Osona Benestar Laboral 360, el grup de professionals de la prevenció i dels riscos laborals d’empreses de la comarca d’Osona, va celebrar divendres passat, 26 de setembre, la seva trobada trimestral amb un monogràfic dedicat a la mobilitat. La jornada es va fer a les instal·lacions de Girbau, a Vic, i hi van assistir una trentena de persones, que van coincidir en la necessitat de treballar conjuntament amb les administracions i els operadors per millorar el transport públic i les infraestructures.

La trobada es va obrir amb una contextualització del marc legal i ambiental. Es va recordar que la mobilitat vinculada al treball representa més del 30% dels desplaçaments quotidians i que el Decret 132/2024 obliga les empreses amb més de 500 treballadors, o amb més de 200 en zones amb superacions com la Plana de Vic, a disposar d’un Pla de Desplaçament d’Empresa (PDE) abans del juliol de 2025. Aquests plans busquen reduir l’ús del vehicle privat, promoure la mobilitat activa i el transport públic, i disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

A l’acte, també es va explicar quins passos cal seguir per fer un pla de mobilitat. Tot seguit, Anna Fuster, Jordi Codina i Cristina Comerma van presentar els PDE del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), Osonament i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), respectivament.

De tot plegat, podeu saber-ne més, en les presentacions que es van fer, que trobareu a sota, que també inclouen les accions que s’han executat des de cada una de les organitzacions.

En el debat posterior entre els assistents sobre mobilitat i empresa, es van posar de manifest dificultats, com la manca de connexions entre pobles, el dèficit d’infraestructures, la cultura arrelada del vehicle privat i les limitacions del transport públic, pel que fa als horaris, freqüències i connexions. També es van apuntar reptes que caldrà entomar en un futur no massa llunyà, com la implicació dels professionals, les noves tecnologies, la cooperació entre organitzacions i administracions i la necessitat d’abordar la mobilitat de la cadena de subministrament.

Un canvi d’hàbits culturals i econòmics

Els participants van coincidir que la mobilitat sostenible requereix no només complir amb les obligacions legals, sinó també impulsar canvis d’hàbits culturals i econòmics. En aquest context, destaca la resistència a deixar la comoditat del vehicle privat.

Les dades ho corroboren. Per exemple, segons una enquesta del PDE del CHV i Osonament, el 78-79% dels treballadors es desplacen a la feina amb vehicle privat, la majoria dels quals amb un sol ocupant. Tot i això, hi ha camí per recórrer: el 46% del personal del CHV estaria disposat a compartir cotxe i el 36% a utilitzar el transport públic, si es donessin les condicions òptimes (compaginació d’horaris, oferta de transport, incentius…).

La demostració que la mobilitat al nostre territori es basa en la comoditat i en un seguit d’hàbits arrelats la trobem al nord d’Europa, tal com es va explicar a la sessió: als països escandinaus es fa un ús massiu de la bicicleta malgrat el clima, molt més fred que el d’aquí. O també podem mirar més a prop: a l’illa càrnia hi ha una alta incidència de cotxes compartits i bicicletes, bàsicament per necessitats econòmiques.

La dependència d’actors externs, com administracions i operadors, és un dels principals esculls quan les empreses posen la mobilitat al damunt de la taula. “La cooperació entre empreses, organitzacions i administracions és clau per avançar en la millora de la mobilitat laboral a la comarca”, es va remarcar en les conclusions. “Cal treballar conjuntament per fer pressió i aconseguir millores en el transport públic i les infraestructures”, es va insistir.