“El teletreball ha deixat de ser un luxe o una curiositat”

Empreses d’Osona i l’administració pública comparteixen aprenentatges i la perspectiva de futur del teletreball a les organitzacions

El confinament i la COVID19 ha forçat a empreses i administracions a potenciar el teletreball per mantenir l’activitat. Ara, moltes organitzacions han decidit integrar una part dels processos apresos.

En una trobada promoguda per Creacció, amb diversos representants d’empreses i administracions d’Osona, la Sub-Directora de Tecnologia i Serveis  del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya, Marta Arderiu, es va mostrar convençuda que “el teletreball ha deixat de ser una curiositat, un luxe per alguns privilegiats, o bé una cultura només implantada en algunes organitzacions més avançades digitalment. La COVID19 ha mostrat també la seva part més positiva i imprescindible”.

Per la seva banda, Anna Mayenco, de La Farga, assegura que “ens hem adonat que  el teletreball és possible i viable, que afavoreix la conciliació i el benestar dels treballadors i treballadores. També hem descobert la gran capacitat d’adaptació de les persones que treballen a La Farga i de l’apoderament de l’individu quan nota l’autonomia i quan no hi ha altra opció més enllà del control que la confiança”.

Des d’Egavic, Ramon Sala destaca que “abans del confinament el teletreball representava el 25%, durant el confinament, el 90% i actualment representa un 50%”. En destaca els efectes positius com ara “l’estalvi de temps i diners en desplaçaments, la possibilitat de captar talent saltant barreres geogràfiques, la conciliació de la vida laboral i familiar”.

Marta Arderiu assegura que “les administracions públiques han potenciat les eines tecnològiques col·laboratives i que han hagut d’aprendre a autogestionar-se”. Afirma que més enllà de la capacitació tecnològica de les persones que treballen a l’administració, “la situació excepcional ha permès relaxar moltes exigències burocràtiques i això, ens ha fet veure que molts processos es podien simplificar sense afectar la seguretat”.

Igualment, destaca com a aprenentatge el fet que “s’ha canviat substancialment el model de lideratge, passant d’un model jeràrquic en moltes organitzacions a un model de confiança basat en els resultats”.

Però no tot són flors i violes en el teletreball. Anna Mayenco explica que “el teletreball dificulta l’avaluació del rendiment i el lideratge dels equips. Per això, des del departament de persones de La Farga ja estem treballant en la revisió de competències, a més de valorar possibles formacions que ajudin als nostres líders a seguir desenvolupant els seus equips en remot.

En aquest sentit nosaltres enfoquem la “nova normalitat” en quatre eixos principals: talent, interrelacions, organització i lideratge”.

Per la seva banda, Ramon Sala assenyala com a inconvenients “l’adaptació a les noves eines per a teletreballar, el control de les tasques i gestió d’hores i entregues, la dificultat de mantenir la virtualitat en la relació amb tots els clients (alguns volen mantenir la presencialitat) i la pèrdua de la relació i el contacte personal”.

La gestió de les relacions personals a distància és un dels aspectes de més complexitat. Marta Arderiu destaca que: “La gestió de les relacions personals en moments durs psicològicament s’han fet més complicats sense la possibilitat presencial. El millor escenari seria la combinació d’una mínima presencialitat setmanal, per seguir cuidant-nos com a companys i persones, i el teletreball per continuar essent eficients i resolutius en la nostra feina diària”.

Anna Mayenco afegeix: “el teletreball no pot suplir el vincle emocional que es genera entre els companys i l’organització. Cal garantir una comunicació clara, transparent i constant amb els treballadors i treballadores”.

Ramon Sala destaca el que considera una evidència: “Cal que l’empresari confiï en l’equip. Si tens confiança en el teu equip, et respon amb esforç, dedicació i honestedat”.

Marta Arderiu assenyala com a bones praxis per gestionar el teletreball: Definir clarament els objectius i fites a assolir, establir reunions diàries, curtes i expeditives, i formar i capacitar tecnològicament tota l’organització”.

Anna Mayenco conclou: “En el nostre cas tenim clar que el teletreball ha vingut per quedar-se. No obstant, hem d’aprofitar aquest treball que hem fet des de casa per a convertir-lo en un teletreball de qualitat, perquè durant el confinament moltes vegades no ha estat possible”.

Llegir publicació a osona.com

Llegir publicació al 9 nou

31 de juliol de 2020