Pla LGTBI a l’empresa: algunes preguntes clau

Des del 9 d’abril de 2025, totes les empreses amb més de 50 treballadors estan obligades a tenir un Pla LGTBI. La mesura sorgeix de la llei Trans, que va néixer amb l’objectiu de desenvolupar i garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals, eradicant les situacions de discriminació.

Aquesta llei inclou un seguit de pautes importants que han de complir les empreses, com són la igualtat d’oportunitats o el foment de feina per a aquests col·lectius. I en aquest context se situa el Pla LGTBI, que ha de ser pactat a través de la negociació col·lectiva i acordat amb la representació legal de les persones treballadores. Te n’expliquem algunes de les claus…

Qui està obligat a tenir un Pla LGTBI?

Empreses amb més de 50 persones treballadores (sumant totes les modalitats: fixes, temps parcial, temporals i ETT).

Si ets una empresa amb menys de 50 persones treballadores, la negociació és voluntària. Ara bé, l’empresa igualment ha d’evitar qualsevol discriminació i assetjament cap a les persones protegides al pla.

A qui protegeix el protocol fixat al Pla LGTBI?

S’aplica a qui treballa a l’empresa, sigui quin sigui el vincle, i també a persones candidates, personal d’ETT, proveïdors, clients i visites dins l’àmbit organitzatiu de l’empresa.

Des de quan es obligatori el Pla LGTBI?

  • Des del 9 d’abril de 2025, per a empreses amb conveni col·lectiu d’empresa o conveni sectorial.
  • Des del 8 de juliol de 2025, per a empreses que no tenen conveni col·lectiu aplicable ni representació legal de les persones treballadores (RLPT).

Què és exactament el Pla LGTBI?

És un conjunt planificat de mesures i recursos per garantir la igualtat real i la no-discriminació de les persones LGTBI, incloent obligatòriament un protocol d’actuació davant assetjament o violència per LGTBIfòbia.

Què ha d’incloure com a mínim un Pla LGTBI?

  • Clàusules de no-discriminació.
  • Mesures en accés a l’ocupació (selecció sense biaixos).
  • Classificació i promoció amb criteris objectius.
  • Formació a tota la plantilla i comandaments (inclosos RRHH) sobre drets LGTBI, protocol i llenguatge respectuós.
  • Entorns segurs i inclusius (tolerància zero LGTBIfòbia).
  • Permisos i beneficis adaptats a famílies diverses.
  • Règim disciplinari davant conductes LGTBIfòbiques, amb infraccions i sancions.
  • Protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBI, amb mesures per garantir la igualtat i accions per prevenir, detectar i actuar.

El Pla LGTBI és el mateix que el Pla d’Igualtat?

No. Són instruments diferents i amb origen legal diferent. Es poden coordinar, però el pla LGTBI té contingut propi i via de negociació específica.

Cal registrar el pla en algun lloc?

A diferència del Pla d’Igualtat, no hi ha registre específic obligatori per al conjunt de mesures LGTBI. L’obligació és pactar-les, aplicar-les i fer-ne el seguiment i l’avaluació.

Quines sancions hi pot haver si no compleixo?

La norma inclou una sèrie de sancions per a les persones o empreses que vulnerin els drets del col·lectiu LGTBI. Aquestes sancions poden anar des de 200 a 150.000 euros.

A més, les empreses que incompleixin la seva obligació no podran contractar amb l’Administració i es podrien veure obligades a cessar la seva activitat durant tres anys.


Un cas pràctic: com ho ha fet el Grup Gepork

En la seva darrera trobada trimestral, la comunitat Osona Benestar Laboral 360 —format per tècnics de prevenció de riscos laborals— va dedicar una de les seves càpsules a compartir experiències reals en l’elaboració de plans LGTBI+. En aquesta sessió, el Grup Gepork va explicar el procés que ha seguit per crear el seu propi pla.

A Grup Gepork, el pla LGTBI+ neix amb la premisa “La inclusió no és una moda, és una responsabilitat” i amb tres objectius principals: conscienciació interna, promoció del benestar real i compliment legal. Davant la manca de referents i la complexitat de la normativa, ambigua en molts punts, l’empresa va optar per combinar la revisió de guies existents amb el suport del tècnic d’equitat del Consell Comarcal d’Osona.


El resultat és un pla pràctic i adaptable, estructurat entorn de quatre blocs: objectiu i introducció, mesures aplicables, calendari i un sistema de revisió quinquennal. Una de les peces centrals és el protocol d’acompanyament a les persones trans, que inclou mesures prèvies (com lavabos inclusius), procediments personalitzats, designació d’una persona de referència i una difusió interna clara.

El pla es completa amb un component formatiu: microformacions d’una hora, en català i castellà, accessibles a tota la plantilla i als comandaments intermedis. L’objectiu és normalitzar la diversitat i garantir que tothom disposi d’eines per contribuir a un entorn laboral respectuós i segur.


Recursos clau


24 de novembre de 2025