La Covid posa a prova la tresoreria d’empreses i emprenedors

La COVID ha afectat l’activitat econòmica de manera transversal i diversa. Però hi ha un punt en comú en l’impacte a l’activitat empresarial i emprenedora: la prova d’estrès que està vivint la tresoreria.

Problemàtiques que fins ara havien estat latents han aflorat amb força. Hi coincideixen experts osonencs amb una àmplia i reconeguda trajectòria empresarial com Pere Puntí i Ramon Esmarats, que ara formen part de l’equip d’experts que acompanyen empreses i emprenedors que acudeixen a Creacció.

Pere Puntí explica que “la col·laboració voluntària acompanyant projectes és una manera creativa de retornar a la societat el que he obtingut al llarg de la vida professional”.  Com Ramon Esmarats, que afirma que “no vaig dubtar que si podia aportar quelcom per acompanyar en l’àmbit econòmic i financer a les empreses, ho volia fer”.

El diagnòstic és clar, segons Pere Puntí: “Amb la tresoreria passa el mateix que amb el benefici empresarial. No són una prioritat, son una necessitat. La liquiditat en ambient Covid19 és molt és rellevant que la maximització del resultat i prima el curt termini sobre el mig i llarg termini”.

Així ho valida Núria Soler, tècnica d’emprenedoria agroalimentària de Creacció: “els petits empresaris i autònoms a qui donem suport, en general no han fet una planificació de la gestió financera. El dia a dia els ha absorbit i ara, tenen descontrol en la tresoreria i desconeixement a temps real de la seva situació financera. També hem detectat un mal dimensionament del marge comercial, i casos d’empreses que requereixen una alta rotació de clients que han destinat pocs recursos en estratègia comercial, promoció i comunicació per a la captació de nous clients”.

Ramon Esmarats es mostra convençut que en la situació actual, les empreses “han d’aturar-se, no deixar-se portar per les emocions que els pot portar a sobreactuar i centrar-se en: validar com funcionaven abans de la Covid19 identificant febleses que ara han aflorat, tenir clar que cal afrontar aquesta situació d’incertesa de manera ràpida i, finalment, tenir perspectiva per començar a definir com caldrà projectar l’empresa cap al futur, pivotant el negoci cap on requereixi l’experiència passada i el nou context”.

Pere Puntí hi afegeix que “ara més que mai cal prioritzar les accions essencials sobre les secundàries per preservar la tresoreria. Cal revisar els fluxos de tresoreria a curt i mig termini, establir escenaris diversos i assignar una projecció de tresoreria en cadascun d’ells, revisant el pla de negoci i el pressupost per enfocar-se a la liquiditat”. 

Per la seva banda, Núria Soler, destaca que “existeixen formes naturals, estratègiques i senzilles per ajudar les empreses a fer més viable i àgil la tresoreria, com ara reduir l’estocatge del magatzem. I sobretot, prendre consciència de la importància del control de la tresoreria”.

Ramon Esmarats afegeix que, a banda de fer un pla de tresoreria detallat fins a finals d’any que tingui present la certesa de la major part de les despeses i la incertesa dels ingressos, “cal ser pro-actius implicant totes les persones disponibles a posar el focus, des de la seva activitat, en el principal problema desestabilitzador de l’empresa: generar ingressos a través de la venda. I plantejar-s’ho amb la cartera de clients actuals. Per tant, preguntar-se què més els podria aportar als meus clients actuals i com puc sumar clients nous, donant a conèixer allò que sabem fer i en què som bons”.

Finalment, destaca que cal seguir de manera acurada el resultat de cada acció per, si cal, reconduir-les a temps sense perdre de vista l’objectiu d’incrementar les vendes.

Per la seva banda, Núria Soler afegeix importància de tenir present l’autofinançament. “Quan les coses van bé, cal destinar una part dels beneficis a estalvi per fer front a mancances de tresoreria en el futur i per tant, tenir més marge de maniobra per prendre decisions amb tranquil·litat.

Soler conclou: “El més important és no precipitar-se en la presa de decisions. És important aturar-se, asseure’s amb un expert que els ajudi a trobar alternatives, realitzant un estudi previ, de present i de futur respecte l’evolució financera de l ‘empresa”.

Llegir article El 9 Nou

Llegir publicació a Osona.com

 

19/06/2020

Compartir notícia