A l’inici de la pandèmia, Creacció, l’Agència d’Emprenedoria, Innovació i Coneixement d’Osona, va reunir una taula d’experts per analitzar en profunditat la situació i impacte a Osona i per a proposar mesures per a reactivar l’economia i competitivitat del territori. Una de les conclusions va ser que calia promoure un ecosistema público-privat i mecanismes de cooperació. També es va identificar que calia fomentar el rol del lideratge públic per a fer front a la crisi.
Alfred Vernis, professor del departament d’estratègia d’Esade i un dels experts que van participar a la taula insisteix que “les empreses necessiten lideratges públics que no siguin egocèntrics, sinó ecocèntrics. Ara la classe política i empresarial ha de posar al centre les seves comunitats, el territori i el planeta”. I afegeix que “els líders polítics han de recolzar-se en les persones expertes del món empresarial i social. En definitiva, un lideratge que pensi en la co-creació de solucions pels reptes que tenim per davant entre les organitzacions públiques i privades del territori”.
Vernis afirma que per a recuperar la confiança i fer una millor gestió de la incertesa, cal “primer, un lideratge polític de primer nivell que generi un clima de diàleg i eviti la confrontació. En segon lloc, necessitem polítics emprenedors i amb capacitat d’engrescar els diferents actors socials i econòmics. I finalment, una combinació de talent i rigor. Cal dissenyar polítiques públiques serioses i fer reformes essencials al nostre país. Tenim l’oportunitat de modernitzar la nostra economia”.
Exemples de cooperació público-privada a Osona
Uns mesos després que la taula d’experts constatava la necessitat de la cooperació público-privada, a Osona ja s’han concretat diverses iniciatives en aquest sentit, “tot i que cal potenciar-ne i concretar-ne més”, assegura la directora executiva de Creacció, Núria Macià.
Macià explica alguns exemples, com ara la segona edició de la compra conjunta Pro-energia d’Osona, que ja compta amb 32 empreses de Vic i Manlleu, amb la voluntat que s’estengui a la resta d’Osona. “La compra conjunta d’energia permet un important estalvi a les empreses, a més de garantir l’origen 100% renovable i la implementació de l’autoconsum”, explica Macià.
Una altra iniciativa és l’activació del Comitè Seguretat i Salut amb responsables de prevenció d’empreses que comparteixen experiències en la lluita contra la COVID19. O l’articulació de trobades dels responsables d’innovació d’empreses d’Osona, on comparteixen coneixement, s’organitzen visites inspiradores i es posen en valor casos d’èxit.
Núria Macià també destaca “Osoning”, un clúster on hi participen més de 35 empreses i organitzacions públiques i privades del sector esportiu “amb l’objectiu de posicionar Osona com a destí esportiu i generar més impacte econòmic a la comarca”.
En un format i model diferent, el VIT (Vic innovació tecnològica), “és un altre exemple, on les empreses i l’equip de Creacció comparteixen coneixement, espais de treball, i on les relacions generen molts beneficis tangibles i intangibles”. Finalment, també destaca, en l’àmbit del sector agroalimentari, un grup de treball públic-privat on es comparteixen les iniciatives que es fan a Osona i la detecció de necessitats. “Fruit de la feina d’aquest grup, s’està treballant amb una comunitat d’agro productors”, explica Macià.
I conclou: “De les diferents visites a ecosistemes potents, hem après que la massa crítica i la concentració fa que passin coses. El coneixement flueix d’una manera diferent i exponencial: empresaris, experts i tècnics estan disposats a compartir temps i espais. I això afavoreix tant la retenció i captació de talent com una millor comprensió de les necessitats de les empreses per part de l’àmbit públic. És un moment clau per concretar el full de ruta públic i privat”.