desenvolupament del mercat dependrà de trobar l’equilibri entre preu i valor: “Entrarà per preu, però no només per això”. Segons Rubies, cal continuar treballant i investigant per ampliar el ventall d’ingredients disponibles i avançar cap a una alimentació “sòlida i resilient”.
El frass, una peça per tancar el cercle
La jornada també ha permès posar el focus en una part menys coneguda de la producció d’insectes: el frass. Aquest material està format principalment per excrements dels insectes, restes del substrat d’alimentació i exúvies, i pot convertir-se, després del tractament corresponent, en fertilitzant orgànic o esmena del sòl.
La recerca està estudiant, però, un potencial que va més enllà de la simple aportació de nutrients. Mohamed Emran, investigador del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, ha explicat que el valor agronòmic del frass depèn també de les fraccions orgàniques, el carboni, els components associats a la quitina i la seva interacció amb el sistema sòl-planta. L’objectiu de la recerca és passar de preguntar-se “quants nutrients aporta” a entendre com funciona dins del sòl i en quines condicions és realment útil.
Precisament, una de les conclusions de la recerca és que no tots els frass són iguals: la seva composició i funcionalitat poden variar segons l’insecte i el procés productiu. El repte, per tant, no és simplement demostrar que funciona, sinó determinar quan, com i per què funciona.
També en aquest àmbit queden obstacles reguladors. Actualment persisteixen incerteses sobre la comercialització del frass com a fertilitzant i sobre el seu encaix en les diferents normatives estatals i europees.
Catalunya té els ingredients per desenvolupar el sector
Les conclusions de la jornada, recollides per Ricard Carreras, del Centre Tecnològic BETA, han posat l’accent en la necessitat de trobar noves fonts de proteïna que siguin eficients, sostenibles i compatibles amb el marc europeu, entenent-les com un complement de les fonts actuals i no necessàriament com un substitut.
Un dels consensos més clars de la jornada ha estat, precisament, l’oportunitat que representa aquest sector per a Catalunya. El territori disposa d’un potent sector agroalimentari, empreses, explotacions ramaderes, centres de recerca i tecnològics, subproductes susceptibles de ser valoritzats i coneixement especialitzat. “Catalunya ho tenim tot: persones, ecosistema molt favorable i hem d’aprofitar-ho”, s’ha apuntat.
Convertir aquest potencial en una indústria consolidada requerirà, però, continuar avançant de manera coordinada: empreses, sector públic i investigació. Escalar la producció, reduir costos, generar demanda, facilitar un marc regulador més clar, demostrar els beneficis ambientals i productius i treballar l’acceptació social apareixen com alguns dels principals passos del full de ruta.
Una proteïna més
La jornada ha reforçat així una idea transversal: la proteïna d’insecte no es planteja com la solució única als reptes alimentaris del futur, sinó com una proteïna més dins d’un sistema que necessitarà diversificar fonts, aprofitar millor els recursos i avançar cap a models de producció més circulars i sostenibles.
En la cloenda, Sefa de Ribot, cap del Gabinet Tècnic del DARPA, ha remarcat les bones perspectives d’un àmbit que desperta interès i innovació, però ha advertit que “els sectors emergents no creixen de manera aïllada” i que serà clau treballar conjuntament per transformar aquest potencial en realitat. En aquest sentit, ha tornat a insistir que l’ecosistema català disposa dels actius necessaris per fer-ho.
