Les activitats econòmiques que més creixen i més dinàmiques a Osona

El comerç, l’agroindústria i el metall lideren l’aportació al creixement de llocs de treball, mentre les TIC i la salut es consoliden com dos dels sectors més dinàmics en els últims anys. Les empreses i l’administració impulsen estratègies per generar i retenir talent a la comarca.

Osona està en màxims històrics d’ocupació. Les darreres dades disponibles, les del 30 de setembre, registren 74.773 llocs de treball a la comarca.

En els darreres dos anys (del 30 de setembre de 2021 a la mateixa data del 2023) s’han creat 6.051 llocs de treball a Osona. Aquesta xifra representa el 8,7% de creixement i posiciona la comarca per damunt del creixement mitjà català (7,4%).

Però, quines activitats econòmiques han contribuït més a aquest creixement? A la comarca, el comerç, amb el 19,1% dels nous llocs de treball, és el sector que més ocupació està generant. El segueixen el sector de l’agroindústria i la indústria del metall, que han proporcionat el 13,5% dels nous llocs de treball cadascun. Destaca també el fet que sectors de més valor afegit com la salut, les activitats de coneixement, recerca i cultura i les TIC es posicionin entre les deu activitats que més ocupació han generat en els darrers dos anys. Com a dada negativa, apuntar que el 7,3% dels nous llocs de treball a Osona siguin contractats per una ETT.

Ara bé, tenint en compte que el model productiu a Osona es basa en la intensitat de treball i no en el coneixement, no sorprèn que el 41,5% dels nous contractes registrats aquest 2023 hagin estat per desenvolupar ocupacions elementals, majoritàriament en el sector de la indústria alimentària. En positiu, aquest 2023 destaquen les contractacions de tècnics i professionals de suport (9,9%), els operadors d’instal·lacions i muntadors de maquinària (8,6%) i els professionals científics i intel·lectuals (7,9%).

TIC i salut, a la rampa de sortida

A banda de les dades esmentades sobre com cada sector ha contribuït a crear nous llocs de treball a la comarca, cal no perdre de vista quins són els sectors més dinàmics amb tendència positiva. En aquest cas destaca el comportament del sector de les TIC, que en els darrers dos anys ha incrementat un 20,6% els llocs de treball, i el comerç i els serveis a l’activitat econòmica (12,7 i 11,7%).  I també el del sector salut, en una progressió espectacular, que ho ha fet amb un 11,4%.

Així ho confirma Meritxell Feu, d’Informàtica Feu, empresa TIC amb una plantilla de 25 persones i un creixement del 35% a l’últim any. “Hem passat de 4,2 a 5,7 milions de facturació el 2023. Ha estat un exercici molt bo, però és una tendència de ja fa uns anys”, explica. Per assumir l’augment de feina han contractat tres persones. També han hagut d’incorporar personal a BTIC, on han notat un increment en la demanda d’integracions per conectar productes, afirma Joan Martínez, director d’operacions de la consultoria. A una escala menor, l’empresa Seqmenta, dedicada a estratègies digitals i amb quatre treballadors, també ha hagut d’ampliar hores de producció, reconeix Bet Faja, responsable de la firma.

Les tres empreses apunten que, a hores d’ara, trobar gent qualificada en el sector a Osona s’ha convertit en un problema. En el cas d’Informàtica Feu, han apostat per començar a incorporar treballadors provinents dels graus superiors de centres educatius de la comarca, a través del programa Osona Tic Talent.

En un context semblant se situen les empreses vinculades al sector de la salut. “En els tres últims anys hem crescut en recursos humans, activitats, ingressos i despeses”, diu Josep Maria Giménez, director econòmic i financer del Consorci Hospitalari de Vic (CHV). Per diverses raons: “La població, més envellida, demanda més serveis de salut; hem augmentat els estàndards en operacions superiors; hem incorporat noves tecnologies i hem esdevingut un centre punter, quan abans aquests serveis es redirigien a altres centres; i hem hagut d’assumir a l’últim any la població del Ripollès com a referent”.  

Els números són clars. La xifra de treballadors del CHV ha crescut gairebé un 20% en menys de quatre anys, passant dels 1.114 de 2019 als 1.332 actuals. La contractació també genera dificultats, sobretot en l’apartat mèdic, on fins i tot s’arriba a la competència entre hospitals. 

Per encarar aquest increment laboral, des del CHV s’han engegat diverses vies de recrutament. Els alumnes que surten de les facultats de Medicina i Infermeria de la UVic-UCC realitzen les pràctiques a les instal·lacions del Consorci, i molts d’ells s’hi acaben incorporant. També s’ha optat per la formació dual, amb instituts i graus superiors, en sectors com l’assistència. A més, tal com explica Giménez, la salut és un sector de coneixement i “és fonamental” l’avaluació continuada dels treballadors que ja estan en plantilla.

En aquest darrer any, els sectors de les TIC i salut han registrat menys nombres de contractes per cada lloc de treball creat, fet que afavoreix l’estabilitat laboral.

Què s’està fent a Osona per promoure els perfils professionals TIC i de la salut?

La necessitat de trobar perfils professionals qualificats en sectors com les TIC o la salut és un problema per a les empreses del sector. Calen iniciatives per revertir la situació. I això és el que ja s’està intentant des d’empreses i administració.

Des de Creacció

Els serveis de promoció econòmica i ocupació com Creacció estan impulsant:

A les TIC

Des del mateix sector TIC també s’estan movent coses. Així, per exemple, per fomentar i generar talent, algunes de les grans empreses de la comarca del sector tecnològic s’han unit per promocionar-lo. I s’estan treballant en unes línies molt clares:

  • Programa de sensibilització amb els centres educatius per donar a conèixer les sortides professionals que té i les empreses que hi ha a la comarca. 
  • Organització d’una nova edició del Code Fest, una competició de programació que té per objectiu que els alumnes de CFGM es motivin per seguir-se formant.
  • Coordinació de les pràctiques de formació dual de cicles formatius per tal de vincular-les a empreses de la comarca, a més de donar-les a conèixer totes.
  • Contacte entre els centres educatius i les empreses per actualitzar currículum acadèmic i ajustar-lo a les necessitats empresarials.
  • Promoció d’altres formes de generar talent com començar a ofertar alguns certificats de professionalitat o bootcmps (formacions intensives de 800 hores) amb l’objectiu de generar interès cap a cicles formatius d’aquest sector.

Al sector de la salut…

Pel que fa al sector de la salut, s’han posat en marxa diverses iniciatives:

  • S’ha sol·licitat, amb el suport de la Fundació Albir, una formació ocupacional dual al sector sociosanitari per pal·liar la demanda de professionals del sector de la salut que actualment té el Consorci Hospitalari de Vic.
  • També s’ha fet un mapeig del sector salut amb l’objectiu d’analitzar els reptes i oportunitats que aquest sector pot generar a la comarca.
  • Es vol fer una campanya de sensibilització per promocionar i “netejar” la imatge del sector i de les tasques dels assistents socials.
  • Es vol fer una campanya de sensibilització per promocionar i millorar la imatge del sector i de les tasques dels professionals sanitaris.

Altres taules

10 de gener de 2024