Els agents polítics, econòmics i socials d’Osona expliquen el full de ruta per encarar els reptes de futur de la comarca

El passat dijous 17 de març va tenir lloc, al Teatre Atlàntida de Vic, l’acte “Osona, reptes de futur”, organitzat per Creacció amb el conjunt d’institucions i agents socials que formen part del seu consell d’administració. L’objectiu de l’acte era compartir amb la ciutadania, entitats i empreses osonenques el full de ruta per fer front als reptes de futur, després de la pandèmia de la Covid.
Podeu visionar un vídeo-resum tant de les tendències post-covid, com de cadascun dels reptes clicant l’enllaç corresponent: tendències post-covid, transformació digital, transformació del sector agroalimentari, la mobilitat del futur, la millora de l’assistència sanitària, i talent i col·lectius vulnerables.

Els reptes s’abordaran amb més profunditat en sessions monogràfiques que seran obertes a la participació pública. A través del següent formulari pots indicar quins d’aquests reptes creus que són més rellevants, volem la teva opinió.

 

Context general de tendències i impacte de la Covid-19 a Osona

 

La digitalització de la societat

      

 

La transformació del sector agroalimentari

      

 

La mobilitat del futur

      

 

La millora de la salut i l’assistència sanitària

      

 

El talent i els col·lectius vulnerables

      

 

El president de Creacció, el Dr. Josep Arimany, va obrir l’acte mostrant-se optimista respecte el futur de la comarca: “Tenim molta feina per endavant grans reptes, però en aquesta comarca tenim talent, energia i l’alineació de l’administració pública, la ciutadania i agents socials, la UVic-UCC com a centre de coneixement i les empreses”.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, va destacar que “els reptes per construir un futur millor per les nostres generacions i les futures els hem de construir conjuntament, com un sol equip. Totes i tots els osonencs ens hem de sentir interpel·lats amb aquests eixos que marcaran el futur de casa nostra”.

Posteriorment, en diversos diàlegs conduïts pel director editorial de El 9 Nou Agustí Danés, tècnics i polítics van anar desgranant els 5 projectes estratègics per contribuir a la reactivació econòmica d’Osona.

Al diàleg de transformació digital, el director de l’Àrea de les TIC de la UVic-UCC, Joan Busquiel, va constatar la necessitat d’apostar per la formació per cobrir la demanda que hi haurà de perfils tècnics qualificats i aconseguir que Osona sigui un viver de tècnics TIC. Busquiel va assenyalar tres àmbits d’actuació estratègics: ciberseguretat, blockchain i connectivitat.

En la transformació del sector agroalimentari, l’alcaldessa de Vic, Anna Erra va destacar que el projecte Osona biocircular podia convertir la comarca en un pol referent del sud d’Europa. Per la seva banda, el director del Centre Tecnològic BETA, Sergio Ponsá, va afirmar que “Osona ha de transitar cap a un sistema agroalimentari més resilient i més sostenible. Els nostres sistemes de producció han de ser sostenibles, o no seran”.

Al bloc de mobilitat, el primer tinent d’alcalde i regidor d’Universitat i Ciutat del Coneixement, el Dr. Josep Arimany, va afirmar que “veig una revolució del nostre territori per a totes i tots. Tenim una ubicació molt estratègica i el 2030 s’acomplirà el desdoblament de la R3 per trams. Serem un pol d’atracció per venir a viure”.

Jordi Julià, consultor de transport de l’oficina tècnica de la R3, va coincidir a assenyalar que “d’aquí a 4 anys començarem a veure resultats i en 15 anys el projecte estarà acabat. A la R3 hi poden arribar a circular en hora punta fins a 10 trens de viatgers que naixeran en diferents punts”.
Finalment, l’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño, va destacar “l’aposta clara per la intermodalitat per canviar la mobilitat dels anys 80 basada en el vehicle privat. Hem d’aconseguir rebaixar dràsticament la xifra del 83% de desplaçaments que a la nostra comarca es fan en vehicle privat”.

Al bloc de salut, el Dr. Josep Arimany va assegurar que “la salut serà un motor de reequilibri territorial” i va destacar que “aquest any sortiran els primers 50 metges de la facultat de medicina de la UVic-UCC, una mostra que tenim una gran capacitat d’atracció de talent”.
Per la seva banda, la directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut, Marina Geli, va explicar de manera general l’impacte que tindrà l’arrencada del nou IRIS, un institut de recerca i innovació en salut. Geli va explicar “l’IRIS omplirà el buit instrumental en instituts de recerca a la Catalunya interior. Quan els professionals poden fer docència i recerca, la qualitat de l’atenció sanitària millora perquè els donem instruments per créixer i relacionar-se amb la recerca global”.

A l’últim bloc de talent i col·lectius vulnerables, es va explicar el projecte de l’Escola de Noves Oportunitats. L’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, va explicar que dotar els joves de formació individualitzada observant les seves capacitats personals i oferint-los oportunitats laborals és clau per donar resposta tant als joves com per millorar la cohesió i la convivència a la comarca”.
Per la seva banda, el cap de l’àrea d’educació, formació, joventut i esports del Consell Comarcal d’Osona, Jordi Valldeoriola, va destacar que “hem de fugir de la idea de talent des d’un punt de vista acadèmic. Talent és saber fer una cosa amb èxit. El centre de noves oportunitats, amb nuclis d’acció a Vic i Manlleu, dotarà d’eines els joves per identificar en què són talentosos. A més, tindrà una relació directa amb l’empresa. De fet, definirem els itineraris formatius conjuntament amb el món empresarial”.

L’acte es va tancar amb la cloenda per part de l’alcaldessa de Vic i la lectura d’un manifest consensuat per tots els agents membres del consell d’administració de Creacció, mostrant el compromís per impulsar conjuntament els eixos de treball de futur explicats.

Llegeix el manifest complet.
23/03/2022

Compartir notícia