El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest juliol la llei de l’Estatut de Municipis Rurals (a la foto), una norma pionera que dotarà d’eines i recursos els municipis petits per frenar el despoblament, millorar els serveis públics i impulsar el desenvolupament econòmic. La nova normativa es començarà a desplegar de forma progressiva a partir d’aquest agost.

Per primera vegada, es defineix legalment què és un municipi rural i se li atorga un reconeixement específic. El text assumeix les dificultats estructurals dels pobles de menys de 2.000 habitants i aposta per garantir l’equilibri territorial i la igualtat d’oportunitats dels seus veïns. A Catalunya, tres quartes parts de la població viuen concentrades en un 15% del territori, mentre que l’altra quarta part ocupa el 85% restant.

A qui afecta?

Un total de 608 municipis de Catalunya amb menys de 2 000 habitants es podran beneficiar de la llei. A Osona, afecta 22 municipis i 7 al Lluçanès. Són aquests:

• Osona: Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Sadurní d’Osormort, Santa Eulàlia de Riuprimer, Tavertet, Vilanova de Sau, El Brull, Espinelves, Malla, Les Masies de Roda, Montesquiu, Muntanyola, Orís, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí de Centelles, Santa Cecília de Voltregà, Santa Maria de Besora, Sora, Tavèrnoles, Vidrà, Viladrau i Rupit i Pruit.
• Lluçanès: Sobremunt, Alpens, Olost, Perafita, Sant Martí d’Albars, Lluçà i Oristà.

Quan entra en vigor?

• Aprovació: 16 de juliol de 2025.
• Entrada en vigor, de manera progressiva i amb la implicació de tots els departaments de la Generalitat: agost de 2025.
• Mesures tributàries: a partir de l’1 de gener de 2026.

Objectius principals

• Frenar el despoblament rural i promoure l’arrelament de la població, impulsant el reequilibri territorial.
• Garantir una prestació adequada dels serveis públics i promoure el desenvolupament econòmic i social dels municipis rurals.

Quines mesures inclou?

La situació de desequilibri territorial que viu Catalunya té com a conseqüència un repartiment demogràfic descompensat i una prestació dels serveis públics desigual. Per això, l’Estatut crea un nou marc normatiu que defineix què és un municipi rural, estableix un seguit de mesures per dotar-los de més recursos i eines, i incorpora un mecanisme rural de garantia que obligarà a analitzar l’impacte territorial, econòmic i mediambiental de totes les polítiques públiques.

Per revertir el despoblament, l’Estatut proposa diverses accions per a què la gent s’instal·li a viure en aquests pobles. Us n’apuntem les principals.

Mecanisme rural de garantia, que insta a analitzar l’impacte territorial, econòmic i mediambiental de totes les polítiques públiques. Aquest mecanisme de control obligarà a fer una revisió de les polítiques públiques perquè incorporin la perspectiva rural a fi d’adaptar-les a qui viu i treballa a les zones rurals.

Per això, en breu es crearà un grup de treball format per experts juristes i representants d’òrgans com el Consell Català de Municipis Rurals i la Comissió Interdepartamental de Governança Rural, que seran els encarregats de determinar de quina manera s’aplicarà aquest mecanisme en tot el procediment legal.

Finançament propi. Creació d’un fons específic i incondicionat (lligat a la llei de pressupostos de la Generalitat) per als municipis rurals. Aquesta és una mesura important, ja que els municipis petits han d’oferir tot un seguit de serveis però tenen moltes dificultats per recaptar impostos, en un territori amb poca població i indústria. El text preveu un fons econòmic que garanteixi la seva autonomia i que permeti reduir l’actual dependència de subvencions.

Línia específica d’inversions per als municipis rurals perquè facin front a la regressió demogràfica i a l’envelliment de la població.

Incentius fiscals per als nous residents. Suports per afavorir la compra i rehabilitació d’habitatges en zones rurals, reducció de l’IRPF…

Reducció de la càrrega burocràtica dels ajuntaments amb la creació d’un portal únic a la seu electrònica de l’Administració, un espai integrat de tràmits i serveis.

PUOSC complementari. Ja s’ha desplegat una dotació addicional de 110 000 € per municipi de menys de 2 000 habitants dins el Pla Únic d’Obres i Serveis.

Alguns alcaldes d’Osona i el Lluçanès alerten, però, que aquestes mesures no seran efectives si no s’acompanyen de recursos i s’ajusten a les particularitats de cada territori, segons ha recollit El 9 Nou en un reportatge. Els màxims dirigents municipals coincident que aquest reconeixement oficial suposa un canvi de mirada institucional, tot i que encara queda molta feina per fer.