El passat dimarts, 27 de gener, el Coworking de les Adoberies de Vic (CoA) va acollir el Vol. 4 Projectes de Merda, amb Tiberi Club com a convidats. La trobada va reunir 57 assistents i, per primer cop, es van haver de tancar inscripcions.
Tiberi Club (Barcelona, 2018), format per Helena Fradera, Miquel Ruiz, Rocio Iglesias i Roger Vila, se centra en aspectes sensorials i antropològics del menjar per crear experiències transformadores, des d’una mirada transversal que incorpora diverses disciplines, des de l’arquitectura i arts escèniques fins al periodisme, passant també per altres propostes creatives, com la publicitat. Amb tot plegat, intenta construir formats que trenquen esquemes: esdeveniments que no “expliquen” un producte, sinó que el fan viure.
A la sessió es va insistir en una idea que connecta directament amb el dia a dia de moltes empreses (especialment del sector agroalimentari): no sempre pots vendre el que fas amb fotos, renders o un catàleg. Quan el valor és una combinació d’emoció, atmosfera, relat i sensacions, calen altres recursos que generin experiències memorables. Això és el que busquen marques com Pull and Bear, Zara, Carolina Herrera, Hermès o Adolfo Domínguez quan demanen els serveis de Tiberi Club.
La posada en escena de la sessió, de les interioristes Ester Piedrabuena i Alda Rabionet, es va dissenyar per alinear-la al contingut i el tipus de projectes que treballa Tiberi Club.
Algunes idees pràctiques sorgides de la sessió
Dissenya el producte com un relat, no com una fitxa. Abans de pensar “què explico?”, pregunta’t: quina història activa aquest producte i d’on ve? (origen, gestos, temporades, persones, territori).
Canvia el context per canviar la percepció. Un producte “de sempre” pot tornar-se nou si el presentes d’una manera inesperada: ordre del servei, espai, normes del joc, manera de tastar, ritual… El valor sovint és com ho fas, no només què és.
Treballa amb el joc. El joc no és infantilitzar: és crear un entorn segur per provar, sorprendre i atrevir-se. Ajudar el públic a deixar-se anar, fa que recordi i comparteixi.
Transversalitat: suma disciplines per multiplicar resultats. Quan un projecte combina mirades (disseny, comunicació, escena, espai, storytelling), guanya coherència i impacte. Per a una empresa, això vol dir: no separar “producte” de “marca” i “experiència”.
Accepta el desconegut com a part del procés. No tot s’ha de tenir controlat a l’inici. La intuïció i l’experimentació, amb prototips petits, poden ser una metodologia, no un risc.
Si el briefing és fluix, la teva feina és construir-lo. Molts encàrrecs arriben poc definits. Convertir la incertesa en un bon punt de partida és un servei de valor: formular les preguntes correctes, ordenar objectius i crear un relat compartit.
Comunitat abans que campanya. Les primeres pop-ups de Tiberi Club van funcionar com un laboratori… i com una manera de crear comunitat. Per a una marca, això es pot traduir en microexperiències que generin confiança i boca-orella sostingut.