En el marc del programa Transició Verda de Creacció, Consell Comarcal d’Osona i la resta d’oficines de promoció econòmica d’Osona i el Lluçanès, acompanyem empreses del territori perquè avancin cap a models més eficients, sostenibles i competitius, reduint impactes i, alhora, estalviant recursos i costos. Ho fem a través de tres línies de suport complementàries —aigua, residus i energia— amb assessorament i diagnosi adaptats a cada realitat: des d’auditories i fulls de ruta de millora fins a la identificació de mesures d’aplicació immediata i, quan s’escau, oportunitats d’infraestructures compartides o serveis col·lectius. Avui ens centrem en l’àmbit dels residus.
Entre el 2023 i el 2025, Osona i el Lluçanès han impulsat un projecte d’acompanyament a empreses per reduir i revaloritzar els residus industrials, amb visites personalitzades, diagnosi de la situació real i orientació pràctica per adequar-se a la normativa i trobar les millors vies de gestió. Després d’una primera prova pilot (2023–2024), el servei es va consolidar el 2025 i es va ampliar territorialment a la resta d’oficines de promoció econòmica i municipis del territori.
El projecte va ser impulsat per la Mancomunitat La Plana, Creacció, els ajuntaments de Vic, Gurb i les Masies de Voltregà, el Consorci del Lluçanès i el Consell Comarcal d’Osona, amb el suport de la Diputació de Barcelona. A partir de l’any 2025, s’hi van incorporar el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura i els ajuntaments de Centelles, Roda de Ter, Sant Pere de Torelló i Manlleu.
Un servei a mida: visites, diagnosi i orientació pràctica
El programa s’ha basat en l’acompanyament directe a les empreses, amb visites in situ per:
- Analitzar els fluxos de residus i com s’emmagatzemen i se separen.
- Revisar i ajudar a interpretar els requeriments normatius, especialment la Declaració Anual de Residus Industrials – DARI.
- Orientar sobre gestors autoritzats i opcions de valorització.
- Resoldre dubtes sobre el nou marc normatiu d’envasos i els sistemes de responsabilitat ampliada del productor (SCRAP).
- Aportar millores al repartiment d’espais per a la bona gestió dels residus i millorar-ne la logística.
Durant aquest període, s’han visitat 167 empreses, majoritàriament petites i mitjanes.
Pel que fa als sectors, destaca especialment el metall (57 empreses) i l’agroindústria (26), però també hi ha una participació rellevant d’activitats de serveis, logística i hostaleria als polígons.
En l’edició 2025, el desplegament del servei ha avançat amb 60 visites realitzades sobre un objectiu inicial de 76, i un gruix de visites en curs/pendents per continuar ampliant l’abast.
Què ens diuen les xifres? Radiografia i conclusions clau
1. La DARI continua sent un repte (i una oportunitat). Les dades mostren que aproximadament un 20% de les empreses visitades no fa la DARI, tot i que en alguns casos hi estarien obligades. El projecte ha servit també per orientar i ajudar a entendre com complir aquest tràmit i què implica.
2. Més de 15.600 tones analitzades i una gran diversitat de residus. De les empreses de les quals s’ha pogut obtenir informació a través de la DARI, s’identifiquen més de 100 gestors i més d’un centenar de tipologies diferents, amb un volum total al voltant de 15.659 tones.
3. Es valoritza el 65%, però el repte passa per la resta. El balanç global apunta que el 65,1% dels residus declarats es valoritzen, però encara hi ha una part important que acaba en tractament/rebuig (28,2%) o que no queda prou ben identificada. Cal seguir buscant solucions per aquest tant per cent i seguir discriminant la resta.
4. Pocs generen molt: la concentració és alta. Tot i que la majoria del teixit és de pimes, una part petita d’empreses grans concentra una porció molt rellevant del pes total. Aquests resiudus que es generen amb tanta quantitat provenen de les grans empreses càrnies. Si traiem aquests residus ens trobarem amb una gran quantitat de residus diferents.
5. Els residus més comuns. Un cop excloses algunes tipologies molt específiques i molt pesades de poques empreses, destaquen fraccions habituals amb molt marge de millora: fusta, paper i cartró, metalls, fracció banal/rebuig i plàstics. En aquest context, cal destacar les noves oportunitats tecnològiques en l’àmbit dels plàstics i la fusta.
6. El plàstic d’embalatge: el gran flux compartit. L’estudi també identifica que al territori hi ha poques empreses productores/transformadores de plàstic, però amb capacitats rellevants i amb vies de sortida ja actives per a plàstics nets (a través d’alguns recuperadors). Això obre la porta a projectes de simbiosi industrial si es connecten millor empreses generadores i empreses transformadores, i pot ser una via de treball de futur.
De les empreses amb informació completa, un 69,4% generen film i embalatges plàstics, sobretot LDPE, LLDPE i PP (films, bosses, plàstic de paletitzar i fleixos). Són fraccions amb alt potencial de valorització si es mantenen netes, separades i sense barreges. En aquest context, cal apuntar dues grans oportunitats: una vinculada al tema energètic i l’altre, la fabricació de mobiliari amb plàstics reciclats.
7. Barreres del dia a dia: espai, costos, logística i personal. Les enquestes apunten preocupacions recurrents: limitacions d’espai, poques quantitats de residus específics, costos, dificultats de separació/recollida/transport i manca de temps o personal format. Alhora, hi ha una predisposició alta a trobar solucions, inclosa la gestió conjunta si aporta avantatges clars.
Reptes de futur: cap on apunta el servei
De les conclusions del període 2023–2025 en destaquen tres idees:
- Més especialització: els propers assessoraments haurien d’incorporar, quan calgui, suport més expert en optimització de processos per sectors (anar a l’arrel del residu, no només “gestionar-lo”). Ara cal passar de l’assessorament genèric, que té un important component de matisació i sensibilització, a l’especialitzat.
- Millor segregació en origen: reduir el rebuig/banal és clau, especialment perquè la normativa i els costos pressionaran cada cop més aquesta fracció. Cal ajudar a repensar els processos de logística-producció per poder segregar més en origen.
- Evitar desviacions al circuit municipal: s’ha detectat que alguns residus industrials acaben entrant en recollides municipals (especialment en municipis amb porta a porta), un risc que cal prevenir per traçabilitat, sancions i qualitat del reciclatge. Aquest problema aflora més on els llocs on han començat a tancar contenidors al carrer i implantar el porta a porta.
Algunes idees pràctiques per a empreses
Per a moltes pimes, millorar la gestió de residus és sobretot una qüestió d’endreçar processos i reduir costos ocults. Aquí teniu algunes accions molt concretes que es poden posar en pràctica:
1. Confirma si estàs obligat/da a fer la DARI i prepara-la amb dades reals (pesos, codis, gestors). Si cal, demana suport per fer el pas bé.
2. Identifica bé cada residu (codi LER) abans de lliurar-lo: evita barrejar i perdre valoritzabilitat.
3. Separa millor el banal: sovint conté materials reciclables (especialment plàstics d’embalatge) que, ben segregats, poden canviar totalment el cost i el circuit.
4. Plàstics d’embalatge: mantén-los nets i homogenis. Film transparent i sense impropis significa més demanda i més opcions de valorització. Evita barrejar colors/materials si vols reciclatge material.
5. Repassa si ets “productor de producte” segons la normativa d’envasos i què implica en termes d’alta/registre i adhesió a un SCRAP (un dels principals punts de confusió detectats).
6. Coneix el cost real de la gestió de residus: és clau per decidir si et convé canviar gestor, millorar separació o explorar recollides conjuntes.
7. Forma el personal i deixa un protocol simple: què va a cada contenidor, com s’etiqueta i on s’emmagatzema. Cal més formació.
8. Explora opcions de gestió conjunta amb empreses properes si compartiu tipologies (films, cartró, fusta, fleixos…), sempre que es pugui garantir viabilitat econòmica i logística.
Si tens dubtes o vols rebre algun tipus d’assessorament, et pots posar en contacte amb nosaltres:
empresa@cr3accio.cat
esmaratsba@cr3accio.cat
anna.montana@creaccio.cat
