Osona Benestar Laboral 360, grup de professionals de Prevenció de riscos laborals d’empreses de la comarca d’Osona, va dedicar la seva darrera sessió monogràfica, el passat divendres 10 de juliol, als riscos laborals derivats de les altes temperatures, en un moment especialment oportú davant els episodis de calor extrema que s’estan registrant aquest estiu.
La sessió va donar peu a un debat intens entre les empreses participants sobre com cal actuar davant aquest risc cada vegada més present: quina normativa s’ha d’aplicar, quines obligacions tenen les empreses, quins drets tenen les persones treballadores i quines mesures preventives són realment útils.
A continuació, recollim els principals dubtes que van sorgir i els intentem resoldre de la manera més clara i sintètica.
1. Quina és la normativa aplicable?
La normativa de referència és, en primer lloc, la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, que reconeix el dret de les persones treballadores a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut i obliga l’empresa a garantir aquesta protecció en tots els aspectes relacionats amb el treball.
També cal tenir en compte el Reial decret 486/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball, que estableix que les condicions ambientals no han de suposar un risc per a la seguretat i la salut de les persones treballadores. En els locals tancats, fixa com a referència temperatures d’entre 17 i 27 ºC per a treballs sedentaris i d’entre 14 i 25 ºC per a treballs lleugers, tenint en compte les característiques del lloc, l’activitat i el clima de la zona.
Des del maig de 2023, el Reial decret llei 4/2023 va reforçar la protecció davant fenòmens meteorològics adversos, incloses les temperatures extremes, especialment en treballs a l’aire lliure o en llocs que no es poden tancar. Aquesta modificació obliga a adoptar mesures preventives específiques i, si hi ha avís taronja o vermell i les mesures no garanteixen la protecció, a adaptar les condicions de treball, inclosa la reducció o modificació de la jornada.
2. Quines són les obligacions de l’empresa?
L’empresa ha d’avaluar el risc per calor i integrar-lo dins la gestió preventiva, com qualsevol altre risc laboral. Aquesta avaluació ha de tenir en compte les condicions meteorològiques, el tipus de feina, la intensitat de l’esforç, els horaris, els equips o roba de treball i les característiques personals o l’estat biològic conegut de la persona treballadora.
A partir d’aquesta avaluació, l’empresa ha de planificar mesures preventives, informar i formar les persones treballadores, donar instruccions clares i fer seguiment de l’eficàcia de les mesures adoptades. La Llei de PRL obliga a planificar l’activitat preventiva quan es detecten riscos i a revisar-la quan les mesures resulten insuficients.
En situacions de calor elevada, això pot comportar adaptar horaris, reduir l’exposició, evitar determinades tasques en les hores de més calor, establir pauses, facilitar aigua, crear zones d’ombra o descans, rotar llocs de treball, reduir l’esforç físic i reforçar la ventilació o la refrigeració en espais interiors.
3. Quins són els drets dels treballadors?
Les persones treballadores tenen dret a rebre informació sobre els riscos del seu lloc de treball i sobre les mesures de prevenció i protecció aplicables. També tenen dret a formació preventiva suficient i adequada, centrada en el seu lloc de treball i adaptada a l’evolució dels riscos.
En cas de risc greu i imminent per a la seva vida o salut, tenen dret a interrompre l’activitat i, si cal, abandonar el lloc de treball. La normativa també preveu que no poden patir cap perjudici per adoptar aquestes mesures, excepte en casos de mala fe o negligència greu.
A més, les mesures de seguretat i salut no poden suposar cap cost per a la persona treballadora. L’empresa és qui ha de garantir els mitjans necessaris per reduir o controlar el risc.
4. Com es pot saber i fer seguiment del risc?
El seguiment s’ha de fer a través de fonts oficials. En el cas de Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya identifica les Situacions Meteorològiques de Perill quan es preveu superar determinats llindars per a cada fenomen meteorològic. En el cas de la calor, diferencia entre calor intensa i calor molt intensa.
Els avisos del Meteocat es classifiquen en una escala de perill del 0 al 6, agrupada en colors: sense perill, moderat, alt i molt alt. Els avisos s’emeten per comarques i franges de 6 hores, fet que permet a les empreses concretar millor quan i on cal aplicar mesures.
A la pràctica, és recomanable que l’empresa defineixi un protocol intern de seguiment: qui consulta els avisos, amb quina freqüència, a qui s’informa, quines mesures s’activen segons el nivell de risc i com es comunica a les persones exposades.
A la sessió es va remarcar la utilitat de fer un seguiment diari dels avisos i comunicar el nivell de risc, la franja horària, les comarques afectades i les mesures preventives.
5. Quines són les mesures més útils i efectives?
Les mesures més efectives són les que redueixen l’exposició abans que aparegui el problema. Per això, cal prioritzar l’organització del treball: planificar les tasques de més esforç a primera hora o en moments de menys calor, evitar treballs al sol en les hores centrals del dia, reduir el temps d’exposició, establir pauses freqüents, fer rotacions i disposar d’espais frescos, coberts o amb ombra.
També són bàsiques la hidratació freqüent, l’adaptació del ritme de treball, l’aclimatació de persones noves o que tornen de vacances o baixa, la roba adequada, la protecció solar i la formació per identificar símptomes d’alerta. El cop de calor pot provocar pell calenta, seca i vermella, nàusees, vòmits, pols ràpid, mal de cap intens, confusió o pèrdua de consciència; davant d’aquests símptomes, cal contactar ràpidament amb els serveis d’urgència.
Els dispositius de monitoratge, com polseres o sensors, poden ser un suport, però no substitueixen l’avaluació del risc ni les mesures preventives. A la sessió es va advertir que aquests dispositius no garanteixen al 100% evitar un cop de calor i que, si donen una alerta, la persona ha d’aturar l’activitat i descansar.
6. El risc per calor també afecta els espais interiors?
Sí. El risc per altes temperatures no afecta només els treballs a l’aire lliure. També pot aparèixer en naus, tallers, cuines, zones de producció, espais amb maquinària, soldadura, pintura o processos que generen calor. En aquests casos, l’empresa ha d’avaluar igualment les condicions ambientals i adoptar mesures per evitar que suposin un risc per a la salut.
En espais interiors poden ser útils mesures com ventilació natural o mecànica, evaporadors o sistemes de refrigeració, reducció de fonts de calor quan sigui possible, rotació de llocs, pauses, hidratació, adaptació de vestuari i ús de termòmetres o punts de control per activar mesures progressives.
Durant la sessió es va destacar que algunes empreses ja treballen amb protocols interns basats en temperatures de referència i mesures graduades segons el nivell de calor. També es va apuntar que en alguns casos determinats on hi sol haver molta temperatura, com espais amb maquinària o soldadura, quan a l’exterior les temperatures s’enfilen per sobre dels 35 ºC és molt dificil (per no dir impossible) no sobrepassar el llindar dels 27 ºC que marca la llei.
7. Què cal tenir en compte amb les persones especialment vulnerables?
La calor no afecta tothom igual. Hi pot haver persones especialment sensibles, com treballadores embarassades, persones d’edat avançada, persones amb determinades malalties o amb condicions de salut que es poden agreujar amb les altes temperatures. En aquests casos, cal consultar el servei de prevenció i adaptar les mesures a cada situació.
La vigilància de la salut s’ha de fer respectant la intimitat i la confidencialitat de les dades mèdiques, però les conclusions preventives han de permetre a l’empresa saber si cal adaptar el lloc de treball, limitar determinades tasques o introduir mesures addicionals de protecció.