En molts territoris europeus de mida mitjana o rural, la mobilitat laboral depèn gairebé exclusivament del vehicle privat. Aquesta dependència genera costos elevats, congestió a les zones d’activitat, problemes d’aparcament i un impacte ambiental notable. Les persones treballadores acaben assumint individualment un repte col·lectiu: arribar a la feina cada dia d’una manera pràctica i assequible.

La pregunta és òbvia: en els territoris rurals o de baixa densitat, que no reuneixen la suficient massa crítica per assegurar un nivell de servei del transport públic prou alt com per cobrir la mobilitat laboral o d’estudis, i on sovint l’orografia i les llargues distàncies limiten la mobilitat activa, quina alternativa hi ha?

Amb aquesta pregunta de partida, i en el marc de la xarxa Beyond the Urban d’URBACT, a la comarca d’Osona es va impulsar una acció a petita escala de mobilitat compartida. L’objectiu era provar, en un context reduït, si el carpooling podia esdevenir una opció real i atractiva per reduir l’ús del vehicle privat, afavorir la cohesió social i inspirar noves polítiques de mobilitat adaptades a territoris amb característiques similars.

Com vam organitzar i desenvolupar el pilot

El pilot es va concebre com una experiència d’aprenentatge col·lectiu més que com un simple experiment. Durant un mes, es va convidar personal de tres organitzacions (el Consorci Hospitalari de Vic, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i Osonament) amb Pla de Desplaçament d’Empresa a inscriure’s a la prova mitjançant un formulari que recollia dades bàsiques —origen, horaris, disponibilitat de vehicle— per formar grups compatibles.

La metodologia va combinar quatre fases: comunicació i crida interna, selecció de participants, prova pràctica i avaluació final. Cada pas es va documentar amb dades qualitatives i quantitatives per entendre no només què funcionava, sinó per què.

La campanya de difusió posava l’accent en l’estalvi econòmic, la reducció d’emissions i els beneficis de socialitzar. Durant la prova, els grups es van coordinar a través d’un xat de WhatsApp, compartint trajectes i experiències. Com a incentius, les persones participants van disposar d’aparcament gratuït i van rebre un lot de productes locals. Finalment, es van passar dues enquestes —una a participants i una altra a no participants— que van permetre entendre les motivacions, les barreres i les condicions que faciliten o dificulten el canvi d’hàbits.

El pilot en xifres

Durant el mes de prova, 39 persones es van inscriure i 20 van arribar a compartir trajectes de manera efectiva, repartits en set grups. La majoria de participants van ser dones (85%), moltes d’elles en torn de nit, fet que revela la importància de la seguretat com a motivació clau.

Els grups estaven formats de mitjana per 2,8 persones i van compartir trajecte en 11 dels 21 dies laborals de la prova. La valoració global va ser molt positiva —4,6 sobre 5— i gairebé tothom (94%) va considerar que les eines digitals serien essencials per fer créixer la pràctica en el futur.

Gènere i seguretat: el carpooling com a eina de confiança

Un dels resultats més destacats de la prova pilot és la forta dimensió de gènere vinculada a la seguretat i als desplaçaments nocturns. La sensació de seguretat va resultar ser un factor clau per a les dones, especialment per a aquelles que treballen en torns de nit.

Quan se’ls va preguntar sobre la importància de sentir-se segures o acompanyades fins a arribar al lloc de treball, el 100% de les dones que es desplacen de nit ho van valorar amb un 4 o 5 sobre 5, en comparació amb el 83% de les dones en torn de dia i cap dels homes en torn de nit.

De manera similar, quan se’ls va demanar sobre el valor de tenir algú altre que pugui conduir quan se senten cansades o no estan al 100%, totes les dones i tots els homes que es desplacen de nit ho van valorar molt altament (entre 4,5 i 4,8), mostrant com la confiança i el suport mutu són elements essencials del comportament de carpooling.

Aquests resultats suggereixen que el carpooling pot contribuir a reduir les desigualtats de gènere en la mobilitat, oferint no només una manera de desplaçar-se més sostenible, sinó també més segura i inclusiva — una pràctica que les empreses poden promoure i reforçar activament mitjançant polítiques específiques en l’àmbit laboral.

Per a les dones, especialment aquelles que treballen en torns de nit o en zones aïllades, compartir cotxe no és només una solució pràctica: és una manera de viatjar amb tranquil·litat.

Què hem après

Un dels aprenentatges més rellevants és que les motivacions per compartir cotxe van molt més enllà de l’estalvi econòmic. Els participants van destacar, amb notes molt altes, el valor de socialitzar durant el trajecte (4,8/5), sentir-se segurs i acompanyats (4,3/5) i conèixer millor el propi entorn laboral (4,6/5). Això converteix el carpooling en una eina no només ambiental, sinó també social: ajuda a integrar persones, millora la convivència i crea sentiment de pertinença dins l’organització.

També hi ha barreres importants. La compatibilitat horària és la més evident: molts grups no es van consolidar per diferències de torns o horaris canviants. La manca de confiança prèvia entre persones que no es coneixen n’és una altra, i subratlla la importància de crear espais —digitals o presencials— per afavorir el contacte inicial. Finalment, les polítiques d’aparcament apareixen com un factor decisiu: la majoria de participants coincideix que disposar de places preferents per a cotxes compartits seria una mesura molt efectiva.

Els incentius materials (com lots o sortejos) són útils per activar la participació, però el que realment consolida el canvi són condicions estructurals: aparcament adaptat, horaris compatibles i eines digitals de gestió.

Recomanacions per a altres territoris

Els resultats del pilot aporten aprenentatges fàcilment extrapolables a altres ciutats mitjanes i zones rurals europees:

• Confiança i visibilitat. El carpooling creix quan hi ha confiança. Cal donar visibilitat als grups que ja comparteixen trajecte, difondre testimonis reals i crear espais de coneixença. Una intranet, un tauler d’anuncis o una trobada informal poden ser iniciatives senzilles però poderoses.
• Comunicació motivadora. Els missatges que millor connecten són tres: estalvi econòmic, impacte ambiental i valor social. No n’hi ha prou amb parlar d’emissions; cal mostrar que compartir cotxe pot fer la vida més fàcil, segura i agradable.
• Aparcament i incentius estructurals. Les polítiques d’aparcament són una eina clau. Prioritzar places per a grups compartits, permetre diverses matrícules per plaça o oferir gratuïtat a trajectes llargs pot ser més efectiu que els incentius puntuals.
• Eines digitals robustes. Per escalar el model, cal una plataforma comuna que connecti persones amb rutes similars, gestioni costos automàticament i verifiqui la participació. La gamificació pot ser un complement, però no l’element central.
• Valorar la dimensió social. Més enllà de reduir emissions, el carpooling reforça la cohesió i el benestar laboral. En entorns on la mobilitat és un repte diari, aquest factor pot ser tan determinant com l’estalvi econòmic. Vincular el carpooling a polítiques de benestar i cultura organitzativa pot multiplicar-ne l’impacte.

Conclusió

El carpooling no és només una manera de compartir trajectes: és una oportunitat per transformar la mobilitat quotidiana i enfortir la comunitat. L’experiència d’Osona demostra que, amb les condicions adequades, la mobilitat compartida pot arrelar en territoris on el transport públic no arriba i convertir-se en un motor de canvi cap a una mobilitat més humana, eficient i sostenible.

Notícies publicades del projecte Beyond the Urban

Visita el web de la xarxa internacional Beyond the Urban