Ariadna Sala lidera Ariadna Sala Studio, un estudi de disseny i direcció creativa especialitzat en branding i packaging. Després de formar-se i treballar a Barcelona, va decidir tornar a Osona per construir un projecte propi amb una idea clara: combinar una mirada global amb un arrelament local que connecta amb la cultura, l’idioma i el territori (a la foto d’ober

Aquest “disseny amb arrel” l’ha portada a treballar tant per a clients locals com per a grans marques, però també a rebre reconeixements internacionals. L’exemple més recent és el seu projecte Balisa, una eina terapèutica per a supervivents d’abusos sexuals infantils, que ha estat guardonat amb el prestigiós Design Intelligence Award a la Xina.

En aquesta entrevista, l’Ariadna ens explica com la seva incorporació al Coworking de les Adoberies (CoA) de Vic li ha “canviat la vida”, la seva metodologia de treball, l’equilibri entre escala global i local, i com afronta el repte i l’oportunitat de la intel·ligència artificial en el sector creatiu.

– En la presentació al teu web dius que sou un estudi de disseny i direcció creativa multidisciplinar experts en branding i packaging. Disseny i direcció creativa tot junt. Per què?

– Quan vaig començar a estudiar em vaig formar en disseny de producte, que és una de les disciplines dins del disseny, però ràpidament vaig veure que m’interessaven més coses, més enllà del producte estrictament. Quan parlem de producte ens referim disseny volumètric, com una cadira o un objecte. I això ho vaig acabar enllaçant amb el disseny gràfic, que vindria a ser tot el que es pot imprimir.

El que passava és que aquestes etiquetes se’m quedaven una mica curtes, perquè feia projectes que anaven una mica més enllà. Per això, disseny i direcció creativa em servia com un paraigües més ampli.

– I t’especialitzes en branding i packaging.

– És una decisió que prenc, les dues disciplines m’agraden i les gaudeixo. Son força diferents: el branding té a veure amb la identitat de marca de les empreses i sobre com comuniquen, i el packaging fa referència als envasos, caixes, envoltoris que les marques utilitzen en els seus productes.

– I quin paper té avui en dia el packaging en la construcció de marca?

– Una cosa acaba afectant l’altra, són dues disciplines que s’acaben donant la mà. Una empresa ven els seus productes en un recipient o en un envàs que porta la identitat de marca al damunt. Això fa que l’usuari pugui acabar relacionant el producte que ven una empresa amb aquesta empresa.

– Més etiquetes: disseny amb mirada global, manteniment de l’arrel local. Com es tradueix això en decisions concretes de projectes amb clients?

– Durant la meva carrera he anat fent projectes enfocats més a una escala global, però per a mi sempre ha estat molt important mantenir la meva realitat i el meu origen. Sento una responsabilitat molt gran de lligar la meva feina amb la cultura, l’idioma i les tradicions catalanes. Per això m’agrada involucrar-me en projectes que tenen a veure amb la llengua i la cultura catalana, relacionant-me amb professionals de la zona. Aporto el meu granet de sorra amb aquesta part més lligada al territori.

– La cultura catalana és una constant en el teu treball. T’ha suposat algun problema?

– Al contrari, pot ser una avantage. Em surt del cor, és el que sento i quan pots involucrar-te en projectes que t’identifiquen i que et sents teus, t’apassionen i els gaudeixes molt més. Com més enfonques el radi, et centres en un públic més petit, és més fàcil trobar el teu espai perquè no hi ha tanta competitivitat.

– Tu treballes amb clients locals, com el Mercat Medieval de Vic, però també amb grans empreses que tenen el seu centre neuràlgic a Barcelona, com Cacaolat o Desigual.

– A Barcelona hi ha moltes empreses i es fan mil activitats, però també hi ha mil dissenyadors o mil creatius capaços d’oferir bons productes. Jo també hi treballo, amb projectes d’escala més global que em permeten mantenir una estabilitat econòmica. Però intento trobar l’equilibri entre aquests projectes de gran escala i altres de més locals.

– Seguint amb la proximitat. M’agrada molt això que dieu al vostre web: “Som de poble. Concretament, d’Hostalets de Balenyà, Osona”.

– Per a mí és important, jo em sento de poble.

– Però vens de Barcelona…

– Vaig anar a viure a Barcelona per formar-me en l’etapa d’universitat i també hi vaig treballar. Hi ha un munt d’activitats relacionades amb el disseny, moltes de les activitats passen a Barcelona.

– I vas decidir tornar a casa!

– Tornar al poble va ser una decisió dura. Aquí no hi ha tantes oportunitats laborals, però em vaig haver d’espavilar. Era un gran repte.

Per altra banda, també tens avantatges. Viure a Barcelona és molt car, aquí hi ha més espai. I, a més, penso que aquí, vivint en un poble, tinc més llibertat de descobrir qui soc jo i buscar un tipus de clients amb qui comparteixi valors i actituds.

– Primer t’instal·les al teu propi estudi als Hostalets de Balenyà i ara fa uns mesos que t’has traslladat al CoA (coworking de les Adoberies de Vic). Per què?

– El coworking m’ha canviat la vida. A l’estudi no te n’adones i et vas quedant molt sola. Sou tu i l’ordinador… i van passant setmanes. Parles amb gent i clients, però no deixa de ser una feina molt solitària.

I vaig començar a pensar que m’agradaria compartir la meva feina amb altres creatius o perfils, per tal de sumar. I vaig pensar, ostres, això ho he de trobar en un coworking. I vaig començar a buscar i de sobte em va aparèixer el CoA, em va caure del cel! Una gran sorpresa perquè semblava que estigués fet expressament per a mi. I vaig contactar amb la Sandra, i aquí estic.

– I què t’aporta el coworking, ara que ja l’has pogut tastar?

– Estic molt contenta. He pogut compartir passions, dubtes i inquietuds amb altres perfils. I fins i tot amistat. I també activitats del dia a dia, com dinar junts o anar tots plegats a escoltar unes conferències de disseny. No et sents tan sola, ni des d’una perspectiva professional ni personal. Em dona molta tranquil·litat i alegria.

– A la teva carrera, tot i que encara és molt curta, ja has rebut uns quants guardons i reconeixements. L’últim, molt important, per Balisa, una eina terapèutica vinculada als abusos sexuals infantils, que ha guanyat el Design Intelligence Award, un dels premis internacionals de disseny més grans de la Xina. Abans que ens expliquis el projecte, volem saber com és que vas anar a parar a la Xina, a l’altra punta del món.

– Jo sempre intento moure molt el que faig, en el sentit d’intentar fer arribar els projectes que vaig fent el més lluny possible i que la gent se’n pugui assabentar. I sempre estic molt a l’aguait de concursos o exposicions que es van fent arreu del món.

Vaig presentar el projecte de Balisa en aquest concurs de la Xina on es reconeixen projectes de disseny innovadors amb impacte social i de mercat. Ho vaig fer amb tota la innocència del món. I em van enviar un mail dient que m’havien premiat… va ser una gran sorpresa! Que la teva feina arribi a persones de l’altra punta del món i que la valorin és realment emocionant!

– Ara sí. Ara ja ens pots explicar què és Balisa.

– Balisa és una eina terapèutica que acompanya i dona suport durant el procés de sanació de persones adultes supervivents d’abús sexual infantil. Es proporcionen una sèrie de peces que faciliten la comunicació entre el psicòleg i el supervivent mitjançant la representació en volum de les emocions experimentades durant el procés de sanació que té lloc quan el supervivent encara el trauma que suposen els abusos sexuals durant la infància.

– Va ser el teu projecte de final de carrera… amb un procés d’elaboració molt complex.

– Jo no soc experta en psicologia. Per tant, per un cantó vaig col·laborar amb psicòlegs, que em van guiar durant tot el procés. Era necessari perquè el projecte tingués unes bases sòlides.

També vaig fer un llibre col·laboratiu que es diu “T-abús”, on vaig demanar a diferents perfils, entre els quals supervivents d’abusos sexuals infantils, antropòlegs, sociòlegs, psicòlegs, il·lustradors, dissenyadors… que creessin una obra que girés al voltant dels abusos sexuals infantils. Aquestes obres eren dibuixos, formes i escrits, alguns amb conceptes, fomes i colors similars.

Això va ser un primer punt de partida per començar a crear les peces. Al mateix temps vaig realitzar entrevistes a supervivents d’abusos sexuals infantils, tant entrevistes parlades com a través d’exercicis de dibuix, i vaig anar donant forma a tots aquests conceptes tan abstractes.

És difícil posar paraules en aquests conceptes que es parlen durant la teràpia perquè són
són sentiments durs i vivències traumàtiques.

– I com tens ara aquest projecte?

– En aquests moments es troba en una fase de prototip, encara no l’he produït ni venut, està en stand-by. M’és complicat compaginar el possible llançament d’aquesta eina amb els projectes que tinc a les mans actualment. Però ho tinc en ment i sento un gran amor i respecte cap aquest projecte.

– El procés a través del qual has elaborat Balisa és realment impressionant i segur que molt gratificant. Però, alhora, molt complex i amb una gran decidació al darrera. Tots els teus projectes passen per un procés semblant, o tot és més senzill?

– Depèn del client i del projecte. Hi ha projectes que són molt més experimentals i artístics
i tenen tota aquesta part conceptual i emocional al darrere. Altres, siguem realistes, s’ha d’anar ràpid. Però també són necessaris i molt vàlids i, en el fons, responen a les necessitats dels clients de fer arribar el seu producte a uns usuaris.

– També fas formació. Què és el primer que expliques als teus alumnes?

– Depèn de l’assignatura o de si és una conferència o xerrada més esporàdica. A mi el que m’agrada és tractar cada alumne segons el seu potencial i les seves habilitats i veure com el pots acompanyar perquè els seus projectes acabin brillant.

– I tanquem amb el tema estrella i recorrent a tots els sectors professionals: la intel·ligència artificial. Com t’afecta en la teva feina?

– En el nostre sector, està afectant primer altres camps, com la il·lustració o creació d’imatges, en el branding i el packaging penso que encara no ha acabat d’arribar del tot. Però és un procés i hem d’estar atents.

Sento que tampoc ens hem d’espantar de més. També hi havia dissenyadors analògics que van haver d’adaptar-se i canviar el seu enfoc quan van sortir els ordinadors o les càmeres digitals, són processos i etapes, i tot el que té a veure amb tecnologia avança, és així. Clar que generarà un impacte directe important en el sector i portarà conseqüències, però en el fons s’ha de veure també com una eina que ens pot ajudar. I al mateix temps hem de ser conscients que, com a creatius, ens hem d’anar adaptant constantment a les noves tecnologies.

No podem oblidar la part més humana lligada al tracte directe amb el client: escoltar-lo, entendre les seves necessitats, crear un vincle de confiança. Aquesta part humana és única i molt bonica i la IA no la pot substituir. Per tant, no em fa patir, crec que podré seguir desenvolupant la meva feina durant molt temps.

– Segur que sí.