La quarta trobada de l’ecosistema innovador a Catalunya ens deixa algunes reflexions importants sobre temes com la necessitat de millorar les mètriques i disposar d’espais ciutadans, la importància del relat o l’aposta pel talent, entre d’altres
La primera Mapathon de Cataluna, organitzada pel Servei d’Emprenedoria (Direcció General d’Innovació, Economia Digital i Emprenedoria) de la Generalitat de Catalunya, ha complert les expectatives. Han estat quatre jornades a diferents localitats catalanes, Reus, Lleida, Palau d’Anglesola, Girona, Salt i Vic que han permès veure de primera mà l’ecosistema innovador de Catalunya a través de les bones pràctiques de diferents empreses i emprenedors/es destacats de cada territori.
A cada una de les sessions es va visitar in situ un territori innovador (Reus, Lleida, Palau d’Anglesola Girona, Salt i Vic) i es van donar a conèixer 26 iniciatives i els aprenentatges derivats de la seva activitat. En total, vuit entitats van acollir la primera Mapathon de Catalunya i hi van participar més de 200 professionals de l’ecosistema emprenedor català (entitats i empreses).
Alfons Cornella, reconegut consultor d’innovació, va conduir les jornades amb l’objectiu d’extreure els millors debats i conclusions.
Vic va tancar la Mapathon i més concretament, les instal·lacions del Centre Tecnològic Beta de la Universitat de Vic i el Viver d’Integració Tecnològica (VIT) de Creacció. En aquesta quarta i última sessió es van mostrar els exemples d’innovació de les respectives entitats i també els de Girbau Lab, Fundació Universitària del Bages (UManresa), Guifinet i Proquimia.
Una cloenda de la qual en van sorgir grans conclusions. Us en deixem algunes:
– Cal disposar de mètriques per mesurar el resultat de les iniciatives innovadores, privades i públiques. Atès que aquest és un tema compartit per moltes organitzacions, hi ha l’oportunitat de desenvolupar una eina que les aporti.
– La innovació funciona millor si es construeix sobre un relat/narrativa, que mostri un objectiu poderós que orienti la feina i l’actitud de tots els participants. Les narratives no han de basar-se en el “què fem /on ho fem”, sinó en els “per què ho fem, qui participa, i com ho fem”.
– A mesura que anem avançant en l’aplicació de la innovació a les organitzacions, ens adonem que els canvis més profunds no van de definir nous productes/serveis, sinó de canviar les formes com treballem (“cap a un treball més líquid”)
– Si hem d’augmentar/millorar la relació entre empreses i universitats caldrà repensar el fet que el principal mecanisme d’avaluació dels acadèmics és la quantificació de les publicacions (“publish or perish”) i no la contribució en tecnologia o ciència aplicada.
– La innovació demana creixentment de la multidisciplinarietat dels seus participants. Connectar professionals d’àmbits diferents, de forma explícita, pot contribuir a construir ecosistemes més eficients.
– És imprescindible que les organitzacions de tota mena disposin de “sensors”, instruments o mecanismes per determinar què necessiten o demanden els clients: aplicar un model de sense and respond.
– Els territoris volen disposar de “sobirania innovadora”, o sigui, volen que existeixin ecosistemes innovadors, amb organitzacions públiques i privades del propi territori. El teletreball pot afavorir que aquest fet creixi en els propers anys, i que més professionals puguin viure al territori, però treballant per a empreses arreu.
– Disposar d’un marc de referència que orienti l’activitat innovadora ajuda a definir horitzons compartits per a tots els membres d’un ecosistema.
– Cal disposar d’espais ciutadans (“barris”?) on es puguin provar nous conceptes desenvolupats per les organitzacions més innovadores dels territoris.
– El talent és un bé apreciat de cada territori que s’ha de cuidar i desenvolupar.
– La relació estreta entre sistema productiu i sistema educatiu és fonamental: disposar de persones ben formades, i que vulguin créixer professionalment en el propi territori, és un “vector” necessari per al creixement de la riquesa d’un territori, que deriva en el nivell i qualitat de vida dels ciutadans.
En resum, la Mapathon ha estat un clar exemple que Catalunya compta amb organitzacions de suport a la innovació i l’emprenedoria i també amb empreses amb voluntat de millorar la societat. Organitzacions totes elles que estan “inventant el futur” i que generaran més impacte si treballen coordinades, connectades i col·laboren. De manera col·lectiva s’han analitzat les fortaleses i possibilitats de creixement de l’ecosistema, així com les oportunitats de col·laboració i exportació dels models a altres territoris.