La pandèmia ha posat a prova les persones, les comunitats, els sistemes i també les empreses. En l’àmbit empresarial s’han accelerat alguns canvis als models de negoci. Algunes organitzacions s’han “ reiniciat”, reinventant-se a curt termini i, d’altres, ho han fet pensant ja en el llarg termini. El món també s’ha de reinventar i és urgent que les parts interessades (empreses, organismes públics, universitats, centres tecnològics…) cooperin en la gestió simultània de les conseqüències directes de la crisi del COVID-19. Per millorar l’estat del món, el Fòrum Econòmic Mundial ha activat la iniciativa The Great Reset.
Innovacions com les previstes en l’àmbit energètic (per arribar al 100% de renovables), el transport totalment autònom i sostenible, i la tecnologia (Intel·ligència Artifical, 5G, robòtica…), actors principals del segle XXI, tenen ara l’oportunitat d’accelerar-se i disrompre en el que alguns ja anomenen la quarta revolució industrial. Per posar alguns exemples, hi ha fabricants que han canviat instal·lacions de producció aplicant el concepte Indústria 4.0 per crear nous producte i automatitzar processos, o minoristes que han trobat noves formes i nous sistemes per arribar als clients a través de la digitalització. Alguns fins i tot es plantegen la possibilitat d’eliminar els seus centres físics per prestar els servies i centrar-se en les seves noves capacitats i oportunitats digitals.
I així, des d’una “innovació” forçada per l’efecte turbulent de la pandèmia s’ha premut el botó del “reset” d’una manera inesperada i precipitada, però amb èxit. D’altres, no han pogut o no han sabut reiniciar o reconvertir-se a temps.
En qualsevol cas, la pandèmia posa sobre la taula, ara més que mai, la necessitat que les empreses tinguin al seu compte d’actius la innovació.
Segons l’Enquesta d’Innovació a les Empreses de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicada a finals del 2020, només un 24% de les empreses catalanes van destinar part dels seus recursos a innovació. A l’Estat, es van destinar 19.390 milions d’euros a activitat empresarial innovadora, una dada que representa l’1,1% de la xifra de negoci total. Segons l’INE, la contribució de Catalunya en innovació ha crescut en 1,6 punts en comparació amb l’any anterior, però continua sent extremadament inferior a qualsevol mitjana europea i ja no diguem de les mitjanes de països com Estats Units, Israel o Xina, per posar alguns casos.
Com deia Peter Drucker, la millor manera de predir el futur és creant-lo. La innovació és la clau del reset que les empreses no poden perdre de vista i tenim a l’abast nous espais d’oportunitats a explorar.
La sostenibilitat és l’altra. La crisi de la COVID-19 és un toc d’atenció que ens mostra que hem de passar a una societat més sostenible en el seu funcionament i a una economia més ecològica. Si no construïm un futur econòmic dins d’un marc sostenible en què siguem respectuosos amb els nostres límits planetaris i canviem els nostres sistemes energètics i tecnològics, la propera crisi que haurem d’afrontar no serà causada per un virus, sinó per nosaltres mateixos.