Redactar un correu amb ChatGPT, preparar un post per a les xarxes, resumir un document o generar una imatge amb intel·ligència artificial ja forma part del dia a dia de moltes petites empreses. Des del 2 d’agost, però, s’apliquen noves obligacions del Reglament europeu d’Intel·ligència Artificial, conegut com a AI Act. Què ha de saber una pime que simplement utilitza aquestes eines?

Per a una petita empresa, adaptar-se a la nova normativa no significa necessàriament haver de crear un complex sistema de compliment legal. El primer pas és molt més senzill: saber quines eines d’intel·ligència artificial utilitza l’equip, per a què les fa servir i establir unes pautes bàsiques d’ús.

Si els treballadors utilitzen ChatGPT, l’empresa està afectada per la normativa?

Sí, en certa mesura.

El Reglament diferencia entre les empreses que desenvolupen o comercialitzen sistemes d’intel·ligència artificial i les que simplement els utilitzen. Una agència, comerç, despatx o petita empresa que fa servir ChatGPT, Copilot, Gemini o eines similars en la seva activitat és, en termes de la normativa, usuària o responsable del desplegament d’aquests sistemes.

A més, quan són els treballadors els que utilitzen aquestes eines dins la seva feina i sota la responsabilitat de l’empresa, la normativa considera que és l’empresa qui les està utilitzant, no cada treballador de manera independent.

Per això és recomanable que l’empresa sàpiga mínimament quines eines s’estan fent servir i amb quina finalitat.

Si faig un text amb ChatGPT, he d’avisar que està fet amb IA?

No, en general no.

No existeix una obligació general d’escriure “fet amb intel·ligència artificial” cada vegada que ChatGPT ha ajudat a redactar un correu, una proposta comercial, una presentació o un text per a les xarxes.

Per exemple, imaginem que una persona de comunicació demana a ChatGPT un primer esborrany d’una notícia o un informe, després comprova la informació, modifica el text, decideix què s’hi publica i n’assumeix la responsabilitat. El simple fet d’haver utilitzat ChatGPT com a eina de suport no obliga a etiquetar el contingut com a generat amb IA.

Fins i tot en els textos sobre qüestions d’interès públic, on la normativa sí que estableix obligacions específiques de transparència, la Comissió Europea preveu una excepció quan hi ha una revisió humana real i responsabilitat editorial sobre el contingut. Una simple correcció ortogràfica, en canvi, no seria suficient.

Quan cal anar amb més compte?

Hi ha usos on la normativa és més exigent.

Per exemple, si una empresa publica amb IA un vídeo o un àudio molt realista en què sembla que una persona diu o fa alguna cosa que en realitat no ha fet —un deepfake—, cal informar que el contingut ha estat generat o manipulat artificialment.

També hi ha obligacions específiques quan s’utilitzen sistemes de reconeixement d’emocions o categorització biomètrica.

I si una empresa utilitza intel·ligència artificial en àmbits més sensibles —per exemple, per seleccionar candidats, valorar treballadors o prendre decisions importants sobre persones—, convé revisar-ho específicament, perquè aquests usos poden estar sotmesos a requisits més exigents.

I si tenim un chatbot al web?

També cal tenir-ho en compte.

Els sistemes dissenyats per conversar directament amb persones han d’estar preparats perquè l’usuari sàpiga que està interactuant amb una intel·ligència artificial, tret que sigui evident. La informació s’ha de facilitar des de l’inici de la interacció.

Per tant, si una petita empresa incorpora al web un assistent virtual per respondre preguntes de clients, és convenient comprovar que la solució contractada informa correctament que es tracta d’un sistema d’IA.

Hem de formar els treballadors?

Aquest és probablement un dels punts més importants per a una petita empresa.

Des del febrer de 2025, el Reglament estableix l’obligació d’adoptar mesures perquè les persones que utilitzen sistemes d’IA disposin d’un nivell adequat de coneixement sobre aquestes eines. Això no significa que tots els treballadors hagin de fer un curs oficial o obtenir una certificació. La formació ha de ser proporcional a l’ús que se’n fa.

En una empresa petita pot traduir-se, per exemple, en unes pautes compartides sobre:

• per a quines tasques es pot utilitzar ChatGPT o altres eines,
• la necessitat de revisar i contrastar sempre els resultats,
• quina informació de l’empresa o dels clients no s’hi ha d’introduir,
• quins usos requereixen més supervisió.

Què pot fer una petita empresa a partir d’ara?

No cal començar fent un gran pla de compliment. Una bona primera passa pot ser simplement parlar-ne internament.

Si a l’empresa hi ha persones que ja utilitzen ChatGPT, Copilot, Gemini o altres eines, val la pena saber qui les utilitza, per a què i amb quina informació. A partir d’aquí, es poden acordar unes pautes bàsiques, formar mínimament l’equip i detectar si hi ha algun ús especialment sensible.

En definitiva, la nova normativa no pretén impedir que les petites empreses utilitzin la intel·ligència artificial. Però sí que obliga a fer un pas que fins ara moltes organitzacions encara no havien fet: passar d’un ús espontani de la IA a un ús una mica més conscient, supervisat i responsable.