Més enllà de les xifres, el Mercat del Ram també s’explica a través de la mirada dels qui hi són cada any amb el seu producte. Hem parlat amb diversos agroproductors del territori per conèixer què els aporta la fira, què valoren del contacte amb el públic i quins aspectes creuen que encara es podrien millorar.
El Mercat del Ram de Vic ha tancat l’edició d’enguany confirmant-se com una cita clau per al sector primari i, de manera especial, per als agroproductors del territori, entre els quals els de Fet a Osona. Celebrat del 27 al 29 de març, el certamen ha combinat la seva essència ramadera amb una aposta més clara per la divulgació, la gastronomia i la connexió entre productors i consumidors. Amb més de 122.000 visitants, la fira ha reforçat un model que busca acostar el camp a la ciutat i donar més visibilitat al valor econòmic, social i alimentari de la producció de proximitat.
El recinte firal El Sucre s’ha mantingut com el cor professional, sectorial i pedagògic del Mercat del Ram, mentre que el centre de la ciutat ha esdevingut l’escenari de les propostes més divulgatives i gastronòmiques, amb un munt d’activitats en un ambient festiu.
La distribució ha permès reforçar, d’una banda, la dimensió professional i de debat del sector agroalimentari i, de l’altra, generar un entorn més favorable perquè els agroproductors connectin amb la ciutadania a través de la qualitat del producte, l’experiència i el respecte pel territori.
Contactes, xarxa i visibilització
Aquesta lectura positiva també la comparteixen alguns dels agroproductors participants. Cristina Puigdollers, de La Musona, de Les Masies de Roda, remarca que el Mercat del Ram els ha servit sobretot per “donar a conèixer la marca, generar nous contactes” —fins i tot amb xefs de restaurants, un fet que els ha sorprès— “i reforçar la relació amb públic català”, un mercat que els interessa especialment, ja que la majoria de clients els tenen a fora de Catalunya, a la resta d’Espanya. La Musona és una empresa familiar dedicada a la cria i distribució de carn de vedella 100% Aberdeen Angus, i aquesta era la primera vegada que participava al certamen.
En una línia semblant, Joaquim Soler, de Castanya de Viladrau, destaca que la fira ajuda a “consolidar el producte, explicar millor tot allò que encara no se sap prou —com les múltiples possibilitats de la castanya més enllà de la temporada— i obrir noves portes a partir de contactes” (no calen molts, només han d’estar ben orientats, assegura).
El Serradet de Barneres és una cooperativa que gestiona un ramat d’ovelles lleteres als peus del Puig-Agut, a Sant Martí Sescorts (L’Esquirol), Ha participat al Mercat del Ram en el marc del Mengem d’Osona, una associació de productors i consumidors de productes locals on els associats comparteixen estand.
En aquest context, Aina Roca, representant de la cooperativa, hi afegeix un altre valor rellevant: la visibilitat compartida que dona a iniciatives com Mengem d’Osona i les sinergies que es generen entre productors locals amb propostes molt diverses. En aquesta edició hi han ofert molts tipus de productes, des de fruita, verdures i pa fins a formatges o fuets, entre d’altres.
Pel que fa a les vendes, els agroproductors coincideixen en que no els hi anat malament, s’han cobert despeses i n’ha quedat un petit benefici. Però també aclareixen que aquest no és l’objectiu principal quan assisteixen a un certamen d’aquest tipus.
L’Espai Terra i Cuina, un format “excel·lent”
L’Espai Terra i Cuina s’ha consolidat com un dels grans pols d’atracció del Mercat del Ram. Situat a la Rambla del Passeig, ha reunit en un mateix entorn venda directa, restauració i activitats divulgatives, reforçant la idea que el producte de proximitat no només es compra, sinó que també s’explica, es tasta i es vincula a una manera d’entendre el territori.
L’espai ha comptat amb més de 40 parades de productes agroalimentaris, 8 restaurants d’Osona i el Lluçanès, 300 participants a l’Aula Gastronòmica i 240 a l’Espai Herbes. A més, la festa del Mengem d’Aquí Osona, un projecte pioner al territori que promou l’alimentació sostenible i saludable a les escoles a través dels vincles amb els agroproductors locals, ha reforçat el vessant educatiu i social de la proposta, amb activitats per a famílies i infants i el repartiment d’uns 300 berenars elaborats amb productes de proximitat.
Per als agroproductors, aquest format funciona perquè ajuda a donar context al producte. “Les xerrades i activitats dinamitzen l’espai i acaben portant el públic a les parades”, apunta Puigdollers. Soler el defineix com un format “excel·lent”, del qual no cal canviar massa coses, i Roca en destaca que estigui centrat en els agroproductors (no com d’altres fires, on hi ha un garbuix estrany) i que faciliti molt la participació, especialment en activitats amb tastos, gràcies al suport organitzatiu, la dinamització, la difusió i la implicació d’altres entitats com l’Escola d’Hostaleria. En conjunt, les tres mirades coincideixen en assenyalar que Terra i Cuina és un dels encerts del Mercat perquè connecta de manera real el relat, el tast i la compra.
El públic, un actiu fidel i de qualitat
Les dades de visitants també apunten a un context favorable. El 58% del públic és local o comarcal, fet que reforça el Mercat del Ram com a aparador davant d’un consumidor proper i potencialment fidelitzat. La despesa mitjana per visitant s’ha situat en 89,6 euros, la valoració global del visitant ha estat de 8,87 sobre 10 i el 91% manifesta la seva intenció de tornar.
Des d’un punt de vista més qualitatiu, els productors també coincideixen que el públic hi arriba amb interès i curiositat. Soler assenyala que una part del valor de la fira és, precisament, la sorpresa: trobar persones que no coneixien el producte ni tot el que es pot fer a partir d’ell. Roca parla d’un públic divers, tant local com de fora, mentre que Puigdollers considera que hi ha hagut bona resposta, tot i detectar també un cert cansament per la concentració de fires molt seguides en el calendari i la repetició d’alguns mateixos expositors en diferents cites del territori.
Agroproductors no tan professionalitzats, noves dates i extensió al territori… propostes de futur
Pel que fa als aspectes a millorar, les aportacions dels agroproductors no qüestionen el model, sinó que apunten a afinar-lo. Una queixa recorrent és l’època de la celebració de les fires més importants per als agroproductors, que coincideixen en el temps: la nova Mocadera, el Mercat del Ram i ben aviat el Lactium. No veurien amb mals ulls moure la data d’alguna d’elles, per espaiar-les una mica.
Soler, per altra banda, defensa que no convé fer grans canvis en la distribució de les parades, perquè el públic recorda on trobar cada firaire, però planteja la necessitat d’ampliar el nombre d’agroproductors participants i creu que cal facilitar que s’hi incorporin perfils menys habituats, “no tan professionalitzats”.
En paral·lel, Puigdollers posa sobre la taula una idea de futur suggerent: si cada vegada és més difícil mantenir la presència de bestiar en exposició, caldria explorar fórmules perquè el Mercat del Ram també pugui arribar a les explotacions i acostar la ciutadania als llocs on realment neix el producte. Com a exemple, La Musona, a només uns quilòmetres de Vic.
En conjunt, però l’edició 2026 deixa una lectura positiva per als agroproductors d’Osona. El Mercat del Ram es consolida com una plataforma de visibilitat, venda, prescripció i relació amb el públic, però també com un espai on el producte local es presenta vinculat a valors cada cop més rellevants, com la sostenibilitat, la qualitat, la identitat territorial i l’alimentació saludable.