El Mas Les Gambires de Torelló va acollir el passat dijous, 18 de setembre, una jornada sobre els crèdits de carboni aplicats a l’agricultura i la ramaderia, organitzada per Osona Biocircular. La proposta, adreçada preferentment a petits i mitjans agroproductors, va tenir una gran repercussió i hi van assistir una seixantena de persones.
Hi van participar Salvador Samitier, cap de servei de polítiques transversals i acció exterior del Gabinet Tècnic del DARPA (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació); Carlos Alberto Torres Guerrero, investigador postdoctoral en sostenibilitat i ciència del sòl del centre BETA, que va presentar Carbon Farming MED, una eina per comptabilitzar els crèdits de carboni en l’agricultura mediterrània; Ralph Rosenbaum, investigador en avaluació del cicle de vida de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), que va presentar les oportunitats econòmiques de l’agricultura regenerativa; Francesc Font, agroproductor i fundador de The Regen Academy, un programa de formació i acompanyament per a professionals i productors que volen aplicar pràctiques d’agricultura regenerativa, i Pep Llach i Francesc Llach, copropietaris de Les Gambires. Us adjuntem les seves presentacions a sota o al llarg d’aquest article.
Us donem alguns apunts interessants del que es va parlar a la jornada, de manera molt sintètica. El tema és complex, amb una normativa complicada i, en alguns punts, encara per definir. A més, el tema està a les beceroles, amb alguns programes pilot, com els del centre BETA o The Regen Academy. Però és un camp que de ben segur que tindrà una gran evolució en els propers anys, cal tenir-ho en compte. Caldrà estar a l’aguait i preparar-se amb antelació.
Què són els crèdits de carboni?
Un sistema de crèdits de carboni és un mecanisme de mercat que permet a empreses o països compensar les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle adquirint crèdits generats per projectes que redueixen o capturen CO2.
Un crèdit de carboni equival a una tona de CO₂ que s’ha deixat d’emetre o s’ha capturat gràcies a una acció concreta (per exemple, agricultura regenerativa, agroforesteria o reforestació).
Quins criteris han de complir aquests crèdits de carboni per poder-los comercialitzar?
La Unió Europea ha creat un marc, un paraigües, per tal de reconèixer els sistemes de certificació. Per això, estableix els criteris generals de qualitat que han de complir totes les activitats certificables:
- Quantificació.
- Addicionalitat.
- Emmagatzematge a llarg termini.
- Sostenibilitat.
El sistema de certificació Verra, el més utilitzat del món, va més enllà i exigeix altres paràmetres:
- No destrucció d’ecosistemes natius en els últims 10 anys.
- No augmentar les emissions en el passat per dir que en el projecte s’estan reduint.
- Implementar noves tècniques que millorin la captura de carboni.
Qui pot generar i comercialitzar crèdits de carboni?
Agricultors o agroproductors, cooperatives i agrupacions d’explotacions que apliquin pràctiques sostenibles de gestió del sòl (rotacions, cobertes vegetals, integració de bestiar, reducció de llaurades, etc.).
A Catalunya, molts projectes pilot aposten per l’agricultura regenerativa, ja que és una de les pràctiques més eficients per retenir carboni al sòl. Aquesta agricultura es basa en tècniques agroramaderes que prioritzen la salut del sòl, la biodiversitat i el cicle de nutrients, amb l’objectiu de regenerar els ecosistemes agrícoles, millorar la resiliència al canvi climàtic i garantir una productivitat sostenible a llarg termini.
Els models de negoci “verd”
La venda de crèdits de carboni és un dels models de negoci que generen aquestes pàctiques regeneratives, també anomenats “negoci verd”. Els models de negoci que es plantegen són de cinc tipus:
- Finançament privat dins la cadena de valor. Les grans marques retribueixen els seus agricultors amb preus premium pels seus productes baixos en carboni, fomentors de biodiversitat, o de serveis ecosistèmics.
- Venda de crèdits de carboni. Finançament privat fora de la cadena de valor mitjançant el mercat del carboni: contractes entre empreses emissores de CO2 i agricultors que venen els seus crèdits de carboni.
- Finançament públic. Retribució directa a les explotacions per la seva contribució a mitigar el canvi climàtic o fomentar la biodiversitat/serveis cosistèmics, per exemple: PAC, fons europeus, subvencions nacionals, autonòmiques o locals.
- Competitivitat a nivell del consum: donar valor afegit als productes amb ecoetiquetes.
- Reducció del cost de producció, amb:
- Cost evitat dels fertilitzants minerals quan s’utilitza fertilització orgànica.
- Millora de la retenció d’aigua i nutrients al sòl reduint les aportacions relacionades.
- Major resiliència contra la pèrdua de collites a causa de fenòmens meteorològics extrems, en particular la sequera.
Aleshores, és millor vendre crèdits de carboni o vendre productes baixos en carboni?
Actualment, els crèdits de carboni procedents d’agricultura són nous als mercats de carboni i no aconsegueixen preus. Per tant, avui dia, i des d’una perspectiva econòmica, la venda de productes baixos en carboni és l’opció preferible per als productors primaris i els seus clients.
Això pot canviar ràpidament quan el preu d’un crèdit de carboni arribi a un cert nivell al mercat del carboni, ja que depèn de l’oferta i la demanda, les percepcions de la qualitat dels crèdits o si els crèdits de carboni del sòl només es poden vendre en mercats voluntaris o si poden accedir als mercats regulats de carboni, tal com està considerant actualment la Comissió Europea.
Com puc comercialitzar crèdits de carboni?
En aquests moments, hi ha diverses opcions per començar a temptejar aquest mercat:
- Adherir-se a programes pilot com Regen Academy: els agricultors entren en un projecte agrupat, amb un compromís mínim de 10 anys.
- Formar part o crear una associació o cooperativa que permeti adjuntar hectàrees per reduir costos de certificació i tenir prou volum per atraure compradors.
Els beneficis de l’agricultura regenerativa
L’agricultura regenerativa es basa en produir sense químics d’acord amb la natura per recuperar la fertilitat del sòl i restaurar el sistema en comptes d’esprémer-lo.
“En la reducció de la petjada de carboni, els agricultors hi tenim molt a dir. Som protagonistes. Podem posar carboni al sòl, injectar-lo a través de les plantes, una acció que no pot fer ningú més. En aquests moments, no hi ha cap altra tecnologia com aquesta”, assegura Francesc Font, agricultor, enginyer agrícola i fundador de The Regen Academy, un programa pilot a la península que permetrà generà crèdits de carboni sota l’estàndard Verra.
Les plantes injecten al sòl fins a un 40% del carboni que produeixen, per alimentar microbiologia del sòl, que llavors proporciona minerals a la planta. Com més plantes tenim i més temps, més carboni al sol, explica Font.
L’agricultura tradicional emet més carboni que no enterra: fertilitzants, intensificació ramaderes, llaurades freqüents (punt clau, quan llaurem, destruïm matèria orgànica del sol, formada sobretot per carboni, que va cap a atmosfera i provoca emissions), sòls despullats, crema de restes, gasoil i electricitat.
Això genera problemes addicionals: pèrdua de biodiversitat, fertilitat, sòl, rendibilitat (sols més pobres, menys fèrtils, més fertilitzants, costos més elevats…) i salut (productes perillosos per a la salut humana).
Amb l’economia regenerativa, tot això canvia. Ho demostren les xifres de funcionament en 10 anys a les finques familiars de Font:
- Fertilitat del sòl x10.
- Biodiversitat del sòl x20 (exemple, cucs de terra). Abans, sòl 0,3 de matèria orgànica, ara 3,5-4%.
- Aigua +50% (aigua pluja es queda).
- Erosió 0.
- Costos -20%, preu +20%, producció es manté a partir del tercer anys.
The Regen Academy i el seu model de negoci amb els crèdits de carboni
Font és un dels impulsors de The Regen Academy, una acadèmia online d’agricultura regenerativa on ell i els seus col·laboradors volen compartir tota l’experiència acumulada durant tots aquests anys perquè més persones puguin transformar les seves finques. L’acadèmia va néixer el 2022.
En aquest context, la Fundació Terra Pura, The Regen Academy i One Carbon World, han engegat un programa pilot d’implementació de pràctiques regeneratives que permetrà l’obtenció de crèdits de carboni al sector agrícola. A través d’aquest programa, els agricultors podran augmentar el carboni a terra, generant crèdits per comercialitzar o compensar les teves emissions. D’aquesta manera, pot aconseguir ingressos addicionals capturant carboni i millorant així la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de la seva finca.
La iniciativa està oberta a cooperatives, però també hi poden entrar pagesos i petits agroproductors. És una manera d’associar-se per fer-ho viable econòmicament. Les condicions que s’exigeixen per participar-hi són molt atractives:
Quant ha de pagar l’agricultor? Res. L’objectiu d’aquesta iniciativa és impulsar l’agricultura regenerativa, per això els agricultors no han de fer cap pagament per participar-hi. El compromís té una durada mínima de 10 anys.
Hi ha altres costos per a l’agricultor? Sí. L’agricultor haurà d’assumir els costos de les medicions de carboni al sòl i destinar temps a la recollida i entrega de la informació requerida.
Quin benefici rep l’agricultor? Cada agricultor rebrà el 80% dels ingressos obtinguts per la venda dels crèdits de carboni generats a la seva finca. Actualment, el preu del crèdit se situa entre 30€ i 50€.
Actualment, aquest programa pilot ja disposa de 3.000 hectàrees a la península i en breu generarà crèdits de carboni.
Si teniu dubtes o en voleu formar part, podeu parlar amb ells. A la presentació que us adjuntem a sota trobarem la manera de contactar-hi.
Reflexions a tenir en compte
Tothom haurà de calcular la petjada de carboni, ningú quedarà fora. A partir de 2026, les empreses amb més de 250 treballadors, considerades entitats d’interès públic, hauran d’haver calculat la petjada de carboni de 2025 i haver elaborat un pla de descarbonització amb objectius quantificats a 5 anys vista. De retruc, en un efecte dominó, això també afectarà empreses petites proveïdores d’aquestes grans empreses, a qui se’ls reclamarà que proporcionin productes amb una petjada de carboni baixa. Una reducció que les grans empreses llavors incorporaran a la seva cadena de valor.
Més enllà de l’economia. A hores d’ara, el mercat de crèdits de carboni no és una font d’enriquiment: els crèdits són un complement d’ingressos, i cal un mínim d’hectàrees per fer-ho viable.
Més enllà de l’economia, les pràctiques regeneratives són una veritable declaració d’intencions, una manera de viure i de fer pagesia, amb conviccions que donen prestigi i reconeixement social. És un mercat voluntari, per principis i convicció.
I, com explica Font, al final també podria esdevenir una manera amb la qual la societat paga o recompensa els agricultors per una mesura de gran magnitud per mitigar el canvi climàtic.
ALTRES PRESENTACIONS
