L’òrgan territorial es reuneix amb Manel Nadal, Pere Macias i Jordi Julià per traslladar les seves demandes sobre el Pla de Serveis Ferroviaris, el Pla de Rodalies 2026-2030, els estudis informatius pendents, el traspàs de la infraestructura i les afectacions actuals al servei.
L’Oficina Tècnica de l’R3 es va reunir aquest dimecres, 13 de maig, amb representants de la Generalitat de Catalunya per abordar els principals reptes actuals i futurs de la línia R3. A la trobada hi van assistir Manel Nadal, secretari d’Infraestructures i Mobilitat; Pere Macias, comissionat per al Traspàs Integral de Rodalies, i Jordi Julià, director general d’IFERCAT.
La reunió va permetre traslladar a la Generalitat les demandes del territori en relació amb el Pla de Serveis Ferroviaris de Catalunya, l’estat dels estudis informatius vinculats a l’R3, el Pla de Rodalies de Catalunya 2026-2030, el traspàs de la infraestructura de la línia i les afectacions actuals al servei ferroviari.
Durant la trobada, el tècnic de l’Oficina Tècnica de l’R3, Arnau Comajoan, va exposar l’anàlisi feta per l’Oficina i les principals qüestions que preocupen els agents polítics, econòmics i socials de les comarques d’Osona, el Vallès Oriental, el Ripollès i la Cerdanya.
Les freqüències fins a Torelló, una de les principals preocupacions de l’Oficina
Pel que fa al Pla de Serveis Ferroviaris de Catalunya, que la Generalitat preveu presentar públicament a principis de juny, Manel Nadal va explicar que es tracta d’un document “molt ambiciós i molt precís”, que arribarà a definir els horaris que podria tenir cada línia. Segons va exposar, el Pla treballa amb dos horitzons principals: fins al 2030 i entre el 2030 i el 2040, mentre que l’horitzó 2050 s’ha descartat de moment perquè la Generalitat considera que no seria prou realista, especialment tenint en compte que ara s’inicia la redacció del nou Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya.
Nadal va insistir que, fins al 2030, la planificació dels serveis s’ha volgut fer amb criteris de realisme i vinculada a les obres previstes al Pla de Rodalies. En aquest marc, va apuntar que el tram Parets-la Garriga hauria d’estar desdoblat dins d’aquest termini. De cara a l’horitzó 2030-2040, va assenyalar que el Pla és més ambiciós i parteix de l’escenari que el desdoblament de l’R3 arribi fins a Vic.
En aquest horitzó, Nadal va apuntar que es preveuen serveis estructurants -semidirectes- fins a Ripoll i Puigcerdà/La Tor de Querol-Enveig. També va assenyalar que Torelló esdevindria capçalera dels serveis de Rodalies (amb parada a totes les estacions), amb una freqüència de trens cada 30 minuts, molts dels quals actualment comencen o acaben trajecte a Vic, tot recollint demandes que fa anys que es proposen des de l’Oficina. En aquest sentit, des de l’Oficina Tècnica de l’R3, es va fer èmfasi en la importància de dur a terme les actuacions necessàries en la infraestructura perquè Torelló pugui esdevenir capçalera de serveis -que tot just es troben en estudi de viabilitat per part del Ministeri i sense assignació pressupostària al Pla de Rodalies- en un horitzó més proper al 2030 que no al 2040.
La millora de l’estació de Manlleu, prioritària
Un dels temes centrals va ser la necessitat que el Pla de Rodalies de Catalunya 2026-2030 incorpori un calendari clar, amb les etapes previstes per al desdoblament de cada tram de l’R3 i un horitzó temporal definit per a la seva finalització. L’Oficina considera que aquesta planificació és imprescindible per donar certesa al territori i per garantir que les actuacions pendents no continuïn acumulant retards.
En aquest sentit, l’Oficina va reclamar que es desencalli l’aprovació definitiva de l’Estudi Informatiu del tram Centelles-Vic, amb l’obtenció de la Declaració d’Impacte Ambiental, que ja supera els 2 anys d’endarreriment, i que es programi l’execució dels trams Montcada-Mollet, Mollet-Parets i la Garriga-Centelles amb pressupost suficient i en el menor termini possible. També es va demanar celeritat en l’Estudi Informatiu del ramal de connexió amb el corredor del Vallès -que porta 2 anys i 7 mesos d’endarreriment, a l’espera de sortir a informació pública- i que es plantegi el desdoblament entre Vic i Torelló -que no té cap tràmit iniciat- en funció del servei ferroviari que es prevegi prestar a mitjà i llarg termini.
Els representants de l’Oficina també van posar l’accent en la necessitat d’incloure més actuacions al tram nord de la línia, a partir de Vic. En concret, es va reclamar més ambició en les millores d’estacions, la recuperació de vies desviades a Campdevànol i Toses per millorar els encreuaments, la programació de les actuacions previstes a l’àmbit de Torelló i una resposta específica a la situació de l’estació de Manlleu.
L’estació de Manlleu va ser un dels punts destacats de la reunió. L’Oficina va insistir que la millora d’aquesta estació ha de ser prioritària, ateses les seves mancances en accessibilitat, longitud d’andanes i passos a diferent nivell per creuar les vies, entre d’altres. Els representants de la Generalitat van reconèixer la necessitat d’abordar aquesta qüestió i van apuntar que continuaran reclamant actuacions a Adif, que és l’entitat responsable de les estacions de l’R3 al tram nord de la línia, a partir de Vic.
Pere Macias va voler contextualitzar el Pla de Rodalies 2026-2030 i va recordar que es tracta d’un programa d’actuacions que ha d’anar necessàriament acompanyat de dotació econòmica i d’una planificació executiva concreta. En aquest sentit, va defensar que el Pla disposa d’una assignació pressupostària important i que l’R3 hi té un pes rellevant, especialment tenint en compte les necessitats acumulades de la línia. Des de l’Oficina, però, es va insistir que aquesta dotació s’ha de traduir en actuacions concretes, calendaritzades i amb terminis clars.
Reunió a Madrid
Pel que fa als estudis informatius, l’Oficina va exposar diversos endarreriments que afecten trams clau de la línia i va demanar reprendre la reunió pendent a tres bandes entre Oficina, Generalitat i Ministeri per intentar desencallar l’estudi informatiu del tram Centelles-Vic i poder tenir coneixement de l’avanç de la resta. Manel Nadal es va comprometre a gestionar aquesta trobada.
L’R3 ha de ser una de les properes línies del traspàs de Rodalies
La reunió també va servir per abordar el traspàs de la infraestructura de la línia de l’R3 a la Generalitat. Els representants del Govern van confirmar que, després de l’R1, l’R3 és una de les línies prioritàries en aquest procés. L’Oficina valora aquest traspàs com una oportunitat per millorar la planificació, agilitzar els estudis i licitacions pendents i fer un seguiment més proper de les necessitats del territori.
Macias va remarcar que no es tracta d’un tema menor, ja que el traspàs pot tenir un impacte directe en la planificació i l’execució de les actuacions pendents a la línia. El fet que la titularitat passi a la Generalitat permetria que els estudis informatius, la redacció de projectes i les licitacions es poguessin gestionar directament des de Catalunya, amb un seguiment més proper dels terminis i de les necessitats del territori.
Terminis dels talls i les afectacions
En relació amb les afectacions actuals al servei, la Generalitat va informar que el tram entre Ribes de Freser i la Tor de Querol-Enveig es podria posar en funcionament l’última setmana de maig o la primera de juny, amb algunes franges de manteniment.
També es va apuntar que la recuperació de la freqüència habitual entre la Garriga i el nord de la línia podria arribar al juliol.
Pel que fa al tall vinculat al desdoblament Parets-la Garriga, que s’ha complicat amb la caiguda d’un mur a la línia a Montcada bifurcació el 6 de març, es va explicar que l’endarreriment en la reobertura entre Montcada i Mollet -és a dir, el pas de la fase 1 a la fase 2 del tall, que estava previst per a aquest mes de maig- no hauria de condicionar, segons la Generalitat, el calendari final previst per al gener de 2027.
L’Oficina de l’R3, interlocutor del territori
L’Oficina Tècnica de l’R3 va reiterar la seva voluntat de continuar treballant de manera constructiva amb les administracions competents. L’òrgan es reivindica com a interlocutor del territori i com una eina útil per aportar coneixement tècnic i territorial en un moment clau per al futur de la línia i del servei ferroviari a les comarques del tram nord.
L’Oficina Tècnica de l’R3 agrupa els principals agents polítics, econòmics i socials de les comarques del tram nord de la línia R3 de Rodalies de Catalunya: el Vallès Oriental, Osona, el Ripollès i la Cerdanya. El seu objectiu és aportar una visió integral i territorial sobre el servei i la infraestructura ferroviària, fer seguiment del desdoblament i contribuir a la millora del transport públic ferroviari al territori.
