Creacció ha celebrat aquest dijous, 8 de maig, una nova sessió del seu Consell General, on ha tingut lloc la presentació del 7è Informe de Competitivitat d’Osona i el Lluçanès. L’estudi, elaborat per l‘Observatori Socioeconòmic d’Osona, ofereix una radiografia detallada de l’estat i l’evolució del territori, amb especial atenció als principals indicadors productius, socials, formatius i territorials.

L’acte estava adreçat a càrrecs electes i personal tècnic implicat en el desenvolupament del territori. Hi han assistit una quarantena de persones.

A grans trets, les dades de l’informe mostren un creixement econòmic continuat i important, tot i que amb un model productiu que genera molts dubtes i reptes: demanda de mà d’obra poc qualificada i sense valor afegit, efecte crida per a la immigració i poc retorn social. A més, el model, segons l’Observatori, és poc sostenible, amb riscos ambientals greus i un sistema social molt tensionat: “Els indicadors socials i ambientals dels últims 10 anys no milloren”.

Llocs de treball poc qualificats

L’informe confirma la resiliència de l’economia osonenca després de la crisi provocada per la Covid-19 i apunta a una recuperació notable del Valor Afegit Brut (VAB), amb un increment acumulat del 7,1% respecte al 2019. La indústria segueix sent el motor econòmic de la comarca, amb un pes molt superior al de la mitjana catalana: representa el 35,7% del VAB d’Osona, enfront del 19% a nivell nacional.

Tot i això, l’estudi també destaca febleses estructurals, com una productivitat laboral inferior a la mitjana catalana, una baixa presència d’indústria d’alta tecnologia (16,4% davant del 34,4% a Catalunya) i una elevada dependència de llocs de treball poc qualificats, molts d’ells en risc d’automatització.

En l’àmbit social, es constata un augment sostingut de l’ocupació, amb màxims històrics (76.954 persones el mes de juny), però molt vinculat a perfils laborals elementals i amb alts índexs de rotació i temporalitat (el 61% d’aquesta ocupació). Destaca especialment el paper de la immigració, que ha estat clau per mantenir el creixement del mercat laboral en els darrers anys, sobretot en sectors com l’agroalimentari.

Oferta formativa i demanda del mercat laboral, el gran dilema

A Osona i el Lluçanès, el nivell educatiu de la població continua mostrant limitacions estructurals, amb un 32,7% que només ha completat l’ESO i un 30% amb estudis superiors, una xifra inferior a la mitjana catalana. Aquest desequilibri formatiu s’explica en part per un model econòmic orientat a sectors de baixa qualificació, com l’agroindústria, i per la composició demogràfica, amb una elevada presència de població estrangera amb nivells educatius bàsics.

Tot i això, s’ha produït un augment sostingut de la matrícula en estudis postobligatoris, especialment en la formació professional, que ha crescut un 89% en vint anys. Malgrat aquesta tendència positiva, persisteix un desencaix entre l’oferta formativa i la demanda del mercat laboral local, i dificultats d’accés territorial que poden afavorir l’abandonament escolar prematur.

Els reptes de la immigració

Pel que fa a la demografia, el creixement del territori ha estat impulsat gairebé exclusivament per la immigració, que representa avui el 21,5% de la població i genera ja el 40% dels naixements. Aquesta dinàmica ha ajudat a frenar l’envelliment, però també planteja nous reptes en termes d’integració i equitat.

Les desigualtats internes s’accentuen, amb diferències de renda que arriben als 14.000 € entre seccions censals, i una taxa de pobresa del 14,2%, que s’eleva fins al 22,8% entre infants. Els salaris mitjans a la comarca són inferiors als de Catalunya, i especialment baixos entre dones i joves. També es detecta una pressió creixent sobre el parc d’habitatge i una bretxa evident en l’accés a habitatges assequibles, amb un augment del fenomen d’habitatge compartit i una alta concentració d’habitatge buit en alguns municipis.

Una transició verda exemplar

El territori es troba en una posició estratègica dins de Catalunya, amb una combinació única de municipis rurals i centres urbans connectats per eixos com la C-17, la C-25 i la línia ferroviària R3. Tot i tenir una accessibilitat mitjana als serveis superior a la mitjana catalana, gairebé la meitat dels municipis, la majoria rurals, tenen dificultats greus d’accés, especialment en serveis de seguretat i transport.

La planificació estratègica i el desplegament de serveis de promoció econòmica han tingut un paper clau en la cohesió territorial, amb una xarxa supramunicipal consolidada. A més, l’aposta per les comunitats energètiques i la inversió en sostenibilitat han situat Osona com una de les comarques més actives en transició verda, malgrat que els riscos ambientals com la contaminació atmosfèrica i de l’aigua continuen sent desafiaments rellevants.

Osona, reptes de futur

L’informe també fa seguiment dels cinc projectes estratègics que articulen l’agenda de desenvolupament comarcal sota el paraigua d’“Osona, reptes de futur”: la transformació del sector agroalimentari, la mobilitat del futur, el talent i els col·lectius vulnerables, la millora de la salut i l’assistència sanitària, i la nova energia. Tots cinc projectes es troben en diferents fases d’execució i apunten a una aposta per un creixement més sostenible, integrador i innovador.

Durant l’acte, s’ha compartit també un monogràfic sobre immigració elaborat pel Centre d’Estudis Demogràfics, que ha servit per contextualitzar l’evolució demogràfica i social del territori i reforçar la necessitat d’enfocar el futur des de la perspectiva de la diversitat i la cohesió social.