La trobada a la ciutat italiana reuneix tècnics i representants polítics dels 10 territoris que formen la xarxa que han validat i concretat el desplegament dels seus PAI (Plans d’Actuacions Integrat) de Mobilitat. Osona proposa 39 actuacions, entre les que destaquen la posada en marxa de l’Oficina Comarcal de Mobilitat i la II Taula de Mobilitat.

Els 10 municipis i regions de la xarxa internacional Beyond the Urban (URBACT IV) han celebrat els dies 12 i 13 de novembre a Treviso la seva trobada de cloenda, un espai de treball i celebració dels dos anys i mig de projecte que, per un altre costat, també marca el punt de partida per a la implementació dels Plans d’Actuació Integrats (PAI) de mobilitat que ha elaborat cada territori. La xarxa, liderada per Osona, ha estat un marc de cooperació i aprenentatge conjunt, amb l’acompanyament d’experts, per abordar la mobilitat urbano–rural amb criteris de sostenibilitat, inclusió i digitalització.

A Treviso, a més dels equips tècnics, hi han participat representants polítics dels socis de la xarxa, que han validat els seus PAI i s’han compromès a garantir la implantació d’actuacions concretes en el seu territori. En el cas d’Osona, com a representants polítics, hi han assistit Marçal Ortuño, president del Consell Comarcal d’Osona, i Arnau Basco, conseller comarcal de Mobilitat.

Ortuño està convençut de la viabilitat d’aquest PAI que s’ha elaborat a Osona: “Hem fet un salt endavant, hem generat consens polític i una estratègia comarcal compartida. URBACT ens ha donat el temps, els recursos i sobretot la metodologia per fer-ho possible”. Per al president del Consell Comarcal, la creació de l’Oficina Comarcal de Mobilitat ha de ser la clau per “garantir la continuïtat del treball participatiu que s’ha consolidat amb el Grup Local URBACT”, un grup que també ha de fer un pas més i convertir-se en “Taula de Mobilitat”.

Per a què esdevingui una realitat, el pla ha de comptar amb suport financer i amb un canvi de mentalitat, d’hàbits, dels ciutadans, segons Ortuño. El president s’ha compromès a fer “tot el que estigui a les seves mans” per a què aquesta estructura sigui una realitat.

Per la seva banda, Basco ha destacat el repte que suposa aquesta nova etapa i ha instat a començar a “concretar i prioritzar les actuacions”.

El PAI d’Osona proposa 39 actuacions

El PAI a Osona s’ha elaborat amb la participació de més de 150 persones i 85 organismes
de l’àmbit administratiu, econòmic i social. Defineix tres objectius centrals:

• Oferir alternatives reals de mobilitat sostenible mitjançant un sistema intermodal: transport públic coherent i llegible, infraestructura de mobilitat activa i serveis de mobilitat compartida.
• Promoure un canvi cultural i d’hàbits: comunicació, pedagogia, proves pilot i acompanyament per fer que optar per opcions sostenibles sigui la decisió fàcil.
• Garantir la governança comarcal: rol d’interlocució i coordinació a través d’eines com la Taula de Mobilitat, l’Oficina Comarcal de Mobilitat, la informació compartida i un quadre de comandament de dades.

Aquests objectius es tradueixen en 39 actuacions que s’agrupen en quatre àmbits d’intervenció: governança i canvi cultural, hubs i intermodalitat, sistema de bus interurbà i mobilitat activa i compartida. Les actuacions són mesures que afecten tant les infraestructures (hard) com el canvi d’hàbits cultural (soft). La seva execució depèn, en més del 60%, del territori, però en d’altres d’agents o administracions externes amb les que caldrà treballar de manera coordinada, a nivell comarcal i municipal.

Com a exemples, podem citar algunes propostes com la unificació de la zona tarifària, el suport a les empreses en àmbits de mobilitat, la intermodalitat a les estacions de tren de l’R3, la millora del servei ferroviari, la racionalització i simplificació de línies de bus, les noves línies de bus interurbà, la connexió de xarxes ciclistes o un servei de bicicletes compartides, entre d’altres.

Per què és important el PAI a Osona

L’estratègia comarcal de mobilitat que s’ha de derivar d’aquest pla és fruit d’un treball conjunt entre organismes de diversos àmbits i nivells (administracions, empresa, entitats, associacions…). El PAI neix amb dos consensos majoritaris clau: cal impulsar una Oficina Comarcal de Mobilitat i constituir una Taula de Mobilitat reglada per donar continuïtat a la feina feta fins ara, i assegurar així la implantació del PAI.

Des del Consell Comarcal d’Osona ja s’ha enviat una proposta als municipis integrats del pla per tal de participar i cofinançar l’Oficina Comarcal de Mobilitat, que ha de garantir la governança, el seguiment i la implantació del PAI, i que permetrà posar en pràctica una estratègia comuna comarcal en l’àmbit de la mobilitat.

Aquest PAI i l’estratègia que se’n derivarà es va acabar de modular en la vuitena i última trobada del Grup Local URBACT d’Osona (GLU), que es va fer el passat 27 d’octubre i en la que hi van participar una quarantena de representants de l’àmbit municipal i associatiu de la comarca, juntament amb representants d’algunes empreses i de la Generalitat.

Les properes passes

A partir d’ara, els primers passos que s’han de donar en la implantació del PAI a la comarca
són els següents:

• Governança en marxa: creació de l’Oficina Comarcal de Mobilitat i constitució de la II Taula de la Mobilitat.
• Comunicació i obertura: presentació pública (ciutadania, mitjans i ajuntaments) i publicació oberta i accessible de tots els documents. Difusió específica als ajuntaments d’Osona i del Lluçanès, i els actors clau (Diputació de Barcelona, Departament de Territori, entitats i operadors).
• Primeres accions a curt termini per generar confiança: punts d’informació de transport públic municipals, activitats pedagògiques i de comunicació o arranjament puntual de camins ciclables existents.
• Gestió de llarg termini amb tercers, entre les que destaquen la de traslladar a Generalitat i ATM la proposta del nou sistema de bus 2028 (coordinació bus–tren, horaris cadenciats, racionalització i noves línies, informació en temps real) i impulsar la unificació de la zona tarifària.

En definitiva, caldrà garantir la continuïtat del treball, la implementació amb primers resultats, un marc estable de governança i recursos i la interlocució amb les administracions competents.

Beyond the Urban

Beyond the Urban és una de les xarxes del programa URBACT IV i està formada per 10 municipis i regions europees que col·laboren amb l’objectiu de millorar la mobilitat urbano-rural amb el focus en la intermodalitat, la governança multinivell, la inclusió, la igualtat de gènere i els eines digitals. A més de formar-ne part, la xarxa està liderada per Osona.

La resta de socis que la componen són: Bram (França), Bucarest-Iflov (Romania), Hradec Králové (Txèquia), Kocani (Macedònia del Nord), Machico (Portugal), Santa Maria da Feira (Portugal), Szabolcs 05 (Hongria), Tartu (Estònia) i Treviso (Itàlia).

Notícies publicades del projecte Beyond the Urban

Visita el web de la xarxa internacional Beyond the Urban