El sector de la salut ha deixat de ser un àmbit silenciós per convertir-se en un autèntic motor econòmic a Osona. Amb més de 4.400 professionals, 148 entitats actives i un fort impacte en serveis auxiliars com bugaderia, neteja o restauració, ocupa ja el 8% del mercat laboral comarcal de manera directa.

El Consorci Hospitalari de Vic-Fundació Hospital de la Santa Creu i la Fundació Sant Tomàs lideren un ecosistema en expansió, marcat per l’envelliment de la població i la pressió assistencial. Tot i el seu pes, el sector afronta grans reptes: precarietat laboral, manca de professionals i una bretxa estructural entre el sector públic i el privat, bàsicament en el sector de serveis socials. La coordinació, la formació i la dignificació del treball emergeixen com les claus de futur. De tot plegat, n’hem parlat amb alguns dels seus actors.

El sector salut ocupa la tercera posició de l’economia catalana en termes de valor afegit i d’ocupació, segons l’informe “El sector salut a Catalunya” publicat pel Centre de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) l’any 2024. A hores d’ara, ja representa el 9% del PIB i el 10,9% de l’ocupació catalana.

Aquest sector, segons el CTESC, inclou totes les activitats que permeten, directa o indirectament, la prestació dels serveis sanitaris, salut pública i serveis socials, i incorpora activitats paral·leles com els serveis d’ambulàncies, les farmàcies, les clíniques dentals, els serveis de fisioteràpia, d’ortopèdia, d’audiopròtesis, les òptiques, així com la indústria i serveis auxiliars vinculats (TIC, logística i transport, neteja, bugaderia, càtering…).

Aquest model s’ha replicat a tot el territori. També a Osona, una comarca marcada històricament pel pes de la indústria agroalimentària i el teixit empresarial, on el sector de la salut s’ha consolidat ja com un dels principals motors econòmics. A Osona, el sector compta amb 148 entitats actives, més de 4.400 treballadors i un impacte del 8% en l’ocupació comarcal de manera directa, i en cinc anys ha crescut un 44%, segons el 7è Informe de la Comptetivitat de la comarca d’Osona i el Lluçanès, elaborat per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona i presentat recentment.

Així ho explicava Marina Geli, directora general de la Facultat de Medicina UVic-UCC i coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS), en un acte d’Osona, reptes de futur.

Aquesta expansió del sector respon a múltiples factors interelacionats com l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat de les malalties i una demanda creixent de serveis personalitzats i a domicili. El resultat, una economia d’arrossegament que, pel que fa a Osona, impacta en molts sectors auxiliars, sobretot en neteja, restauració, transport, serveis tic, però també en bugaderia, sectors TIC, gestió de residus, seguretat…

La ciutat de Vic aglutina el 70% de l’activitat del sector, amb més de 3.000 treballadors i 85 entitats. Tanmateix, la xarxa assistencial i social s’estén per tota la comarca, amb 11 àrees bàsiques de salut que cobreixen tot el territori i la seva població (Vic 1 Nord, Vic 2 Sud, Centelles, Tona, Lluçanès, Manlleu, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Torelló, Santa Eugènia de Berga i Sant Quirze de Besora). També hi ha consultoris rurals, centres residencials, llars tutelades i serveis d’atenció domiciliària que arriben a municipis com Manlleu, Torelló, Centelles o Taradell.

El CHV-FHSC i la Fundació Sant Tomàs, els grans actors del sistema

Amb una xarxa de 13 centres i un pressupost de 166 milions d’euros, el Consorci Hospitalari de Vic-Fundació Hospital de la Santa Creu (CHV-FHSC) és el gran actor del sistema sanitari a la comarca, amb prop de 1.400 treballadors, la majoria assistencials.

“El 2024 hem experimentat un notable creixement en l’activitat assistencial. Ens hem hagut d’adaptar a una complexitat creixent, especialment en salut mental, atenció intermèdia i quirúrgica”, expliquen fonts del CHV.

En aquest context, cal esmentar la creació del Servei Auxiliar a la Sanitat (SAS), una Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) que presta serveis auxiliars especialitzats a les entitats sanitàries i socials del territori, entre elles el CHV-FHSC, per tal de millorar la seva eficiència i qualitat assistencial, com manteniment, neteja, comunicació, logística o sistemes d’informació.

Per altra banda, la Fundació Sant Tomàs presta serveis a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns del desenvolupament. Amb 1.050 treballadors i un pressupost de 33 milions d’euros, combina l’atenció directa amb activitat empresarial que genera ocupació per a persones amb discapacitat.

Des d’una perspectiva laboral i empresarial ofereixen serveis de jardineria, neteja, vigilància, bugaderia, cuina, entre d’altres i disposen de dos obradors agroalimentaris de xocolata i patates. Aquesta àrea ocupa 380 treballadors amb discapacitat i/o risc d’exclusió social.

A més, treballen amb un servei de formació i inserció laboral, per a les empreses, i gestionen diferents serveis assistencials i educatius, adreçat a totes les franges d’edats dels seus usuaris, des d’infants fins adults, passant per adolescents.

Com la majoria d’entitats i empreses del sector, pateixen una pressió assistencial. “Creixen els serveis per a les persones discapacitades, en part perquè també creix l’esperança de vida i la població”, explica Tina González, directora de l’àrea laboral de les persones de la Fundació Sant Tomàs. Un exemple, el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Tris Tras): fa cinc anys tenia 900 usuaris i avui n’atenen 1.300.

González destaca la col·laboració amb la xarxa pública de salut, especialment en l’atenció precoç infantil i el model d’atenció compartida amb el CHV.

Envelliment actiu i saludable

El creixement del sector afecta tot tipus d’activitats vinculades a la salut i serveis socials. Així, l’envelliment de la població ha colpejat de ple el funcionament a les residències o centres de dia, així com els serveis a domicili, que s’han hagut de reformular en un entorn totalment canviant, amb noves demandes i necessitats.

La Residència El Nadal de Vic atén 174 persones amb un equip de 90 professionals. En els darrers anys, les persones que ingressen tenen més necessitats, tant des d’un punt de vista físic com cognitiu. “La gent arriba amb més fragilitat i complexitat. Ens hem hagut d’adaptar reforçant equips i millorant la coordinació”, explica Laia Galobardes, directora del centre.

I els serveis que ofereixen no són pas pocs: cures, atenció mèdica, infermeria, suport psicològic i espiritual, rehabilitació, assessorament nutricional, a més de serveis generals com bugaderia, cafeteria, podologia, biblioteca i fins i tot perruqueria i oratori.

L’envelliment actiu i saludable és una prioritat també per al Consorci d’Osona de Serveis Socials, que ha passat d’una plantilla de 22 persones a 80 en només cinc anys. La majoria són treballadors i educadors socials, que estan als serveis socials de base, però també tenen terapeutes ocupacionals, treballadores familiars, psicòlegs o auxiliars sociosanitaris.

Aquest consorci vinculat al Consell Comarcal d’Osona ofereix programes molt diversos, com cures menors, assistència a domicili, dependència, promoció de l’autonomia per a la gent gran, transport adaptat…

Les polítiques de benestar social han anat creixent els últimes anys. I en aquest marc, tot el que fa referència a la dependència de la gent gran a Osona creix dia a dia, assegura Sílvia Madrid, directora del consorci. Una dada per il·lustrar-ho: les valoracions de dependència per poder accedir a prestacions o residències el 2020 van ser 1.200, mentre que el 2024 aquesta xifra es va disparar fins 2.093.

En aquest punt, cal fer un incís en les cures domiciliàries. “La gent no marxa de casa, vol envellir a casa, no vol anar a la residència. I el Govern de Catalunya ha fet una aposta decidida perquè això sigui així”, explica Madrid. “Però per això l’atenció domiciliària ha d’esdevenir un treball digne, amb una equiparació salarial al sector salut”, afegeix.

Salut mental i salut privada

La salut mental també és un sector que ha crescut exponencialment durant els últims anys. Un dels referents a la comarca és Osonament, amb 106 professionals amb perfils molt variats, des de psicòlegs i educadors socials fins a monitors, que ofereixen un servei totalment públic. L’entitat treballa en tres àmbits: salut, social i laboral.

Osonament té la central a Vic, una residència a Manlleu, un centre de dia a Torelló i cinc pisos repartits per tota la comarca. El seu pressupost anual sobrepassa els 5 milions d’euros.

Sense oblidar Osona Salut Mental, un centre del CHV-FHSC, que també és referència en l’atenció a la salut mental i les addicions al territori, des d’una vessant clínica. Ofereixen un servei públic especialitzat de màxima qualitat, treballant de manera coordinada i innovadora amb el territori, a través de programes tant ambulatoris com hospitalaris. Entre adults i joves realitzen al voltant de 30.000 visites a l’any.

I per últim, esmentar que l’increment de l’activitat a la sanitat pública genera tensions, la qual cosa ha facilitat el naixement d’una sanitat privada de gran qualitat. És el cas de Bayés Salut, ubicada a Vic, que amb dos centres, 220 professionals i 35 especialitats mèdiques, ofereix assistència sanitària privada i mutual. “Som una via d’oxigen per a la sanitat pública, però ara també comencem a estar saturats”, alerta Oriol Vidal Bayés, adjunt a la direcció.

Gran part dels treballadors de Bayés Salut, amb una clínica a la que havia estat l’Aliança i una central al nucli antic de Vic amb els consultoris, són professionals mèdics. Però també tenen altres àrees laborals, com administració, recepció, tècnics o auxiliars d’infermeria.

Els serveis auxiliars, un ecosistema interdependent

I no ens podem oblidar dels sectors auxiliars, que han crescut paral·lelament al nucli assistencial. Calandra, bugaderia gestionada per Sant Tomàs amb uns 90 treballadors, dona servei a tots els centres del CHV-FHSC, la qual cosa representa un 35-40% de la seva facturació. El 70% de la plantilla són persones amb discapacitat, i més del 80% tenen contractes indefinits.

“La nostra relació amb el CHV va més enllà del vincle comercial. És un projecte d’integració sociolaboral”, destaca Tina González.

Calandra ofereix molts serveis: recollida de roba, rentat, planxat, plegat, tot amb diferents tipus de roba, des de roba plana, que són els llençols, fins a baixeres, vestuari…

En aquest subsector també hi trobem empreses com Serhs Food, que gestiona la restauració a l’Hospital de la Santa Creu i la Residència El Nadal, amb un total de 50 treballadors a Osona.

I més enllà, altres serveis auxiliars, la llista és llarga: comunicació, neteja, transport, informàtica, seguretat…

Els grans reptes del sector

L’expansió del sector ha generat moltes expectatives, però també grans reptes que s’han de començar a entomar des de l’arrel. Les entitats amb les quals hem parlat coincideixen en molts d’ells.

• Envelliment accelerat i preferència per envellir a casa

Un dels principals desafiaments del sector, tal com reconeixen fonts del CHV-FHSC, és l’envelliment progressiu de la població, fruit de l’allargament de l’esperança de vida i de l’arribada a l’edat de jubilació de la generació del baby boom, que comporta un augment de malalties cròniques i una demanda creixent de serveis sanitaris i socials.

La complexitat creixent de les persones ateses exigeix equips més grans, més formats i amb capacitat per oferir una atenció altament personalitzada en llocs com residències o centres de dia. I tot plegat, com hem pogut constatar, genera un fenomen nou: llistes d’espera fins i tot al sector sanitari privat.

• Dificultat per captar i retenir professionals especialitzats

El problema és generalitzat, amb els perfils específics de cada una de les àrees. A la residència El Nadal tenen una alta rotació de gerocultors, un perfil molt precaritzat i que costa molt de fidelitzar. També tenen dificultats a Sant Tomàs, amb treballadors de l’àmbit sociosanitari, infermeres i auxiliars tècnics educatius, amb alguns torns de nits, caps de setmana i 365 dies a l’any.

La situació més impactant, però, passa per la manca de professionals mèdics en totes les especialitats i centres, tant públics com privats. Una situació que s’està intentant esmorteir amb la incorporació de metges estrangers. “És una dificultat molt complexa, sobretot costa trobar talent local”, assegura Oriol Vidal Bayés.

En aquest context, estan sortint iniciatives innovadores entre el sector públic, privat i Universitat que estan treballant conjuntament per atraure talent a comarques. “Cadascú amb els seus mecanismes: pot ser que algú vingui al CHV i acabi treballant a la nostra clínica o a la Universitat, o en direccions oposades”, explica l’adjunt a direcció de Bayés Salut.

• Bretxa salarial entre sector públic i tercer sector

“Treballem per convenis i mòduls econòmics marcats per la Generalitat. Això ens limita molt per millorar sous i condicions”, diu Tina González. “El principal problema que ara tenim és la bretxa entre el sector social i el sector públic, que fa que moltes vegades alguns perfils professionals de talent puguin fugir cap al sector públic. Un educador social del tercer sector o del sector d’ajuntaments tenen una diferència de salari d’uns 400 euros”, afegeix.

• Infrafinançament crònic, especialment en el sector social

El sector social depèn dels recursos de l’Administració i les seves convocatòries. Unes convocatòries que no són estables i que canvien cada any.

“Nosaltres donem serveis que han de ser continus, però cada any els recursos varien. Això ens complica molt la planificació”, apunta Mercè Generó, gerent d’Osonament.

• Precarització de determinats perfils laborals

El sector residencial afronta diversos reptes estructurals. D’una banda, hi ha una manca de reconeixement social i professional que complica la captació i retenció del talent. “És un sector vocacional i la manca de reconeixement dificulta la fidelització”, explica Laia Galobardes.

També són molt precaris els salaris en alguns perfils que treballen amb Sant Tomàs, sobretot en l’atenció directa, l’atenció a les persones, molt a prop del salari mínim. Uns salaris que venen determinats per convenis i pels mòduls econòmics que la Generalitat atorga, que són molt baixos o estan congelats des de fa temps.

El mateix passa en alguns programes de serveis socials que es fan a través de contractes públics, com la detecció domiciliària, els serveis d’intervenció social educativa, i també els serveis d’intervenció social educativa. Tot plegat, en dificulta la fidelització, tal com es lamenta Sílvia Madrid: “És un sector en el que normalment hi ha molta feina. Si no dones jornades àmplies, al 100%, pots tenir problemes de rotació de personal”.

• Manca d’integració real entre sistema sanitari i social

Cal una integració real entre el sistema sanitari i el social. Les solucions apunten en una direcció clara: cooperació, formació i dignificació. Des d’entitats públiques, com el Consorci d’Osona de Serveis Socials, es reclama un reforç de l’atenció domiciliària i una equiparació salarial amb el sector salut. “El futur és l’atenció integrada. Les persones passen pels dos sistemes i caldrà una col·laboració molt més estreta”, defensa Sílvia Madrid, directora de l’ens.

El govern català ha implementat l’atenció integrada social i sanitària. Som sectors amb una manera de treballar molt diferent i hem d’acostar posicions, explica Madrid. “El programa d’atenció domiciliària integrada és molt important, tot i que té una gestió de l’atenció complexa. Però tot i això, estem obligats a treballar conjuntament perquè les persones passen pels dos sistemes”, conclou la directora del consorci.

• Implantació de les noves tecnologies digitals

Des del CHV-FHSC s’insisteix en la necessitat d’adaptar el sistema a les noves tecnologies digitals i a la medicina personalitzada, tot promovent la integració assistencial i la gestió per processos per millorar l’eficiència.
En aquest context, també és important la intel·ligència artificial, que podria fer més eficient la visita del metge o millorar el diagnòstic de la imatge, entre d’altres. “Però cal ser molt prudents, cal aplicar-ho amb cura, amb seguretat, són dades molt sensibles de pacients”, apunta Oriol Vidal Bayés.

Algunes propostes des del territori

Des del territori i dins del mateix sector, es fan algunes propostes per fer front en aquest reptes:

• Reforçar l’atenció domiciliària i la col·laboració entre serveis (SAD, SAIAR, centres de dia).
• Crear borses de treball amb personal qualificat.
• Impulsar accions formatives específiques amb perfils laborals concrets.
• Reconeixement i dignificació del sector de les cures i altres perfils laborals precaritzats, amb millores salarials i de condicions laborals.

Malgrat els reptes estructurals, laborals i de coordinació que encara arrossega, el sector de la salut a Osona representa una oportunitat estratègica per al desenvolupament econòmic, la cohesió territorial i la justícia social. Tenint en compte l’envelliment progressiu de la població i la demanda creixent assistencial, és imprescindible que aquest ecosistema rebi el reconeixement, el finançament i les millores laborals que necessita per continuar sent, no només un pilar assistencial, sinó també un veritable motor econòmic de futur per a la comarca.