La jornada “Osona, reptes de futur” presenta l’evolució dels cinc grans projectes transformadors de la comarca tres anys després de posar-los en marxa

La Sala Coll i Bardolet d’El Sucre, a Vic, va acollir aquest dijous a la tarda una jornada clau per entendre cap on avancen Osona i el Lluçanès. En un acte impulsat per Creacció, es va fer balanç de l’estat d’execució dels cinc projectes estratègics iniciats i consensuats el 2022 amb els principals agents polítics, socials i econòmics del territori, sota el paraigües d’Osona, reptes de futur. L’objectiu, compartir aprenentatges, mostrar avenços i continuar construint consensos al voltant de la transformació sostenible i inclusiva de i des de la comarca.

Amb el periodista Agustí Danés com a moderador, l’acte va comptar amb la intervenció dels responsables de cada projecte, que van exposar-ne les fites assolides i les línies de futur.

Nova Energia d’Osona: una transició amb lideratge ciutadà

El projecte energètic d’Osona aposta per un model de consum més eficient, sostenible i democratitzat. Gil Salvans, responsable tècnic de l’Agència de l’Energia, i Ermen Llobet, president d’Osona Energia, van subratllar el repte “titànic” de transformar l’actual sistema cap a un escenari amb més protagonisme per a les comunitats energètiques i projectes d’autoconsum. O sigui, amb més protagonisme de la ciutadania.

Tot i les dificultats tècniques i econòmiques, el territori ha començat a generar experiències de referència a nivell català, i es vol avançar cap a un sistema amb menys dependència de macroprojectes i més arrelament local.

Com va destacar Salvans, “la transició energètica ha de passar per la ciutadania, la indústria, el comerç i una nova cultura de la mobilitat”. I va concloure: “La transició energètica és un llarg camí, estem al principi i necessitem una important inversió inicial. Durant un llarg període de temps, tindrem uns costos fixos, en alguns moments hi haurà poc estalvi i en d’altres molt. Però al final hi haurem guanyat tots”.

Mobilitat del futur: cap a un sistema integral i connectat

Mònica Carrera, coordinadora del projecte URBACT, i Jordi Jaumira, enginyer tècnic a l’Oficina Tècnica de l’R3 van explicar els esforços per millorar la mobilitat urbano-rural i convertir-la en un eix d’oportunitats socials i econòmiques. Carrera va alertar que “si vius a una zona mal connectada, tens menys opcions laborals i formatives”, i va defensar un model més intermodal i adaptat a la realitat comarcal.

El futur de la mobilitat a Osona es planteja en dues línies de treball: l’Oficina Tècnica de l’R3 i elaboració d’un Pla d’Actuacions per millorar la mobilitat urbano-rural.

La creació de l’Oficina Tècnica de l’R3 ha estat clau per “generar coneixement des del territori, poder posicionar-nos i exigir canvis, com a interlocutors del territori”, segons Jaumira.

Pel que fa al Grup Local d’URBACT, està treballant en diversos camps, però un dels més importants és el de la nova xarxa d’autobusos del territori, amb una mirada posada al 2028, quan vencen les concessions d’autobusos i la Generalitat l’haurà de reformular a tot el país. La intenció és presentar una proposta consensuada des del territori de com volem la mobilitat a Osona i presentar-la a la Generalitat, com a lobby.

Per acabar, els ponents van reclamar una mobilitat que vagi més enllà de les infraestructures i respongui a canvis d’hàbits i consciència col·lectiva.

Salut i assistència: innovació, ocupació i benestar

Marina Geli, directora general de la Facultat de Medicina UVic-UCC i coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS), i José Jerónimo Navas, director de l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC) van presentar les fites aconseguides per aquest institut, que ja és una realitat. Un projecte que aposta per la recerca des del territori, amb vincles estrets amb la UVic-UCC i el sistema sanitari comarcal, i que ja ha signat amb només uns anys de vida un total de 40 contractes amb la indústria, la qual cosa permet “apropar els assajos a la població”, argumenta Navas.

La salut, segons Geli, és un dels sectors amb més capacitat de generació de riquesa i d’arrossegament econòmic. La doctora va destacar l’impacte en ocupació qualificada, la retenció de talent i l’oportunitat de crear una comarca amb més solidesa social.

Ara, l’objectiu de l’IRIS-CC és obtenir l’acreditació oficial i suport institucional econòmic estable de les institucions públiques, per tal de dotar l’institut de més potència estructural.

Transformació agroalimentària: una aposta per la bioeconomia circular

Amb el projecte Osona Biocircular, la comarca vol transformar un dels seus sectors clau, l’agroalimentari, per fer-lo més competitiu i sostenible. Osona Biocircular ha estat sempre a l’agenda del territori, però fins fa poc estava gestionat des de diferents agents. Ara, l’Ajuntament de Vic ha apostat per coordinar la iniciativa i posar algú amb cara i ulls que connecti tots aquests agents: Mariona Pratdesaba, que des de fa uns mesos és la coordinadora d’Osona Biocircular.

Pratdesaba i Ricard Carreras, responsable de transferència i projectes sectorials i territorials del Centre Beta van remarcar que el sector carni i agroalimentari té reptes ambientals importants, però també moltes oportunitats si es treballa de forma col·laborativa.

Tots dos van posar l’accent en la necessitat d’innovació, en la conversió de residus en recursos (com el biogàs) i en la cooperació públic-privada per avançar. A més, es va reconèixer el paper fonamental del Centre Beta i dels petits agroproductors, “molt lligats al territori, al qual hi aporten un caràcter diferent i productes de valor afegit”, segons Pratdesaba.

Talent i col·lectius vulnerables: l’Escola Albir, un motor d’oportunitats

Finalment, Jordi Valldoriola, de la Fundació Albir, i Clàudia Anglada, responsable pedagògica de l’escola Albir van exposar la tasca transformadora de l’Albir, una Escola de Noves Oportunitats que ofereix formació i ocupabilitat a joves d’entre 16 i 29 anys sense estudis postobligatoris, en sectors de la comarca on hi ha la necessitat de contractar personal qualificat. Amb itineraris personalitzats i una forta connexió amb empreses del territori, el centre combina pràctica, formació dual i orientació innovadora per reconnectar aquests joves amb el mercat laboral.

Un model pioner que, segons els seus impulsors, vol esdevenir estable i formar part d’una xarxa nacional, en línia amb les polítiques de xoc contra l’abandonament escolar que ha iniciat la Generalitat.
El relat de l’escola Albir es va reforçar amb el missatge d’en Youness, un jove que va deixar els estudis i es va reconnectar al centre. En aquests moments treballa dos dies a Fredist i els altres tres estudia, en un pla dual que és remunerat, tal com va explicar ell mateix.

Una visió comarcal

La jornada va concloure amb una reflexió comuna: tots aquests projectes estan interconnectats i avancen en una mateixa direcció. Només des de la col·laboració, el coneixement compartit i la visió comarcal es podrà afrontar amb èxit el futur d’Osona.

“Si hi ha un moment en què poden passar coses, és ara”, va dir Carrera en el torn de preguntes. “És important que tothom segui a la tarda i parli”, va afegir. Caldrà seguir posant recursos, lideratges i voluntat per fer-ho realitat.

L’evolució i les línies estratègics dels cinc projectes d’Osona, reptes de futur, estan recollit en el 7è Informe de Competitivitat d’Osona i el Lluçanès, que ha elaborat l’Observatori Socioeconòmic d’Osona i que es va presentar fa uns dies.