“Estem treballant per transformar el territori entorn de 5 eixos: el sector agroalimentari, la mobilitat, la salut, la transformació digital i el talent”

Entrevista al President de Creacció, Dr. Josep Arimany, i a la Directora Executiva de Creacció, Nuria Macià

– Ara que sembla que la pandèmia entra sota control, en perspectiva, quina valoració feu de la feina feta per Creacció en aquests mesos tan difícils?

Com a tothom, la pandèmia ens va agafar de sorpresa, però prou preparats per poder adaptar-nos ràpidament a un model de treball en remot. El Consell de direcció de Creacció va tenir molt clar que tocava parlar amb diferents experts perquè ens ajudessin a valorar l’impacte de la COVID i ens ajudessin a dissenyar accions efectives. Ràpidament vam activar un comitè de seguretat i salut format per representants de la Cambra d’Osona, el Consell Empresarial d’Osona (CEDO) i representants de diferents empreses de la comarca. També vam llançar un pla de xoc adreçat a empreses que dona suport en aspectes com la tresoreria, digitalització i la identificació de noves oportunitats.
De fet, més de 150 empreses s’han acollit a algun dels assessoraments d’aquest paquet de mesures de xoc. També vam ser molt àgils programant diferents webinars entorn dels temes que més preocupaven a les empreses (ERTO’s, ajuts, etc.). Igualment, l’Observatori Socioecònomic d’Osona ha realitzat un seguiment constant de l’impacte de la COVID a Osona en els diferents àmbits (sanitari, econòmic i social).

 

– Tenim a punt l’entrada dels fons Next Generation d’Europa. Com ha treballat Creacció aquesta oportunitat i com l’enfoca de cara al territori?

Hem fet els deures per mirar d’aprofitar l’oportunitat que s’obre, tot i que no sabem exactament com s’acabarà tot plegat. De fet , fa molt temps que tenim el territori analitzat, diagnosticat i amb els reptes molt identificats. Això ens ha permès que, davant l’oportunitat dels fons Next Generation EU, iniciéssim de manera molt ràpida un treball d’identificació i priorització. Els òrgans de govern de Creacció, on hi participen diversos agents del territori (món local, patronals, agents socials i món acadèmic) han prioritzat 5 grans projecte estratègics i s’ha començat a desenvolupar-los per optar a aquests fons.

 

– Quines són les principals línies de treball estratègiques de Creacció a l’actualitat?

Hem prioritzat cinc projectes estratègics: la transformació del sector agroalimentari i la sostenibilitat mediambiental del sector ramader/carni (projecte Osona biocircular) ; la mobilitat i la logística; un Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central; la transformació digital; i el talent i col·lectius vulnerables.

 

– Entrem al detall d’aquests projectes estratègics que comenten. Què pretén i en quin punt estan els treballs del projecte entorn de l’economia biocircular?

Volem afavorir l’adaptació i la transició dels sistemes productius agroalimentaris cap a la bioeconomia i la sostenibilitat mitjançant la creació d’infraestructures i de serveis d’accés obert i compartit per tal de fomentar: la co-creació, el co-desenvolupament de tecnologies, els nous productes, els nous models de negoci i el disseny de models de governança innovadors, que permetin posicionar a Osona i a Catalunya com les regions que produeixen els aliments del futur. En aquest projecte el rol de la universitat, concretament el Centre tecnològic Beta, és clau. Ja està liderant molts projectes del sector a nivell europeu i cal aprofitar la seva capacitat per traccionar aquest procés i també per aconseguir recursos.  

Volem aconseguir una agenda estratègica compartida i començar a planificar les infraestructures obertes i compartides a la comarca segons les necessitats de les empreses i amb un actiu important d’infraestructures de recerca.
En aquests moments s’estan articulant diversos grups de treball entorn de: Productes d’alt valor afegit, agroecologia i producció ecològica; Valorització de residus i subproductes, així com energies verdes i renovables; Noves fonts alternatives de proteïna; I eines, recursos i oportunitats per a facilitar el procés d’adaptació i/o transformació del sector agroalimentari de la comarca.
Cal destacar també que aquest projecte aglutina tota la feina que s’està fent amb la Taula per la Gestió Sostenible de Ramaderia a Osona pel que fa a la gestió de residus.

 

– I el projecte de joves i col·lectius vulnerables? Quins són els seus objectius i en quina fase es troba?

Plou sobre mullat. L’impacte de la COVID al col·lectiu jove a osona és molt destacat. Si ja hi havia una gran preocupació per l’abandonament prematur dels joves del sistema educatiu, ara s’ha accentuat la situació de vulnerabilitat social i laboral d’aquest col·lectiu. 

Els processos de transformació cap a una competitivitat més sostenible necessiten l’evolució contínua de les capacitats de les persones d’un territori, per la qual cosa serà especialment important retenir,  atraure i vincular talent amb projectes i adaptar les diferents modalitats formatives, dels col·lectius més vulnerables.  Volem crear projectes per oferir un futur millor a les persones,  en termes d’ocupabilitat i qualitat de vida, als col·lectius vulnerables de la comarca d’Osona (joves i persones aturades de llarga durada amb baix nivell formatiu).

La comarca té molts joves amb necessitats molt diverses d’orientació, suport i acompanyament educatiu singular. L’objectiu és crear una centre de noves oportunitats educatives d’àmbit comarcal per a la  reconnexió d’aquells joves que es desvinculen prematurament dels recursos formatius

Els objectius clau d’aquest centre és el retorn al sistema educatiu formal i que impliqui una experiència positiva, accés a la qualificació educativa (i professional), formació d’estudiants i ciutadans/es crítics i actius. En definitiva, es vol treballar amb la fórmula  AAR = Acollir, Acompanyar i Retornar.

Una Escola de Noves Oportunitats amb diverses seus al llarg de la comarca per tal d’acollir de manera global l’alumnat absentista. En definitiva, volem donar acompanyament, suport i assessorament als instituts i escoles de secundària de la comarca en l’àmbit de l’alumnat amb més complexitat. És a dir, coordinació i orientació de tots els recursos d’atenció a aquest alumnat: aules obertes, UEC, expulsions, absentisme, etc. 

Per fer-ho, treballarem els següents elements clau: potenciar el rol dels ajuntaments, internalitzar  les respostes educatives, crear una lògica de centre versus una lògica de programa, construir itineraris formatius flexibles i amb sentit i al llarg del temps, descentralització i coordinació amb els recursos ja existents, i implementar un sistema de beques i aliances amb empreses per als itineraris laborals.

 

– Respecte el projecte de transformació digital, l’Osona Lab és una de les puntes de llança?

Efectivament. El projecte Osona Lab City rebrà 1 milió d’euros per impulsar la transformació digital a través de l’especialització, la creació de nou teixit i la generació de noves oportunitats laborals. Es tracta d’un projecte d’innovació social que generarà noves oportunitats econòmiques i de coneixement a partir dels projectes que s’implementaran en els dos nuclis principals, Vic i Manlleu, i que estendran la transformació digital a la resta de la comarca per crear un nou teixit sòcio-econòmic i generar noves oportunitats laborals.

A sobre d’aquesta capa també s’ha de treballar la part de l’administració, infraestructures i empodarament de la ciutadania. En definitiva, generar un lideratge per entendre el futur de forma digital, que impliqui  la pròpia administració,  les empreses i  la ciutadania construint una administració que esdevingui tractora de l’aposta digital. Tot plegat permetrà millorar les capacitats i competències en les empreses, les administracions i la societat, en general, perquè la digitalització es tradueixi en nous models de negoci i augmenti la demanda de serveis digitals per part de la ciutadania.

 

– Quin és l’objectiu i com estan els treballs del projecte entorn de la mobilitat?

Volem afavorir el desenvolupament sostenible (social, econòmic i ambiental) de la societat gràcies a la millora de la mobilitat de la comarca. La millora de la mobilitat impactarà favorablement en la qualitat de vida dels osonencs i osonenques, afavorirà la millora de la seva ocupabilitat, permetrà captar nou talent, i també ajudarà a millorar la competitivitat i sostenibilitat de les empreses a través de la millora de la mobilitat de totes les mercaderies.

Destaquem aquí la creació d’una oficina tècnica de suport al desdoblament de la línia R3. La nova oficina estarà ubicada a la seu de Creacció a Casa de Convalescència, a Vic, i comptarà amb un equip de 3 persones. Aquesta és una de les primeres accions sorgides de la “Comissió tècnica pel desdoblament de la línia R3 Osona-Ripollès” que es va constituir el gener passat amb entitats i agents tant d’Osona com de fora de la comarca. També cal dissenyar actuacions als perímetres de les estacions per afavorir la mobilitat a totes les zones de la comarca.

També la presentació d’un projecte per a la construcció d’una terminal ferroviària de mercaderies a Manlleu en el marc dels fons Next Generation EU.

 

– Finalment, en quina fase es troba i què pretén el projecte entorn de la Salut?

Aquest és un projecte que lidera la UVic-UCC. És un projecte que implica la quàdruple hèlix, una aliança entre acadèmia, universitats i institucions sanitàries al territori. En aquest sentit, s’està impulsant un projecte tractor i transformador de l’àmbit de la Salut i les Ciències de la Vida a Osona i a la Catalunya Central. Treballem en quatre línies estratègiques: Construir d’espais per docència, recerca, innovació i transferència de coneixement en salut; Desenvolupar un Institut de Recerca i Innovació en Salut; Generar noves iniciatives d’impuls empresarial, industrial i digital en l’àmbit de la salut al territori i atreure i retenir talent altament qualificat a la Catalunya Central.

Recupera la memòria de Creacció, per coneixer l’impacte de tranformació durant el 2020.

03/06/2021

Compartir notícia