Les ciutats del futur, per a les persones

La tecnologia, la regulació i el model econòmic marcaran les directrius de la futura organització de les ciutats, segons apunta el documental  “Ciutat en beta: el treball d’avui, la ciutat del demà”, que s’ha projectat aquest dimecres a l’ETC de Vic. L’acte ha comptat amb un debat posterior amb Alfred Vernis, Mònica Carrera, Marina Geli i Albert Cañigueral.

Aquest dimecres, 26 d’abril, s’ha projectat el documental “Ciutat en beta: el treball d’avui, la ciutat del demà” a l’espai ETC de Vic. L’acte ha inclòs una taula rodona de debat posterior, en la que també hi han pogut participar els assistents i que ha estat conduïda per Alfred Vernis, amb Mònica Carrera, Marina Geli i Albert Cañigueral. La iniciativa s’engloba en els projectes estratègics del territori “Osona, reptes de futur”.

La projecció audiovisual, de 54 minuts de durada, reflexiona sobre la incidència de les noves formes de treball en l’organització de les ciutats. Experts i professionals de diferents sectors parlen de com l’automatització, les plataformes, les noves formes de comerç i el teletreball ens afecten a través d’anàlisis i d’històries personals.

La combinació de reflexions al voltant de l’urbanisme, el territori, l’arquitectura, la mobilitat i les noves formes de treball dona forma al documental. Durant la projecció, s’exposen casos de co-livings, plataformes, l’acceleració de la digitalització des de la Covid 19 i una mirada 360º d’aquests impactes per als negocis locals i globals.

Així, “Ciutat en beta” planteja diversos escenaris possibles de futur en el món del treball a través d’una cinquantena de veus que valoren les transformacions socials, laborals i digitals. Els experts coincideixen en la necessitat de conduir els canvis des de l’humanisme tecnològic per no generar desigualtats.

El concepte d’humanisme tecnològic engloba un ampli espectre d’idees. En termes generals, pot descriure’s com una filosofia o corrent ideològica centrada en la intersecció entre l’ètica i la innovació tecnològica. En aquest sentit, defensa l’ús responsable de la tecnologia innovadora al servei de la societat i promou la innovació dins d’uns llits ètics que vetllin pel desenvolupament de l’ésser humà.

Tecnologia i regulació

Algunes de les reflexions que han sorgit en el debat posterior al documental han girat, precisament, al voltant d’aquest humanisme tecnològic. Les estructures socials, econòmiques i laborals sota les quals ens hem regit durant molts anys ja no ens serveixen i cal entomar un canvi que no tenim massa clar cap a on anirà. Però s’ha de fer amb fermesa i convicció, amb una tecnologia que es posi al servei de les persones i amb una regulació acurada en la que hi intervinguin tots els agents implicats.

“El debat més important gira al voltant del canvi de model econòmic i d’ocupació, que arrossega tota la resta. Però no és senzill, ho hem de fer per a tothom o generarem desigualtats”, ha advertit Geli. “Cal que tothom pugui triar llocs vivibles, per viure, sense distinció de renda, gènere o edat. I el planejament urbanístic ha d’incorporar aquesta mirada”, ha insistit l’exconsellera de Salut, centrant-se ara en l’habitatge

Cañigueral, que ha col·laborat en la producció del film, ha instat a encarar el canvi  sense complexos: “Hem de tirar endavant, i ens hem de fer preguntes complicades”. I per això, caldrà regular amb cura tot aquest nou model en àmbits com les plataformes, l’habitatge o el teletreball, tal com recomana Geli: “Cal asseure molts actors i determinar quines són les escales en la presa de decisions”. En la mateixa línia s’expressa Carrera: “Totes les modificacions sostenibles són i han de ser complexes i han d’integrar diferents nivells d’organitzacions, verticals i horitzontals”. I si no es fa així, ja ens ho faran, adverteix Vernis: “El mercat és molt ràpid i les polítiques públiques molt lentes”.

Ciutats igualitàries

Un altre dels aspectes centrals del documental és el disseny de les ciutats del futur. Els ponents i els participants en el debat han coincidit en que han de ser igualitàries i han d’incorporar la tecnologia des d’una perspectiva humanista. I aquí, segons Oriol Estela, coordinador del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), que apareix al film i que ha estat a la projecció de Vic, les decisions les hem de prendre nosaltres: “Què volem que passi? Quin país volem?”

En aquest camp, però, s’ha d’estar alerta. Així s’ha comentat des del públic: ”Qualsevol canvi transversal genera problemes. Cal provar noves dinàmiques”. Com a exemple d’aquest risc, s’han recordat  les superilles de Barcelona, que han provocat efectes colaterals no desitjats, com les molèsties als veïns o la pujada de preus dels pisos de la zona.

També s’han escoltat algunes queixes sobre el tractament de la mobilitat en tot aquest marc, que se sol fer amb una visió molt metropolitana. S’ha instat a pensar més en clau local, amb una mobilitat centralitzada en Vic, més que no pas en Barcelona. “La planificació metropolitana ha de tenir en compte què passa al conjunt del país”, argumenta Estela.

Per últim, s’ha destacat  la importància de posar focus en les transicions. En moments de canvis és necessari posar atenció en el procés, per no deixar ningú enrere i mantenir a tothom informat. Alhora, cal explicar molt bé tot el procés, doncs pot generar molta mala maror en certes persones que en el curt termini es veuran més afectades.

El documental es projectarà aquest dijous a les 11 de la nit al Canal 33 i es podrà visualitzar en obert durant 10 dies. Més informació en aquest enllaç.

Els ponents del debat

Alfred Vernis, Coordinador de la Càtedra del Món Rural de la Universitat de Vic-UCC i professor d’ESADE (Universitat Ramon Llull).

Mònica Carrera és una arquitecta experta en disseny urbà i espai públic.

Marina Geli és l’actual directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FES) i va ser consellera de Salut de la Generalitat entre els anys 2003 i 2010.

Capítol a part per a Albert Cañigueral, cofundador de l’associació Ouishare, autor del documental juntament amb la productora Createl. Ell mateix es defineix així: “Soc un explorador, escriptor, ponent i consultor enfocat en els impactes socials i econòmics de les innovacions digitals que estan definint la nostra era”.

27 d'abril de 2023