Osona Debats posa el focus en els reptes socials i econòmics d’una població cada vegada més longeva i situa la silver economy com un àmbit de creixement per a sectors com la salut, les cures, l’habitatge, l’alimentació, la mobilitat, el turisme, la formació o els serveis a domicili.

Viurem més anys que mai, això és segur. Però aquest canvi demogràfic no només planteja reptes socials i assistencials, també obre noves oportunitats d’activitat econòmica per a les empreses capaces d’anticipar-se a les necessitats d’una població cada vegada més longeva, diversa i activa. Aquest va ser un dels eixos de la darrera sessió d’Osona Debats, la jornada anual de reflexió impulsada per Naura Fundació Caixa Manlleu, amb la col·laboració d’El 9 Nou i la UVic-UCC, enguany dedicada als reptes i oportunitats de l’envelliment. L’acte va abordar l’impacte del canvi demogràfic en el futur social, econòmic i humà d’Osona i el Lluçanès.

Més enllà de la mirada social i assistencial, l’envelliment també interpel·la directament el teixit productiu. La intervenció de Sandra Álamo, responsable de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, va situar el canvi demogràfic com una transformació de fons que ja està modificant les necessitats del territori. Entre l’any 2000 i el 2025, Osona i el Lluçanès han guanyat més de 45.000 habitants, i a Osona les persones de 65 anys o més ja representen el 19,1% de la població. Les projeccions apunten que el 2046 aquest col·lectiu podria arribar a les 54.027 persones, el 27,7% de la població.

Aquest increment de la longevitat comporta reptes importants. L’esperança de vida a Catalunya se situa per sobre dels 86 anys en les dones i dels 81 anys en els homes, però l’esperança de vida en bona salut a partir dels 65 anys és molt inferior: 11,9 anys en les dones i 11,8 anys en els homes. Això vol dir que una part creixent de la població viurà més anys, però no necessàriament tots en bones condicions de salut.

En aquest context, els reptes vinculats a la dependència, les cures, l’atenció domiciliària, la soledat no volguda i l’autonomia personal guanyaran pes. Però, al mateix temps, aquesta realitat obre un camp ampli d’oportunitats per a empreses capaces d’anticipar-se a les necessitats d’una població sènior cada vegada més nombrosa, més diversa i amb demandes més específiques.

Aquest escenari també planteja un repte directament vinculat al mercat de treball. Per donar resposta a una població més longeva, no n’hi haurà prou amb generar nous serveis: també caldrà disposar de professionals formats, ocupacions amb valor afegit i models d’organització capaços de sostenir la provisió de serveis al territori. En aquest sentit, l’envelliment obre oportunitats empresarials, però també demana una aposta per la qualificació, la innovació i la capacitat d’atreure i retenir talent en àmbits com les cures, la salut, l’atenció domiciliària, la mobilitat o els serveis de proximitat.

L’economia platejada, més enllà dels serveis assistencials

És aquí on pren força el concepte de silver economy o economia platejada: l’àmbit econòmic format pels productes i serveis adreçats a la població de més de 60 o 65 anys. Aquest mercat no es limita als serveis assistencials, sinó que inclou activitats vinculades a la salut, l’autonomia, la qualitat de vida, l’envelliment actiu, el consum, l’habitatge, la mobilitat, les finances o el lleure.

Una de les idees clau en què va insistir Álamo és que no hi haurà un únic perfil de persona gran. Les generacions que arribaran als 65 anys tindran, en general, un nivell educatiu més elevat que les anteriors, més autonomia —amb una menor identificació amb la idea tradicional d’envellir—, més voluntat de mantenir-se actives i una relació cada vegada més natural amb la tecnologia. També es preveu una polarització del nivell de renda: una part d’aquesta població tindrà un alt poder adquisitiu i capacitat de consum, mentre que una altra viurà situacions de vulnerabilitat. A més, hi haurà diferents graus de dependència, algunes persones seran més fràgils, mentre que d’altres mantindran una vida plenament activa.

Per a les empreses, això implica que caldrà segmentar molt millor els productes i serveis, i evitar una visió homogènia de la gent gran.

Alimentació, salut, habitatge, cures…

Les oportunitats de negoci són transversals. En l’àmbit de l’alimentació, creixerà la demanda de productes funcionals vinculats a les principals dolències de l’envelliment, alimentació personalitzada, envasos més fàcils d’utilitzar i serveis d’alimentació a domicili.

En salut, guanyaran pes els dispositius de monitorització, la telemedicina, els productes i serveis orientats a la prevenció, el benestar i la qualitat de vida, els serveis de rehabilitació a domicili i les solucions pensades per mantenir l’autonomia de les persones durant més temps.

També hi ha camp per recórrer en l’habitatge. L’envelliment reforçarà la necessitat d’adaptar llars perquè les persones puguin viure més temps a casa seva, amb productes de bany i cuina dissenyats de manera inclusiva, sistemes intel·ligents que afavoreixin l’autonomia i reformes que permetin allargar l’estada al domicili habitual. Alhora, poden aparèixer nous models d’habitatge, com pisos acompanyats, fórmules de convivència o solucions residencials intermèdies entre la llar pròpia i la residència tradicional.

El sector de les cures i els serveis assistencials serà un dels àmbits més evidents de creixement. Les necessitats vinculades a la dependència, l’assistència domiciliària i l’acompanyament requeriran nous serveis, però també noves formes d’organització i tecnologia. Álamo identifica, des de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, oportunitats en sistemes que connectin serveis socials i sanitaris, eines que facilitin el seguiment de persones dependents i serveis especialitzats al domicili.

… i formació, esport, moda, turisme, mobilitat i serveis financers

Però la silver economy no només afecta els sectors més directament vinculats a la salut. També obre oportunitats en formació, amb propostes d’aprenentatge al llarg de la vida, competències digitals i activitats intergeneracionals; en esport, amb productes i activitats adaptades a diferents nivells d’autonomia; en moda i cosmètica, amb productes pensats per a la comoditat, l’autoimatge i el benestar; i en turisme, amb viatges més personalitzats, estades fora de temporada i propostes vinculades a salut, natura, cultura o gastronomia.

La mobilitat és un altre àmbit clau, especialment en un territori com Osona i el Lluçanès, amb municipis petits, dispersió territorial i realitats demogràfiques diverses. Si moltes persones grans volen continuar vivint al seu entorn habitual, caldrà adaptar serveis, desplaçaments i solucions de proximitat a aquesta realitat territorial.

En territoris com Osona i el Lluçanès, aquesta adaptació haurà de tenir en compte la proximitat, la dispersió territorial, la vida als municipis petits i la voluntat de moltes persones grans de continuar vivint al seu entorn habitual.

També els serveis financers, les assegurances i les mútues hauran d’adaptar-se a una població més longeva, amb necessitats específiques de planificació, seguretat, liquiditat i sostenibilitat econòmica al llarg de més anys de vida.

Viure més anys i més bé

Per a les empreses del territori, el repte és llegir l’envelliment no només com una pressió sobre els serveis públics, sinó també com una transformació de mercat. Les persones grans no seran només usuàries de serveis assistencials, també seran consumidores actives, amb interessos, preferències i capacitat de decisió. Voldran viure més anys amb autonomia, continuar aprenent, cuidar-se, moure’s, viatjar, consumir cultura i mantenir vincles socials.

Això demana empreses capaces d’innovar des de la proximitat. No sempre es tractarà de grans solucions tecnològiques, sinó també de serveis ben adaptats, accessibles, personalitzats i pensats des de la realitat del territori. Comerç, restauració, turisme, mobilitat, habitatge, salut, benestar, finances, assegurances, formació i serveis personals poden trobar en aquest canvi demogràfic un espai per repensar la seva oferta.

L’envelliment planteja reptes de sostenibilitat, cures i cohesió social. Però també pot esdevenir un motor d’activitat econòmica, innovació i ocupació. Osona Debats ens deixa un missatge clar: és imprescindible preparar-se per una societat més longeva, i això no és només una responsabilitat pública, també és una oportunitat estratègica per al teixit empresarial d’Osona i el Lluçanès.