Des del 2 d’agost de 2026 s’apliquen de manera general noves obligacions del Reglament europeu d’Intel·ligència Artificial, conegut com a AI Act. La normativa afecta tant les empreses que desenvolupen sistemes d’IA com les que els utilitzen en la seva activitat.

Però, què implica realment per a una empresa o pime aquesta nova normativa? T’ho intentem expicar de manera senzilla.

Què persegueix la normativa?

L’objectiu de l’AI Act no és limitar l’ús de la intel·ligència artificial, sinó aconseguir que s’utilitzi de manera segura, transparent i respectuosa amb els drets de les persones.

La norma parteix d’un principi senzill: com més risc pot tenir un sistema d’IA, més exigents són les obligacions que ha de complir.

A quines empreses afecta?

Pot afectar qualsevol empresa que utilitzi intel·ligència artificial, independentment de la seva mida o sector.

Ara bé, no és el mateix desenvolupar una eina d’IA que simplement utilitzar-la. Una empresa que fa servir ChatGPT, Copilot o Gemini per redactar textos, analitzar informació o preparar documentació no té les mateixes obligacions que una empresa que crea o comercialitza un sistema d’intel·ligència artificial.

La clau és saber quina eina s’utilitza, per a què i quin impacte pot tenir sobre les persones.

Quines obligacions han de tenir en compte les empreses?

Una de les obligacions generals és garantir que les persones que utilitzen sistemes d’IA disposin d’un nivell adequat de coneixement i formació. Aquesta obligació ja s’aplica des del febrer de 2025.

Això no significa que totes les empreses hagin de fer un curs oficial ni obtenir una certificació determinada. La norma tampoc exigeix un nivell concret de coneixements. La formació s’ha d’adaptar a les persones, al tipus d’eina i a l’ús que se’n fa.

Des d’aquest agost també prenen especial rellevància les obligacions de transparència. Per exemple, en determinats casos cal informar una persona que està interactuant amb una IA —com pot passar amb alguns chatbots— o identificar continguts generats o manipulats artificialment, especialment deepfakes.
També hi ha alguns usos de la IA que estan prohibits i d’altres que, pel seu impacte sobre les persones, es consideren d’alt risc, com determinades aplicacions en selecció de personal, educació, biometria o serveis essencials.

Si utilitzo ChatGPT, Copilot, Gemini o una eina similar, he d’indicar que tot està fet amb IA?

No.

Aquest és probablement un dels dubtes més habituals que genera la nova normativa. Utilitzar ChatGPT, Copilot, Gemini o una altra eina d’intel·ligència artificial no obliga una empresa a etiquetar automàticament tots els textos, correus electrònics, presentacions o documents en què hagi intervingut la IA.

Les obligacions de transparència depenen del contingut, del sistema i de l’ús que se’n faci. Per exemple, en el cas de textos generats o manipulats amb IA destinats a informar el públic sobre qüestions d’interès públic, pot existir l’obligació d’identificar-los. Però aquesta obligació no s’aplica quan el contingut ha passat per una revisió humana o un control editorial real i hi ha una persona o organització que assumeix la responsabilitat editorial sobre la publicació. Una simple revisió ortogràfica, en canvi, no es considera suficient.

Per tant, la clau no és preguntar-se només “hem utilitzat IA?”, sinó “per a què l’hem utilitzat i quin impacte té el resultat?”.

Què hauria de fer una empresa a partir d’ara?

Per començar, no cal elaborar un complex pla de compliment. Sí que és recomanable fer quatre passos bàsics:

• identificar quines eines d’IA s’utilitzen a l’empresa
• saber per a quines tasques es fan servir
• formar les persones que les utilitzen
• revisar amb més detall els usos que poden afectar treballadors, clients o altres persones

Especialment important és controlar l’ús d’IA en àmbits com els recursos humans, la selecció de personal, la biometria o la presa automatitzada de decisions.

Quines són les dates clau?

El Reglament europeu d’IA va entrar en vigor l’agost de 2024 i s’està desplegant progressivament.

• Des del febrer de 2025 ja s’apliquen les prohibicions de determinats usos i les obligacions de formació.
• El 2 d’agost de 2026 ha estat la data general d’aplicació de bona part del Reglament i de les noves obligacions de transparència.
• Les obligacions específiques per als sistemes considerats d’alt risc tenen, en canvi, terminis posteriors:
  • 2 de desembre de 2027. Aplicació de les obligacions específiques dels sistemes d’alt risc de determinats àmbits, com ocupació, educació, biometria o infraestructures crítiques.
  • 2 d’agost de 2028 Aplicació de les obligacions per a determinats sistemes d’IA d’alt risc integrats en productes regulats.

En breu

La nova regulació europea no implica que les empreses hagin de deixar d’utilitzar intel·ligència artificial ni converteix qualsevol ús de ChatGPT o d’una eina similar en una activitat d’alt risc.

El canvi més important és un altre: les empreses han de començar a saber quina intel·ligència artificial utilitzen, per a què la utilitzen i quin impacte pot tenir sobre les persones.

Inventariar les eines, formar els equips, establir unes pautes internes i identificar els usos que poden comportar més risc són quatre passos senzills que permeten avançar cap a un ús de la IA més segur, responsable i adaptat a la nova normativa.